Opinió

 

1/72>

Marta Rojals

30.09.2014

El desadoctrinador que ens desadoctrini...

Les víctimes dels mitjans que ens manipulen comencem a obrir els ulls. Ahir mateix Xavier Sardà, representant a Catalunya de l'Espanya silenciosa, i representant a Espanya de la Catalunya silenciada, ens alertava des de RAC1 que el periodisme a Catalunya 's'està convertint en propagandisme' i que 'TV3 és publicitat del matí fins a la nit'. També ens avisava que els mitjans de casa nostra 'estan contribuint a persuadir la gent donant informació que la informació sobiranista [sic] i de la consulta és molt òptima'. Gràcies, Xavier, per haver trencat el silenci des d'una emissora que els catalans hem d'escoltar connectant una llauna de sardines al transistor.


Com que servidora no hi entén gens, en periodisme, només en puc parlar com a consumidora. I com a consumidora tinc la desgràcia que, si vull assabentar-me de la història del meu país, he de recórrer a mitjans manipuladors i adoctrinadors, amb la qual cosa, com a manipulada i adoctrinada, acabo ficada en una espiral de manipulació i adoctrinament que m'he de posar un Youtube de la Conferència Episcopal per compensar. És que ja ni m'altero quan l'APM ens ensenya debats espanyols sobre la independència i ens evita sistemàticament les imatges dels convidats independentistes, perquè ens pensem que a Espanya no els deixen expressar. Fins a aquest punt arriba el deliri col·lectiu català.


És com el dia de la Diada, que si pretenies veure la concentració més gran de la història d'Europa t'havies de deixar manipular pels mitjans que l'emetien. Ara bé, si el mateix dia volies informar-te sobre la concentració multitudinària de tres mil persones de Societat Civil Catalana, amb la comunió no menys històrica de la Chacón, els racistes de PxC i els ultres-feixistes quadrant-se amb 'El cant de la senyera', només podies recórrer a uns mitjans imparcials, que, com tothom sap, aquí no ens arriben perquè la ratlla que ens separa de l'Aragó i el País Valencià en realitat és una paret massissa de plom.


De fet, la nostra situació geogràfica ja és ben anòmala: els catalans som dins d'Espanya excepte si parlem de mitjans de comunicació, que aleshores som a Corea del Nord. D'aquesta manera, els dies més transcendentals de la nostra història som obligats a menjar-nos els discursos d'un president totalitari que ens porta a l'abisme en català, castellà, anglès i francès --bla, bla, bla, que no quedi ningú per manipular--, alhora que intenten fer-nos creure que Rajoy, el president de la nació de tres mil anys d'història, és un titella que no admet preguntes o que, si de cas, només n'accepta de pactades d'uns mitjans escollits a dit. Bah, home, bah: això no s'ho empassa ningú de cap país civilitzat!


Doncs justament per aquesta manipulació, i rebel·lada tota jo per les revelacions de Sardà, ahir vaig connectar la parabòlica clandestina que tinc al terrat i vaig 'punxar' el missatge de Rajoy. I vaig poder sentir com s'autoproclamava 'defensor de tots els espanyols', amb l'excepció, em va semblar entendre, dels qui volen votar, no sé si perquè ja no els considera espanyols o perquè directament no els considera de cap manera (això m'ha quedat pendent). I, qui ho diu, que no accepta preguntes? Ahir li'n vaig sentir admetre l'aclaparadora quantitat de tres --tres!-- de part de Libertad Digital, El País i La Vanguardia, amb la qual cosa definia quin és l'espectre ideològic de tot bon ciutadà espanyol i imparcial: 'la derecha', 'la izquierda' i 'los catalanes', o, en el nostre llenguatge adoctrinat: l'extrema dreta, la dreta espanyola i la dreta espanyolista catalana. Amb la mà tremolosa, vaig córrer a apuntar-me els noms dels diaris abans no em tallessin el senyal, i no prometo res, eh?, però espero que el pròxim article ja el podré escriure totalment alliberada, desadoctrinada i desmanipulada.

Editorial