Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

02.12.2009

L'hora de l'e-lector

Amics, això ja no té aturador: per més que els responsables de la Feria del Libro de Madrid d'aquest any (i d'aquesta era), amb una extraordinària visió de futur, no en volguessin ni sentir parlar, els e-books es perfilen com el regal estrella d'aquest Nadal. Als Estats Units, els dispositius de lectura digital ja fa temps que hi corren, i aquí només cal que ens casin un parell d'engranatges perquè la industria comenci a rutllar: que el veí se'n compri un, i que nosaltres, després de fer-li la corresponent brometa, ens veiem envaïts per un fred de peus insuperable i acabem fent el cop de cap. Tampoc no descobrirem ara els mecanismes d'expansió del mercat de l'electrònica.

Perquè aquest veí nostre potser ens explicarà, elis-elis, que des que té el novíssim aparell se sent més trempat que mai: pot emportar-se al llit exemplars de vuit-centes planes sense que al cap de dos minuts se li enrampin les mans, i pot resseguir-los amb el cos de lletra que les diòptries li reclamin, a més a més de carregar tots els títols que li convingui (perquè mai no se sap què i on et vindrà de gust llegir) sense sentir-se'n de l'hèrnia discal. Potser aquestes raons són les que expliquen que gairebé la meitat dels usuaris del popular e-reader Kindle, de la casa Amazon, superin la ratlla dels cinquanta anys, però tampoc no cal esperar que l'edat o la salut ens passin factura per gaudir dels avantatges de l'e-book: amb una mica de consciència ecològica i/o un pis petit, diria jo que ja n'hi ha prou i de sobres.

Però una novetat no podria presumir de ser prou nova si no despertava els recels i escepticismes corresponents. És així que, en en el cas que ens ocupa, podríem destacar un parell de corrents: 1) el dels cunyats 'informats', que t'asseguren que això farà la fi del làserdisc perquè (i abaixen el to) als gremis de llibreters, a l'establishment editorial i al lobby de fabricants de prestatges no els interessa exposar-se al fet que els productes que els donen el pa puguin acabar essent carn de top-manta, al costat de l'última del Tarantino, i 2) la dels fetitxistes del paper relligat (tots en coneixem algun) que consideren que un llibre no pot ser llibre de cap manera si no es pot ensumar i sospesar com un meló de mercat.

No negarem que girar fulls prement un botó no té aquella cosa, com tampoc no podem ignorar que, ah, passar el tou dels dits pel llom, badar la peça, ficar el nas entre els fulls (el súmmum de l'erudició), tot plegat dibuixa una litúrgia que no té substitutiu, i encara menys si va amb bateries. Efectivament, els ritus que envolten els llibres de paper ens ofereixen experiències sensorials que no tenen preu, però, com diu l'anunci: per a tota la resta, e-book. Perquè, al final, el llibre té una funció molt concreta que va més enllà de fer olor d'això o d'allò o fer joc amb les cortines, i és la de servir per llegir. Però, entre l'una cosa i l'altra, e-books i p-books hauran de poder conviure sense dedicar-se cops de colze, perquè cadascun tindrà el seu públic, el seu moment i el seu paper.

Per tant, jo no patiria gaire pel futur del llibre-objecte. És més, amb la irrupció de l'electrònic li auguro unes grans possibilitats, afegides a les que ja té. Les llibreries no deixaran de ser el que són ara: reductes on la seducció, el tastet aleatori o intencionat i la pràctica del fulleig ens faran decantar per una obra o altra, o descobrir tal autor o tal frau literari de primera mà. Que després hi adquirim la mercaderia en versió digital o analògica, això ja dependrà de la butxaca i del grau d'implicació emocional. Perquè, a més a més, les cases de llibres acabaran essent els grans temples on cultivar l'esperit de col·leccionista que tot lector porta a dins: el que un dia el va impulsar a decorar el menjador de casa amb els vint-i-cinc volums de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ja ho veureu: es pagaran fortunes per edicions que avui van regalades, els llibreters 'de nou' tindran el prestigi dels llibreters 'de vell', i, per fi, desapareixeran del mapa aquests que no saben ni què venen i que t'atenen tot mastegant xiclet. I encara diria més: en els sopars d'amics no serà estranya l'escena de l'amfitrió extraient cerimonialment un volum de la seua biblioteca per exposar-lo a l'admiració dels convidats: guaiteu, un autèntic Elvira Lindo del 93.

Editorial