Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

04.02.2008

I el 10 de març n'haurem de parlar

Avui és el darrer dia per a presentar candidatures a les eleccions del 9 de març. A les Illes fa il·lusió Unitat per les Illes i al País Valencià hi ha una certa atenció a allò que puga passar amb la recomposició de l'espai d'esquerres que representa la coalició Bloc-Iniciativa-Verds. Però al Principat ni això. Em fa l'efecte que els partits nacionalistes trauran els resultats més pobres des que hi ha autonomia, però em sembla que no els preocupa gens. No anem bé.

La setmana passada Pasqual Maragall semblava disposat a tornar a entrar en la batalla política amb el seu Partit Català d'Europa, que ningú no sabia què podria aconseguir, si és que podia aconseguir res, que no ho crec. Però Maragall ha topat de cara amb la realitat de la política: ningú no sembla disposat a arriscar en aquest país, i fins i tot els qui li devien una carrera personal li han dit que no. Si, finalment, es presenta, ho haurà de fer amb desconeguts, que no tenen el mateix valor electoral que els noms en què pensava i que volia.

Mentrestant, la desafecció es palpa en l'ambient, la preocupació és un lloc comú de les converses amb els polítics i es nota una certa irritació entre els militants dels partits polítics. Però ningú no mou peça ni té gens d'interès a fer res que sacsege el país i la política. El PSC només sap repetir una vegada i una altra que ve el papu, com si els electors fórem uns imbecils, CiU tria el pitjor candidat que pot i Esquerra i ICV no saben sortir de la captivitat a què els té sotmesos el PSC, sense fer riure amb unes consignes miraculosament rescatades.

I així arribarem a un 9 de març en què probablement semblarem més 'espanyols' que mai, en què la batalla entre el PSOE i el PP amagarà més que mai els nostres partits, la nostra diferència. I el 10 de març n'haurem de parlar.

Editorial