Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

26.04.2014

Records de la darrera martingala

Un grup de militants i simpatitzants de la Comunió Tradicionalista Carlista van participar fa poques setmanes en un aplec a Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Els homes homenatjaven els requetès de Nostra Senyora de Montserrat, els catòlics catalans que van lluitar armats a les ordres de Francisco Franco. Després de la santa missa celebrada a l'església parroquial, la comitiva pujà fins a Quatre Camins, des d'on el Terç de Montserrat va atacar durant la batalla de l'Ebre. A continuació, monsenyor Carlos Bey va adreçar unes paraules als presents i va pronunciar unes absoltes pels carlins de Franco caiguts en la batalla. De tornada al poble, després de dinar, el secretari del partit carlí, Javier Barraycoa (pdf), va prendre la paraula. En un vibrant discurs va fer una crida als militants i simpatitzants a allunyar-se de l'anarquisme individualista. Encara que no ho sembli, això va passar el gener del 2014 i Javier Barraycoa és l'home d'ulleres, jaqueta negra, bossa a l'espatlla i boina vermella carlista que apareix en aquesta fotografia, just al peu de la creu, a primera fila. Si us hi fixeu bé, un amic seu li passa, sempre cristianament, el braç per l'espatlla. Són, tots, carlins en ple segle XXI. Quin món, Déu meu. El seu lema és 'Déu, Pàtria, Furs i Rei' i actualment tenen un interessantíssim punt III en el programa polític: 'L'Estat ha de reverir públicament Déu com a Suprem Senyor i Legislador i professar la Religió Catòlica, única veritable.'


El senyor Barraycoa, doncs, partidari d'un estat que revereixi públicament Déu, resulta que fa poc que va anar a la seu del partit neonazi Democracia Nacional, a Castelló de la Plana. Coses. Una més de les coses que ens passen els lectors de VilaWeb. Gràcies! Barraycoa hi presentava el seu llibre 'Cataluña Hispana'. L'acte es va enregistrar en vídeo. Només de començar un dels neonazis demana un minut de silenci per la División Azul (minut 1.15). Un minut de silenci pels soldats franquistes que van lluitar en favor dels nazis a la Segona Guerra Mundial. Tots els presents s'aixequen. Després, Barraycoa s'asseu, com tots, i la presentació del llibre prossegueix.


No he llegit el llibre de Barraycoa, però aquí en teniu la crítica que en va fer la Fundació Francisco Franco. Signada pel fill del militar colpista Blas Piñar. No sols els neonazis, doncs, sinó també els franquistes són lectors de Barraycoa. De fet, els encanta, i l'home no para de fer presentacions i concedir entrevistes. Per exemple, aquesta: 'Els qui més van atacar el català foren els maçons i l'esquerra.' Coseta. Però si jo hagués d'escollir un titular de Javier Barraycoa, seria aquest que apareix amagat al vuitè paràgraf d'aquesta crònica del diari El Mundo. Javier Barrayoca hi diu: 'No voto. Jo estic en contra de les eleccions.' Coseta bonica.


Barraycoa és un dels impulsors de Societat Civil Catalana (SCC), plataforma unionista que fa pocs dies que es va presentar al Teatre Victòria de Barcelona. El diari El Mundo va escollir Barraycoa perquè en parlés a les pàgines del diari, perquè Barraycoa és un dels fundadors i puntals de SCC. És a dir, i per acabar: Barrayoca ret homenatge a soldats franquistes del Terç de Montserrat, guarda minuts de silenci en honor de la División Azul a la seu d'un partit neonazi, declara que està en contra de les eleccions i ara organitza això de la Societat Civil Catalana. Doncs 'that's not all folks'! Recordeu que som a Catalunya, on el goril·la és blanc, la Mare de Déu negra i Javier Barraycoa, cap d'estudis de la Universitat Abat Oliba. Ho heu llegit bé. Un paio com aquest, cap d'estudis d'una universitat (departament de Ciències Polítiques).


Quin gran país no és Catalunya. 

Editorial