Una hora més tard, a les 11.33, s’ha restablert el servei i s’ha desactivat la prealerta. Es tracta de la segona incidència en dos dies en aquest mitjà de transport operat per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Dissabte al matí, es va haver de tallar el servei perquè un comboi va tenir una avaria entre Queralbs i Núria.

Segons La Vanguardia, una de les faltes més greus que es van detectar durant les inspeccions al centre va ser el descontrol en l’horari de subministrament dels àpats. Sovint tan sols passaven dues hores i mitja entre l’esmorzar i el dinar. Alhora, ha indicat que molts residents es trobaven obligats a esperar tres hores per a l’esmorzar. També ha detallat que el gramatge del menjar era menor del que es requeria i que no es tenia en compte el valor calòric de les dietes. A banda, ha revelat que les actes d’inspecció també mostren que sovint els residents havien de romandre a les habitacions.

També ha explicat que la conselleria ha decidit de reactivar el procediment i castigar la mala praxi d’aquest centre perquè, malgrat disposar de sol·licituds reiterades per part del Departament de Drets Socials, la residència no va resoldre les irregularitats detectades fins al cap d’uns quants anys.

Podeu seguir el debat ací.

El debat es farà de set a vuit del vespre. Com cada setmana, es podrà seguir en directe a VilaWeb, YouTube, Facebook i Twitter, i després es podrà veure a la carta.

Els subscriptors podeu enviar-nos preguntes, que seran ordenades i moderades per Vicent Partal i es formularan en directe al convidat. Les podeu enviar al correu director@vilaweb.cat.

Com sabeu, aquest cicle de debats va sorgir de la necessitat de mantenir el contacte directe amb els subscriptors, tal com hauríem fet en els actes i les assemblees prevists durant aquests mesos i que, a causa de la pandèmia del coronavirus, ens vam trobar obligats a anul·lar.

Podeu recuperar el debat a la carta.

Com sabeu, aquest cicle de debats va sorgir de la necessitat de mantenir el contacte directe amb els subscriptors, tal com hauríem fet en els actes i les assemblees prevists durant aquests mesos i que, a causa de la pandèmia del coronavirus, ens vam trobar obligats a anul·lar.

Antoni Castellà: ‘Dir que es va provar la via unilateral
i no va sortir bé és mentida’

Més tard, responent a les demandes dels subscriptors d’aquest diari, Cotarelo parlà de qüestions com ara el paper de l’esquerra espanyola respecte del dret a l’autodeterminació: ‘En temps de Franco hi havia la possibilitat que les esquerres que parlaven del reconeixement del dret d’autodeterminació el farien realitat quan Franco hagués desaparegut. I va ser mentida –afirmava–. Reconeixien el dret d’autodeterminació mentre no es practiqués.’

Què el va fer independentista?

Cotarelo, nascut a Madrid, sosté que la nació espanyola és una ‘construcció artificial’, i que adonar-se d’això, i del fet que fa segles que oprimeix la nació catalana, va ser un revulsiu per a abandonar la seva posició dins la intel·lectualitat espanyola. Va manifestar-se a favor del dret de decidir tot i ser, d’entrada, contrari a la independència, i finalment va fer-se’n partidari. ‘Si la meva nació nega el dret d’autodeterminació de les nacions que oprimeix, el meu deure és fer costat a les nacions oprimides.’ Això, reconeix Cotarelo, provoca reaccions irades ‘a totes dues bandes’.

Com va arribar, aquest canvi? ‘Una vegada has arribat a la convicció que per la via política i democràtica no aconseguiràs res al teu país, tot i que saps que oprimeix una minoria […] has de prendre una decisió: posar fi a l’angúnia d’intentar fer d’Espanya una cosa semblant a un estat de dret. Travessar la frontera i fer teva la causa dels oprimits pel teu propi estat’, diu. Considera l’independentisme català com una esperança: ‘Si hi ha la possibilitat de fer alguna cosa a tota la península, naixerà de Catalunya. Són en una nació inventada el segle XV que no ha funcionat mai.’

L’independentisme com a revolució

‘L’independentisme és una forma nova de revolució –diu–. Cada poble la fa a la seva manera, i aquesta és una revolució pacífica però és una revolució.’ Tanmateix, en l’estratègia pràctica d’aquesta revolució troba que ara com ara no es necessita cap més teoria que l’alliberament en si mateix. ‘I això no depèn de la nostra capacitat de criticar les teories anteriors i fer-ne de noves, sinó de la capacitat de sortir al carrer i dir que ja n’hi ha prou.’

Les desavinences amb ERC

Cotarelo va tancar la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya al parlament en les eleccions del 21 de desembre de 2017, però d’aleshores ençà se n’ha allunyat i n’ha esdevingut un crític duríssim. Diu que quan va anar a la llista creia que era un partit independentista. ‘Però quan em vaig adonar que no ho era i vaig començar a dir-ho, vaig rebre una campanya increïble de desprestigi, insults i fins i tot amenaces i calúmnies a les xarxes. Tinc desenes de mostres d’insults no tan sols de militants o votants, sinó de càrrecs electes’, lamenta.

Sobre la polèmica, Cotarelo defensa que no insulta ell, sinó que els qui l’insulten l’acusen de fer-ho ‘perquè fan projecció’ d’ells mateixos. Un dels dards més punyents que l’escriptor i politòleg fa a ERC va adreçat al seu cap, el vice-president Oriol Junqueras. Diu: ‘Admeto que és un pres polític i tinc molt respecte pels presos polítics perquè jo ho he estat, però no podem oblidar que és a la presó per voluntat pròpia, perquè hauria pogut no lliurar-se a un tribunal d’un país contra el qual lluita. Respecto la seva decisió però no la comparteixo.’

I afegeix: ‘Junqueras no és només un pres polític; és i continua essent president d’una formació, que tot i ser soci de govern, fa permanentment oposició. La crítica és totalment justificada, i fer passar la qüestió personal davant de la política és una mena de xantatge sentimental als electors.’ Per això creu que no es pot continuar parlant de partits independentistes en plural i que ja només ho és Junts per Catalunya. ‘ERC –diu– ha rebaixat de tal manera la funció històrica del parlament que no té cap sentit continuar parlant de partits independentistes.’

El procés: i ara, què?

Cotarelo és crític, però també esperançat sobre el futur imminent de l’independentisme. ‘La sola cosa que podem fer és provar d’anar-nos-en. Encara que ens sembli gairebé impossible, és molt més fàcil la independència de Catalunya que no pas que el lliure pensament i la llibertat i la il·lustració i la tolerància arribin mai a un país que s’ha presentat al món sencer com ho ha fet Espanya.’ Un que considera que ‘continua essent la contrareforma’.

‘Les revolucions sempre continuen –insisteix–. Hem de saber què fem per enfortir i fer triomfar la nostra revolució.’ I encara: ‘Si vols la independència l’has de fer aquí i ara […]. Què s’interposa entre la independència i nosaltres quan tenim un parlament amb majoria absoluta independentista? Com és que tres anys després de constituir-se un parlament amb majoria independentista no hi ha independència?’

La desesperació post-15-M i post-2017, i l’afebliment de la democràcia

Cotarelo diu que se sent identificat amb els qui acumulen decepcions, primer amb el moviment del 15-M i després amb la manera com va acabar la tardor del 2017. Però és optimista: ‘La meva experiència em diu: si les teves esperances es frustren, fabrica’n de noves; si caus en un parany, alça’t i continua, perquè sense il·lusions i esperances no hi ha res.’ Quant al 15-M, recorda que fou dels primers a dir que Podem era una ‘farsa’. ‘Em vaig guanyar una allau d’insults. I on són ara els camaradoskis de Podem? –es demana–. Són part de la casta que criticaven.’

Cotarelo també està d’acord que la democràcia s’ha afeblit aquests darrers anys i admet que la democràcia té perills, un dels quals el funcionament del sistema de partits: ‘Un règim sense partits polítics no pot ser mai una democràcia, però alhora els partits són constructes no democràtics.’ Tanmateix, refusa que calgui eliminar-los: ‘Hem de poder viure amb aquesta contradicció.’

Enguany, l’Assemblea Nacional Catalana ha fet una tirada molt més curta de les samarretes de la Diada. Però malgrat tot, n’ha fabricades, perquè són una part fonamental del finançament de l’ANC i les seves territorials.

ENQUESTA
SAMARRETES 11 DE SETEMBRE
Les Territorials de l’ANC necessitem vendre marxandatge perquè vivim majoritàriament de la venda de samarretes de la Diada.
Comprareu la samarreta de la Diada 2020?https://t.co/TfyCBQRUEz pic.twitter.com/u92VuQOMvj

— ANC_SVHxInd (@SVHxIND) August 3, 2020

A més, enguany l’ANC reglarà la samarreta a totes aquelles persones que es facin socis de l’entitat.

La Botiga virtual continua acceptant demandes, però no pot assegurar que els lliuraments arribin en el temps que és habitual perquè l’enviament depèn d’altres empreses que també estan aplicant les seves pròpies polítiques de prevenció.

La redacció de VilaWeb, situada en el mateix edifici, restarà tancada a les visites de públic en general fins a nou avís. Fa uns dies, VilaWeb ja va anunciar que es cancel·laven les Assemblees de Lectors, que s’havien de fer les pròximes setmanes en diverses ciutats dels Països Catalans.

Podeu descarregar-vos-el fent clic ací o la portada:

A l’Anuari de VilaWeb Paper hi podreu trobar, entre més:
—Atles de les revoltes del 2019
—Hong Kong: el desafiament reeixit a la temuda Xina
—2019: L’independentisme planta cara a la repressió
—La justícia espanyola cau en l’efecte dòmino i perd el control al tombant del 2020

Podeu recuperar ací l’acte íntegre.

Núria Cadenes, els articles de la qual podeu llegir cada dijous, va ser detinguda el 1988, quan tenia divuit anys, acusada de ser membre de Terra Lliure. Ella va negar sempre l’acusació però va ser condemnada sense proves a vuit anys de presó, dels quals en va complir quatre. Va sortir en llibertat l’octubre de 1992.

Uns mesos abans, el 6 juny, Ramon Piqué va ser detingut i torturat en el marc de l’operació Garzón, que va comportar la detenció de 45 independentistes arreu dels Països Catalans. Li van aplicar la llei antiterrorista i va ser torturat. Al cap dels anys, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar l’estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels detinguts.

Tamara Carrasco, finalment, va ser detinguda l’abril del 2018, acusada de terrorisme i de formar part dels CDR. Va ser obligada a viure confinada a Viladecans fins al 30 de maig d’enguany, sense haver passat per cap judici.

• Autoconsum elèctric: com instal·lar plaques solars a casa nostra | Amb els canvis legislatius recents és possible i més fàcil que no sembla

• Esther Raya: ‘Vaig demanar a un policia pel meu mòbil i em va fotre tal hòstia que vaig caure a terra’

• [VÍDEO] L’oposició russa canta L’Estaca, de Lluís Llach

• De debò que l’independentisme cau fins al 44%?, anàlisi de Joe Brew

• Les claus del caos que empaita l’aeroport de Barcelona

• Carme Pinós: ‘Els homes de la meva generació no m’entenien, es pensaven que jo era pura ambició’

• Joan Puigcercós: ‘L’estratègia conjunta ara és prioritària’

• Els manifestants mantenen les protestes pro-democràcia a Hong Kong la vigília de la vaga general

• Aragonès considera tant un govern de concentració com eleccions avançades després de la sentència

• Oltra reivindica l’acord del nou Botànic com a fórmula de govern exitosa

També pots llegir les seccions especials d’aquest agost:

• Víctor Pey, una vida de novel·la

• Un mapa cada dia: Els estats no reconeguts de l’Àfrica

• Lusaka, entre les cascades Victòria i el Far West

• Receptes d’estiu: Ensalada russa

Avui 21 de maig l’Assemblea de Lectors es farà a Olot a les 19.00, a Can Trincheria (Carrer Sant Esteve, 29).

La direcció de VilaWeb també escolta els comentaris, les crítiques i els suggeriments dels lectors i, en acabat, es fa un col·loqui obert sobre la situació política del país, el paper dels mitjans de comunicació i les qüestions que els lectors vulguin debatre.

Cada any, l’Assemblea, en què també participen membres de la redacció de VilaWeb, gira al voltant d’una qüestió. Enguany, és el paper que han de tenir els mitjans en un món com més va més autoritari.

L’Assemblea de Lectors de VilaWeb es fa cada primavera. Aquest 2019, se’n fan vint-i-una sessions arreu dels Països Catalans. Les pròximes assemblees previstes són aquestes:

Dimarts 21 de maig  Olot a les 19:00
(Can Trincheria, Carrer Sant Esteve, 29 )

Hi ha, a més, dues sessions de l’Assemblea que encara no tenen data, les que es faran a Andorra i a Elx. Fins ara, aquest 2019 se n’han fet les sessions corresponents a les ciutats de València, Ontinyent, Gandia, Girona, Perpinyà, Sabadell, Vic, Lleida, Palma, Mataró, Maó, Castelló, Tortosa, Tarragona, Barcelona, Manresa i Granollers.

En aquest vídeo podeu veure l’acte.

Els interessats han d’enviar un correu a inscripcions@vilaweb.cat abans de les dotze de la nit del diumenge dia 7 d’abril indicant que volen participar-hi, juntament amb la direcció on volen rebre el regal. Ens posarem en contacte amb els guanyadors el dilluns dia 8 d’octubre.

El dimarts 16 a les 19.00 hi ha previst un nou acte, a càrrec del grup Xuriach. Es presentarà un CD+DVD del desè aniversari de la companyia de dansa, que el 26 de gener va commemorar l’efemèride al Museu de la Música. Segons que expliquen, es tracta d’un projecte inèdit de reconstrucció de músiques i danses catalanes del barroc que inclou, de manera amena i creativa, paisatges sonors, música instrumental, vocal i recreació audiovisual de balls i celebracions amb vestuari, instruments i ambients originals.

Podeu veure l’acte ací.

Els interessats podeu enviar un correu a inscripcions@vilaweb.cat abans de les 14 hores de dijous 4  d’abril indicant que voleu participar del sorteig. Ens posarem en contacte amb els guanyadors  a través del correu electrònic.

Ací podeu recuperar l’acte íntegre.

Els subscriptors de VilaWeb, que cada dia al vespre reben un correu on poden llegir les notícies de l’endemà i descarregar-se el VilaWeb Paper, varen rebre la convocatòria de l’acte durant aquestes festes. Per ordre de recepció dels correus d’inscripció, s’ha anat omplint l’aforament previst.

VilaWeb organitza actes com aquest durant l’any per als subscriptors. Aviat s’anunciaran també les reunions de l’Assemblea de Lectors que es faran en localitats de tots els Països Catalans.

Per recordar-lo, us oferim un especial del VilaWeb Paper en obert per a tothom:

Els subscriptors de VilaWeb estan convocats aquest dimecres a participar en un acte obert per discutir sobre la situació política, amb el format de Redacció Oberta, que ja ha estat fet servir en altres ocasions.

En aquest cas la convocatòria consistirà en un debat entre els subscriptors i diversos membres de la redacció. Hi seran presents el director del diari Vicent Partal, el cap de redacció Josep Casulleras i els periodistes Andreu Barnils, Pere Martí i Odei Etxearte. La voluntat de l’acte és intentar entendre tots millor on som, un any després del fets de l’octubre de l’any passat i de totes les novetats dels darrers dies.

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

Els subscriptors de VilaWeb poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir a VilaWeb Paper des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.

Els lectors que no sou subscriptors podeu descarregar el diari en aquesta pàgina. Els subscriptors de VilaWeb també poden descarregar el diari des del correu que els arriba de la redacció cada dia a les deu del vespre. Si hi ha cap subscriptor que no rebi el correu, també pot accedir-hi a des d’aquesta pàgina (recordeu que ací hi ha totes les instruccions).

Si no sou subscriptors de VilaWeb i us en voleu fer, aneu a aquesta pàgina i ompliu el formulari.