Opinió

 

1/88>

Nèstor Mont

28.11.2011

Nèstor Mont: 'Hem sigut capaços de mantenir el nostre patrimoni cultural heretat'

Cal felicitar tot el poble d'Algemesí, perquè aquest alt reconeixement es fa per una tradició centenària que hem sabut mantenir. La festa de la Mare de Déu d'Algemesí té més de 300 anys i no només l'hem sabut mantenir sinó també adaptar i millorar any rere any. És una festa que ve de molt antic, amb balls i músiques, que representa la nostra tradició com a poble, que ens parla de les nostres arrels.

A més, té un valor molt important perquè és una festa feta pel poble, des del poble i per al poble. Hi participa tothom, i no l'organitza pas l'ajuntament, sinó que cada any ho fa un barri diferent, per amor a l'art. Pense que també s'ha reconegut eixe treball que suposa una festa popular i centenària.

Mira!, ara estan tirant coets i fent repicar les campanes! Porten tot el dia així. Avui al dematí ja han sonat les campanes, perquè la decisió s'havia endarrerit fins a la mitjanit, i tot i que tothom estava pendent d'internet, ja havien dit que la senyal seria eixa: 'Si al dematí sonen les campanes del poble és que han declarat la festa Patrimoni de la Humanitat'.

Aquest reconeixement també diu molt a favor nostre, com a poble, perquè hem sigut capaços de mantenir el nostre patrimoni cultural heretat.

També ho veig com un repte i un incentiu. Pot ser que ara comence una nova etapa, perquè el reconeixement li dóna una nova dimensió. Si bé la festa era molt coneguda a nivell comarcal, això ara ens catapulta a un altre nivell.

Pel que fa a la muixeranga, a banda de la música, es tracta de torres humanes amb una simbologia molt forta. És la força del poble, que diem nosaltres. Hi ha una base que es fa entre tots, i si la base no està ben feta no podria pujar l'enxaneta. Té una significació molt forta, i segurament a partir d'ara la muixeranga serà un poc més coneguda i esdevindrà el símbol de la festa de la Mare de Déu.


Nèstor Mont, músic (Algemesí)

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)

Editorial