Era dona i era jove, ho tenia tot en contra en aquella època. El mèrit que va tenir va ser que va insistir en les dades, en les observacions; va tenir la capacitat de recollir informacions de diverses branques de la biologia i integrar-les en una mateixa teoria, la teoria de l'endosimbiosi, que va costar molt de publicar. A mida que passaren els anys, la gent va veure que tenia una capacitat explicativa molt potent; i finalment, tret d'alguns detalls, la seva teoria va passar a formar part dels llibres de text.

Quan venia a la facultat a fer conferències, la sala s'omplia no sols d'alumnes universitaris sinó també de nois de batxiller, que portaven els llibres de text perquè els signés un autògraf.

És important remarcar que Margulis va recuperar tots els precedents històrics que hi havia relacionats amb la simbiosi, sobretot de l'escola botànica russa. No va voler fer-se passar per algú que havia tingut una idea original i única sinó que va tenir una contribució molt important d'altres científics. Va recuperar textos que originàriament, a final del segle XIX, eren en rus, i va fer que es traduïren a l'anglès perquè tothom coneguera els precedents històrics de la seva teoria. En aquest punt va tenir una visió històrica que és molt d'agrair, perquè va recuperar autors que havien estat marginats per la història oficial de la ciència.

Com a biòloga, també va tenir un paper important en el desenvolupament de la teoria Gaia de James Lovelock, que ve a dir que la vida actua com una força teològica, que la vida i el planeta estan íntimament lligats en les seues activitats. Ella va contribuir-hi des de la microbiologia per fer veure fins a quin punt aquesta relació de la vida amb el planeta, la protagonitzen essencialment els microorganismes. Va lluitar molt pel reconeixement del paper fonamental dels microorganismes en l'evolució del planeta Terra.

Un aspecte molt destacat de la seua personalitat científica va ser la seua dedicació docent, qüestió central de l'activitat acadèmica (si la convidaves a un congrés, primer de tot mirava si tenia període de classes, perquè per ella els estudiants eren el més important); i la seua dedicació a la divulgació científica, a la comunicació, a través de llibres, pel·lícules i suports per a la docència.

Tampoc no podem oblidar la col·laboració en obres cabdals de la bibliografia. Jo remarcaria una obra divulgativa molt important, publicada originalment en català per la fundació Enciclopèdia Catalana que s'ha traduït a molts idiomes, 'Biosfera'. Són onze volums que repassen els grans ambients terrestres amb la visió global que ella s'estimava tant. És una obra magnífica! Ella en va tenir un paper molt important, com a autora i assessora del projecte, dirigit per Ramon Folch.

Lynn Margulis era membre de l'acadèmia dels EUA de fa anys, a banda de professora i catedràtica universitària; va rebre la Medalla de la Ciència, la màxima distinció als científics als EUA; doctora honoris causa per diverses universitats, com la de València i l'Autònoma de Barcelona; i també ha rebut el reconeixement d'estar, de fa temps, en els llibres de text. Si bé és cert que la manera que va tenir de plantejar algunes qüestions va desencadenar una certa controvèrsia amb altres científics. Va tenir alguns problemes, tot i que hi estava acostumada, perquè mai no ho va tenir fàcil.

Era una dona propera, generosa i oberta a ajudar i col·laborar. La gent n'admirava la gosadia i la independència i generositat intel·lectual.

Juli Peretó
Professor de bioquímica de la Universitat de València

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

Era dona i era jove, ho tenia tot en contra en aquella època

Els estudiants portaven llibres de text a les conferències perquè Lynn Margulis els signés un autògraf