Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

19.10.2014

No te'n vagis, David.

De totes les notícies de la setmana, n'hi ha una que em produeix una tristesa profunda. Molt profunda. Diu que David Fernàndez se'n va. El diputat de la CUP ho va tornar a dir ahir a l'entrevista amb Bel Zaballa, a VilaWeb. I també ens ho va dir, a uns quants, als passadissos uns pocs minuts abans. No em presentaré a les pròximes eleccions. Les raons que dóna David Fernàndez per a anar-se'n són conegudes: a la CUP volem fer política d'una altra manera, i això inclou no apoltronar-se en els càrrecs. Una legislatura, i cap a casa. Aquest és un article per a intentar de convèncer David Fernàndez que no se'n vagi. De marxar, ja ho sé que no marxarà, perquè només els militars marxen, i ell és insubmís al servei militar. Però anar-se'n, es veu que se'n vol anar.


No te'n vagis, David, hòstia 'jodert' ja. Anem camí d'unes plebiscitàries i tu te'n vols anar? Ara? Per l'amor de Déu. A mi, em fa molta gràcia que els de la CUP digueu que te'n vas per no apoltronar-te. De quina poltrona em parles? De guanyar 1.500 euros el mes com guanyes? De tenir el telèfon punxat com tens? De fer més hores que un rellotge, com sempre hiperactiu? De jugar-te la pell davant un estat com l'espanyol? Això és poltrona? Poltrona és Joan Saura al Senat. Això és poltrona. Però tu? Però si quedant-te continuaràs limitant-te el sou a 1.500 euros el mes, tindràs el telèfon punxat i, segons com vagin les coses, et poden arribar a detenir. De quina poltrona em parles?


Una altra cosa és com gestioneu els de la CUP la contradicció de dir que només faríeu una legislatura i després no complir la paraula. A bodes em convides. Jo només em fio dels contradictoris. És el que sou tots els qui m'agradeu. La puresa dels immòbils és una cosa que no m’inspira gens de confiança, a mi. Els autèntics, els de veritat, els de debò, sobretot els de debò, ja m'afaitaran. Jo, contradictoris. Una altra cosa són els hipòcrites. Hipòcrita és Joan Saura al Senat (com va la piscina, Joan?). Hipòcrita és el senyor Herrera votant el multireferèndum i no el 9-N. Això sí que és hipòcrita. Tu seràs contradictori. I què? Ho seràs com va ser-ho la CNT, que va entrar a governs de la Generalitat i d'Espanya. Vols més contradicció que aquesta? Anarquistes en un govern, essent així que ells són partidaris que no hi hagi governs! Doncs això van fer, i ben fet que van fer. Això hauríeu de fer els de la CUP: entrar en contradicció, com va fer la CNT, i presentar-vos dues vegades, encara que vau dir que una i prou. 


No te'n vagis, David, hòstia 'jodert' ja. Anem pel camí de les eleccions plebiscitàries i tu ets, de llarg, el millor diputat del parlament actual. De molt llarg. Memòria d'elefant, ètica personal i una intel·ligència política desbordant. Digne d'admirar. Et volem a dins per bo. N’hi ha que et volem per treure vots, molts vots, és cert, en una de les llistes independentistes que hi haurà a les pròximes eleccions. Jo sóc partidari de dues. La gran (CDC, ERC, ex-PSC, Lluís Llach i tutti quanti) i els anticapitalistes (CUP, Procés, els de Guanyem independentistes, etc). La teva. La que votaria jo. Pots ajudar com ningú en una llista així, no? Però després, a banda, és que molts et volem dins el parlament, i no parlo tan sols de votants de la CUP, perquè creiem que no és que siguis un actiu de la CUP, és que ho ets del parlament. Amb tu a dins funciona millor. Apuges el nivell de control del poder i d’oratòria d'una manera espectacular. Un abans i un després, senyor diputat. I ara allà dins s'haurà d'encarar la DUI, el trencament amb l'estat, el debat de si UE o no, què fer-ne del deute, i tota una sèrie de coses que, amb tu allà, doncs poden sortir més bé, més netes, més transparents, sense tanta comèdia i sense aprofitar-se'n. Coses que en un diputat s'agraeixen. I no m'atabaleu amb la por del culte a la personalitat, que no es tracta d'això, i ho sabeu. Es tracta de veure, i intentar evitar, que el millor diputat del parlament actual no ens deixi a mig partit, si el que volem és guanyar. Tan senzill i contradictori com això, senyor diputat David.


Dit això, tu faràs el que voldràs, i jo t'estimaré igual.

Editorial