Quant de soroll per uns resultats que mai no havien estat més previsibles! Nova victòria del sistema, que no perd mai i que s'autolegitima cada quatre anys. En fi... 'No passa res, anem bé, la gent ens dóna suport, hem de continuar endavant pel país', diuen ells. Endavant amb la piconadora, doncs. Com sigui que ja no m'identifico, ni hi crec, de fa molts anys, amb cap dels països dels quals parlen aquesta gent --inútil fóra qualsevol esforç--, busco unes altres maneres de passar l'estona. Llegir n'és una. Llibres.

Les acampades, les protestes, això que aquí anomenem 15-M, neixen d'una situació de desigualtats socials cada vegada més agudes, en alguns llocs del món ja molt extremes. Hi ha força autors que adverteixen de l'agreujament de la situació i l'analitzen. Cal destacar 'La cultura de los suburbios' (Laertes) de Marc Hatzfeld, sociòleg, o 'Pàries urbans. guetos, banlieues, Estat' i 'Les presons de la misèria' del també sociòleg, professor de Berkeley, Loïc Wacquant (Edicions de 1984). La llista seria infinita, de registres molt variats, passant pels escrits de Noam Chomsky, Carlos Taibo, Arcadi Oliveres, Vicenç Navarro i tants més. Les acampades i les assemblees són la part més visible, més acostada i palpable, d'un fenomen que té arrels i branques més transversals i internacionals que no voldrien molts, sempre delerosos de minimitzar la crítica.

Aquí hi ha iniciatives editorials que val la pena de subratllar. N'és una la col·lecció Asaco, que l'editorial Icària va estrenar la primavera passada, coincidint amb la desclosa pública del moviment jovenil de protesta. Ja s'hi han publicat vuit llibres. Són obres breus, sintètiques, clares i barates (sis euros), que tracten amb rigor qüestions bàsiques de la crisi del sistema. Els autors són especialistes universitaris, intel·lectuals, o col·lectius com ara Juventud sin futuro, o la xarxa ¿Quien debe a quien?, en col·laboració amb membres d'Attac-Acordem, Justícia i Pau o Observatori del Deute dins la Globalització, entre més. És important de fer conèixer l'opinió de gent que fa anys que critica amb rigor i analitza els abusos del capitalisme global: l'espoliació internacional, els mercats, la desocupació juvenil, el deute, etc. En aquests llibres no solament hi ha crítica, també hi ha propostes alternatives en qüestions com, per exemple, la banca convencional. Tots tenen interès. N'esmentaré uns quants. 'Les veus de les places', en què escriu el periodista David Fernández, autor en aquells moments d'una sèrie a Vilaweb. L'interessant assaig del doctor en econòmiques, Joan Subirats, 'Otra sociedad, ¿otra política?. De 'no nos representan' a la democracia de lo común'. O el del fundador de Rebelión, Pascual Serrano, '¿El mejor de los mundos? Un paseo crítico por lo que llaman democracia'. I 'Desigualdades internacionales. ¡Justicia ya!' del sociòleg Rafael Díaz-Salazar. Bones lectures per a il·luminar un hivern negre. Raons per a entendre millor què passa.

xavier.montanya@partal.cat

Ja no m'identifico, ni hi crec, de fa molts anys, amb cap dels països dels quals parlen aquesta gent, busco unes altres maneres de passar l'estona. Llegir n'és una.

Aquí hi ha iniciatives editorials que val la pena de subratllar.