Això de la ministra Salgado no té nom. Ella mateixa va signar amb el conseller Castells, i amb totes les autonomies de l'estat, l'acord de finançament del 2009 que ara no vol complir. El govern espanyol diu que no pensa pagar allò que es va obligar a pagar per llei. Tenim, doncs, dues opcions: queixar-nos o fer alguna cosa.

Alguna cosa? Com ara què? Una vaga fiscal. El juliol de l'any passat centenars de milers de ciutadans van eixir al carrer exigint respecte a Catalunya. També centenars de milers, l'ex-president Pujol ahir mateix, ja han fet el gest de votar en la consulta sobre la independència. I la immensa majoria de la població és conscient de l'ofec econòmic que viu la nostra societat per culpa de l'espoliació sistemàtica que porta a terme el govern espanyol. I sap que cada dia vivim, i viurem, pitjor per culpa d'això.

Aquesta mobilització profunda de la societat civil que vivim aquests darrers anys és una base més que suficient per a començar a fer de la indignació organització. A partir de la desobediència civil programada i generalitzada.

Si un individu, indignat per la prepotència de l'estat espanyol, es nega a pagar impostos el mes de juny, segur que, al setembre o al gener, serà encausat per l'agència tributària o pels tribunals. No paga la pena. Però, què passaria, si parlàssem de desenes de milers de persones, empreses i institucions –també institucions– que es negassen a pagar, alhora i coordinadament?

Ara, això no es farà sol, espontàniament. Però no és difícil d'endegar-ho i de tirar-ho endavant. Imaginem que una entitat, Òmnium per exemple, o els organitzadors de les consultes, cridàs a formalitzar una mena de 'llista Robinson' fiscal. En aquest cas, els decidits a no pagar, a títol personal, empresarial o institucional, en tindrien prou de fer-ho constar i d'apuntar-s'hi, deixant les dades als organitzadors. Arribat el dia, els organitzadors certificarien, simplement, si hi ha prou voluntaris per a dur a terme l'actuació o no. Que no n'hi ha prou? Doncs, no es fa res; continuem lamentant-nos. Que n'hi ha desenes de milers, centenars de milers..., la xifra que es considere suficient? En tal cas, n'hi hauria prou de dir: 'Deixeu passar el període de la renda sense pagar'.

I tot canviarà.

(Post data del 12 de juliol. Aquest article va ser publicat el primer d'abril. Ahir Òmnium va anunciar que posarà en marxa un projecte d'insubmissió fiscal plantejat amb rigor. Anem bé).

director@vilaweb.cat

Què passaria, si parlàssem de desenes de milers de persones, empreses i institucions –també institucions– que es negassen a pagar, alhora i coordinadament?