Si ja t’està bé com estàs, si el cos et demana marxa, tu estova’m que ja m’agrada, fot-me una altra bufetada, que res no manca a qui res no vol, i abans que sol, més val mala companyia, diumenge és el teu dia, diumenge tens l’ocasió: planta’t davant de l’urna i vota No.

O si trobes, pel teu gust, que no és tant el desajust, que et podrien collar més, que tres anys no són res, que practicar l’estatut perjudica seriosament la salut, encara massa autonomia i massa marques de policia, que l’espoliació fiscal és una llei natural, una nació-una selecció (la Roja), de llengües una i no cinquanta-una (la de Baroja), que un viatge no és viatge si no passa pel peatge (el de Barajas), faixa sí, caixa no, no sense la constitució: doncs vine diumenge i vota No.

Som-hi tu també, valent, tanca el Losantos un moment, apaga Intereconomia, no passarà res per un dia, si estàs censat, hi ets comptat, plega’t El Mundo sota l’aixella, mou-te en nom de Castella, però amb cotxe o caminant (és la recomanació), que al nostre carrer major, els tancs no hi passen ni de cantó; vine amb il·lusió, no és reserva el dret d’admissió: tira pel dret i vota No.

‘Que se enteren estos pajaricuatos separatistas, bufónicos independentistas, ridiculantes nacionalistas, esperpénticos manipulistas, masones, editorialistas, mentecatos, culturistas, enemigos de la nación’, doncs amunt els cors, prou de plors, si ets censat, si el missatge t’ha arribat, fes valer el sermó, respon a la crida del teu predicador: vine content i vota No.

I encara tu, nostàlgic de glòries passades, ‘abajo’ les barricades, si ets censat, ets avisat, sigues home de collons, vesteix la camisa de les ocasions, al pit l’àliga perdiguera, que la pàtria ‘grande’ t’espera, i calça’t l’ullera de sol, que se sàpiga aquí qui mana, perquè a mi em dóna la gana i tant si es vol com si no es vol. Vine amb alegria, expressa’ns la teua opinió, que el diumenge és un gran dia per a enarborar el palmó. Ni foguera ni inquisició, és l’hora de passar a l’acció: surt al carrer, diposita el paper, simplement vota No.

Qui diu que deia que què, de la llibertat d’expressió? Vine, exerceix-la, tu també pots votar No. Però no em maregis, no rabiegis, no em censuris, no m’aturis: calla i vota, i vota No.

Aquesta és la gràcia de la democràcia, diumenge tens l’oportunitat, vine doncs i fes estat, digue’ns què en penses, vejam si ens convences, però prou de predicació, que ja ens sabem la cançó: molta llibertat per ‘tutti’, però abans l’acreditació, que la llibertat dels altres és com una pedra al ronyó; més senzill és tapar boques amb embotit de tovalló (o no passar de demanar, lliure i lliurement, com pintem l'ajuntament, estucat sí, estucat no, i s’ha acabat la discussió). Quin cansament, senyor!, per fàstic hem perdut la por. I a partir d’ara, si t’ho demanen, recorda bé la lliçó: en aquest nostre invent per a saber què vol la gent, ningú no et priva de votar No.

Si trobes, pel teu gust, que no és tant el desajust, que faixa sí, caixa no, no sense la constitució: doncs vine diumenge i vota No.

Si ets censat, si el missatge t’ha arribat, fes valer el sermó, respon a la crida del teu predicador: vine content i vota No.