Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

24.03.2013

Té futur la llengua espanyola als EUA ?

Fa dos mesos els principals directius de les cadenes de televisió hispanes dels Estats Units es van reunir a Miami. Volien debatre sobre el futur del seu mercat. El senyor Christy Haubegger, directiu de la Creative Artitst de Hollywood, va dir una frase que al llegir-la al Miami Herald se'm va quedar gravada a la memòria: 'Hem de veure com passem de programar només en espanyol a programar per a hispans. [Amb la llengua] hem de ser agnòstics. Si la majoria de la nostra audiència es passa a l'idioma Farsi, doncs cap allà que anirem'. Efectivament, segons sembla el nombre d'hispans que als Estats Units abandonen la llengua espanyola és creixent. No es passen al Farsi, com deia el bromista, sinó a l'anglès. Segons Harris Whitebeck, de la productora Zodiak America Latino, els departaments de màrqueting ja els han batejat. En diuen 'assimilated hispanics'.


Fa un mes l'Institut Pew Research Hispanic Center va realitzar un estudi que va titular 'Quan les etiquetes no funcionen: els hispans i la visió de la identitat"(pdf). L'apartat lingüístic és força detallat i divideix els hispans entre la primera generació (el pare que arriba als EUA), la segona generació (el fill nascut aquí) i i la tercera generació (el nét). Les dades mostren el que els directius intuïen: la capacitat de parlar anglès es dispara amb el temps (el 38% de la primera generació parla anglès, el 92% de la segona, el 96% de la tercera) mentre que la capacitat de parlar espanyol decau amb el temps (91% parlen espanyol a la primera generació, 82% a la segona, 47% a la tercera). El 47% aquest em va sorprendre molt perquè voldria dir que l'espanyol perd la meitat dels parlants en tres generacions. A l'estudi, a més, hi ha dades complementàries que poden interessar als departaments de màrqueting: el 49% de la primera generació només escolta música en espanyol, un 18% en la segona i un 10% en la tercera. Amb la televisió la davallada encara és major: 40%, 12% i 5%. Amb aquestes dades no m'estranya que els directius de les cadenes s'ho replantegin. 


Vaig contactar aleshores Calvin Veltman, sociòleg i autor de l'estudi 'The future of the Spanish Language in the United States' (1988). Li demano si té dades actualitzades del seu vell treball i em diu que sí, del 2000, tot i que es queixa que el cens oficial dels Estats Units amb el qual va treballar no és molt detallat. M'envia el seu estudi en francès. Hi llegeixo que les 'dades mostren una anglesització sense precedents de la població hispana, com mostrava el nostre estudi del 1988'. De fet, més d'un 81% dels hispans nascuts als EUA ja han adquirit la llengua del país de manera definitiva i se'ls considera anglesitzats. Un 34% dels hispans nascuts als EUA són monolingües anglesos. No entenen l'espanyol.


Les darreres dades oficials del govern dels Estats Units, de l'any 2010, no són tan detallades com l'estudi del senyor Veltman. Sí que diuen que el 79,4 % dels americans parlen anglès a casa, mentre que el 12,8% parlen espanyol, un 3,7% altres llengües indoeuropees, un 3,2% asiàtiques i un 0,9% altres, on devem estar els catalanoparlants. La meva pregunta és la següent: d'aquest 12% que parlen espanyol a casa, quants d'ells el transmetran als seus fills? De fet, la tesi de Veltman, i d'atres, és que l'espanyol té un futur assegurat als EUA mentre l'entrada d'immigrants hispans es mantingui massiva i constant durant dècades. Sinó ho té més difícil perquè, un cop dins, els hispans s'acaben passant a l'anglès. 


Durant molts anys jo he viscut immers en la propaganda madrilenya sobre la llengua espanyola als Estats Units. A mi se'm ha parlat dels centenars de diaris i televisions hispanes que hi ha al país, cosa que és certa, però ningú ens diu que es plantegen emetre en anglès. A nosaltres se'ns parla constantment de l'augment espectacular de la població hispana, cosa que és certa ,eren el 5% de la població i aviat seran el 30%, però ningú ens diu que la llengua la deixen enrere. En fi, jo vaig sortir de Catalunya camí dels Estats Units preguntant-me si la llengua espanyola acabaria superant l'anglès als Estats Units. Pobre de mi, així de gran era la propaganda rebuda. Un cop arribo aquí la pregunta que em faig és si l'espanyol té gaire futur als Estats Units d'Amèrica.


Editorial