Opinió

 

1/35>

Vicent Partal

Sí, nosaltres podem

05.11.2008

Molta gent coincideix a considerar 'inspiradora' la victòria d'Obama. Crec que aquest és, de fet, el principal valor que té. Inspira a creure. A creure en un món en què el fet de pertànyer a una minoria, siga la que siga, no és necessàriament una barrera. A creure que tots els objectius polítics es poden aconseguir, si sabem treballar bé. A creure que ni els interessos ni les influències més poderoses que puguem imaginar guanyen sempre. A creure que es possible sumar i sumar i sumar.

Caldrà veure amb calma, a mesura que vagen passant els mesos, com és el president Obama. Les campanyes electorals es fan en vers, però després cal governar en prosa, i no és pas ben igual. Caldrà veure si el coratge, l'audàcia, la capacitat i l'entusiasme que ha sabut desplegar en campanya es mantenen quan s'haja instal·lat, a final de gener, a la Casa Blanca.

Mentrestant, paga la pena modular a partir de la seua victòria. Que és impossible de desallotjar el PP de la Generalitat Valenciana, vista l'atapeïda trama d'influències que ha ordit? No crec que siga més difícil que desallotjar Bush de la Casa Blanca, amb una trama d'interessos organitzada que segurament que supera, i de llarg, la de Camps. Que no som capaços d'unir-nos per la independència i que sempre ens barallem? Sí, sí que podem unir-nos. I discutir entre nosaltres amb fermesa i duresa, com feren Obama i Hillary Clinton, no ha de significar que siguem incapaços de tenir objectius comuns. Que un emigrant, un xiquet d'origen amazic o wolof, mai no podrà ser president de la Generalitat? I tant que podrà. Ja ho és un d'origen espanyol i ho serà un de nascut encara més lluny. Que veurem el canvi? I tant que el podem veure, aquest i qualsevol altre. Depèn únicament de nosaltres. Nosaltres podem.

director@vilaweb.cat

Editorial