El president Mas demana, i és normal que ho faça, tot el suport ciutadà possible al pacte fiscal i diu que li agradaria de veure'l ben clar en la manifestació de l'Onze de Setembre. Però aquí crec que s'equivoca. Ja he dit en algunes altres ocasions que cal fer costat al govern en la negociació sobre el pacte fiscal, però la manifestació de l'Onze de Setembre s'ha convocat per defensar la independència i ha de ser per la independència. No pot servir per demanar menys.

Mas ha jugat bé les seues cartes i ha aconseguit una majoria parlamentària molt meritòria en favor d'un pacte que és indiscutiblement un avenç i que és desitjat per la immensa majoria dels ciutadans del Principat. Ep!, mentre siga un pas endavant i ningú no prove de convertir-lo en un pas endarrere. I l'Onze de Setembre vinent allò que es veurà al carrer és l'independentisme, un independentisme transversal i multitudinari, del qual CiU també és part. Per això no m'imagine la manifestació cridant pel pacte fiscal o que hi haja pancartes que l'exigesquen: la independència és un pacte fiscal definitiu, per sempre; no cal, doncs, reivindicar la part quan ja demanes el tot.

I en aquest punt de reconvertir la manifestació, Mas topa amb dos possibles problemes. Per una banda, el pacte fiscal fa curt, té gust de poca cosa, per una bona part de la població i del seu partit mateix, especialment si saben que és impossible. Per una altra, i sobretot, és que no hi ha comparació possible quant a èpica. En el cas del pacte fiscal parlem de política, transcendental, però política. En el cas de la independència parlem d'història. I lluitar contra l'èpica, sobretot quan és acceptada d'una manera tan i tan multitudinària com ho és avui la independència, és gairebé un impossible.

L'Onze de Setembre ha de ser un clam tan immens com siga possible per la independència. I després, si vol, que Artur Mas se'n servesca políticament, també, en favor del pacte fiscal: per amenaçar Rajoy, per exemple. Però confondre els objectius de la manifestació seria un error que, simplement, no convé.

director@vilaweb.cat

La independència és un pacte fiscal definitiu, per sempre; no cal, doncs, reivindicar la part quan ja demanes el tot.