Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

28.03.2006

Acomiadament lliure

La república viurà avui, amb tota probabilitat, un dia de mobilitzacions històriques. A Catalunya Nord, i a tot l'estat, més d'un miler de liceus i la gran majoria de les universitats protestaran contra la nova legislació, que facilita que qualsevol jove puga ser acomiadat de la primera feina sense justificació, ni tan sols oral. La por dels incidents i el fet que siga indubtable que l'estat francès viu en crisi no haurien d'amagar que el principal motiu de la protesta afecta tothom: la precarització laboral.

És cert que el fet que no existesca cap legislació que permeta l'acomiadament lliure no significa que tots els qui tenim feina en tindrem sempre. I, encara menys, que tindrem la mateixa feina sempre. És cert que tota persona de la nostra societat té el risc de ser acomiadada de la feina i que la feina assegurada, la feina com a 'dret' vitalici no existeix més enllà d'una certa retòrica legislativa. Però entre això i poder acomiadar una persona sense necessitat ni tan sols de donar-li cap explicació del comiat hi ha una distància abismal. Distància que creix més i es fa intolerable, si les contrapartides que l'estat del benestar atorga als qui són acomiadats desapareixen sense deixar rastre alhora que desapareix el lloc de feina.

Que el món és molt complicat no ho pot negar ningú. Que la globalització introdueix mecanismes econòmics perversos en les societats occidentals tampoc no ho pot negar ningú (però en les del tercer món més encara, ep!). Que les condicions econòmiques que varen permetre un estat del benestar fort a Europa ja no hi són, es pot discutir amb arguments certs. Però, dit tot això, l'acomiadament lliure, que és la causa inicial de les protestes de l'estat francès, hauria de restar fora de l'horitzó mental d'una societat avançada, de qualsevol societat avançada. Perquè és contraproduent en termes socials, però també en termes econòmics, en la mesura que introdueix un grau d'inestabilitat al món laboral impossible de pair.

Editorial