Opinió
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
El millor per als nostres fills
Marta Rojals
06.02.2012
L’enigma de l’esquizofrènica transició
Xavier Montanyà
03.02.2012
La imaginació té poder
Marta Rojals
30.01.2012
Boko Haram i el laberint nigerià
Xavier Montanyà
27.01.2012
Qui estigui lliure de descàrregues
Marta Rojals
23.01.2012
Crítica de ‘Palace’, la sèrie
Marta Rojals
16.01.2012
Fraga, la mort
Xavier Montanyà
16.01.2012
Del cavall rebaixat...
Marta Rojals
09.01.2012
Quan Barcelona ballava cocaïna en flor
Xavier Montanyà
04.01.2012
Nadala de la cobla dels cecs
Xavier Montanyà
27.12.2011
Miniviure per minitreballar
Marta Rojals
18.12.2011
La manipulació de la primera víctima d’ETA
Xavier Montanyà
14.12.2011
1/44>
Andreu Barnils
21.12.2009
Conte de Nadal
Aquesta és una història de Nadal explicada per un nano que va amb el cap pelat i el cos ple de tatuatges. Sembla un skin-head, un skin-head particular: no beu alcohol, no fuma tabac i és vegetarià dels estrictes. Ni menja carn ni toca el peix. No menja sinó verd i per això, suposo, tot li és fibra.
'Va passar una nit de Nadal, d'ara fa un any. L'empresa feia vaga, la nit era freda i a fora plovia. Els del piquet es troben l'esquirol. Els uns en vaga, i l'altre que volia treballar. Tensió que es dispara: 'Van fotre el cordó aquest que foten els mossos, perquè no et puguis moure. Si tu ets, jo què sé, cinquanta paios aquí, ves que ho volten tot. No pots sortir. I plovia, i un dels companys ves que anava amb un paraigua obert, comença a haver-hi empentes i fot-li, però no passa res de l'altre món. I de cop i volta, jo no sé si va picar una mica amb el paraigua un antiavalots, que va amb els casc, que va amb tot..., però la qüestió és que els mossos l'agafen i li foten un pallissot, se l'enduen cap endins. A la furgoneta.
El continuen estovant dins la furgoneta. Això m'ho va dir després. Se l'enduen a les Corts. El tenen tota la nit allà. El nano em deia, diu: tu no ho saps pas, tenia l'esquena feta un nyap. De fet, tenim un vídeo quan va sortir, amb l'esquena tota marcada. Total, ve el forense. I el forense diu que no té res, vostè no té res. Només hi havia un mosso que semblava una mica humà i va dir 'Home, aquí a l'esquena té una mica...' Però res, el forense va dir, vostè no té res.
'És fàcil d'entendre, no? Tu imagina't que treballes de forense, que ets el que mira els paperots dels lesionats per als qui paguen els mossos. Tu vas cada dia allà i veus els mossos cada dia. Vull dir..., què has de fer? 'Ui sí, le ha roto esto, esto y esto'. Esclar, el mosso al cap d'un quant temps de veure't dirà: 'amiguuuu, què fem?' Saps? Funciona així. Funciona, així. En total, passa el Nadal allà dins.
L'endemà, Sant Esteve, l'advocat d'ofici li diu, 'Ara quan surtis te'n vas a la Pere Camps i que et facin un altre informe mèdic i després fas la denúncia als mossos.' I ho va dir amb tanta mala bava que ho senten els mossos i en lloc de deixar-lo sortir, no el deixen sortir: 'Pera, te quedas aqui otra vez.' No el deixen sortir perquè diuen, 'si aquest va a denunciar, denunciem-lo nosaltres a ell també'.
Llavors es creuen les denúncies. Ell denuncia els mossos, els mossos el denuncien a ell! A ell! Els mossos diuen que ell els ha trencat una tíbia i un no sé què. Una animalada. Una animalada, Andreu. L'hauries de veure, el nano. Un paio que és així, sats? –i em fa veure que parlem d'un metre i mig d'home. 'Ei, Andreu, que és d'amics de la bici. És un hippy, nen. Creu-me, és d'amics de la bici! Aquest, què vols que hagi trencat?!'
Buenu, saps quant li demanen per aquell Nadal? Cinc anys de presó. Cinc anys de presó i sis mil euros. I què ha dit la nostra advocada? 'Nano, accepta, arribem a un acord amb ells, que t'ho rebaixin a dos anys i els paguem els sis mil euros.' Jo deia a l'advocada: 'No em diguis que no podem guanyar aquest judici! És increïble! Però el company està tan acollonit que ha dit que avall va.'
O sigui, i aquest és el conte de Nadal, que hauràs de pagar sis mil euros a dos paios que t'han fotut una estomacada. És això, no, que volies? Un conte moral. El conte moral que diu que el mosso es treu el plus pallissa. Sis mil euros. I el plus els arriba per Nadal.
Ara, ell em va explicar el seu cas: avui a les onze del matí el jutgen i li poden caure quatre anys de presó. L'acusen de danyar l'honor i la intimitat d'unes persones. Es veu que va fer públic un enregistrament on se senten uns directius de l'empresa d'autobusos de Barcelona, TMB, parlant entre ells per telèfon, i com planegen provocar un conductor d'autobús. Provocar-lo perquè tingui una sanció més forta. Ni l'enregistrament és tanta cosa (total, dos caps fent embulls) ni crec jo que la gent hagi de passar quatre anys a la Model per haver-lo difós. Per això també el publico jo.
Editorial
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
Chacón, la canadenca
Vicent Partal
09.01.2012
















