Avui fa cinc anys de la mort d'Anna Politkòvskaia. Aquell dia la reacció internacional i les mostres d'horror i fàstic que es van veure a Rússia mateix em van fer pensar que potser alguna cosa podia canviar d’aquell país, el seu, i de la relació que el món hi tenia. Cinc anys després constate, tanmateix, que tot és pitjor, que la democràcia és més lluny de Rússia encara i que el món és encara més indulgent envers el règim rus. I em sap greu.

Em sap greu per Anna i per la feina dels seus companys de Nòvaia Gazeta, que continuen topant amb el poder i que no paren de sumar morts, testimonis vius de la dictadura, en les fotografies que omplen les parets d'aquella redacció.

Em sap greu per Rússia, segrestada per Putin i els seus. Segrestada, en el fons, pel petroli i pel gas que hi compra, amb complicitat hipòcrita, el món exterior. Com totes les nacions del món, Rússia té el dret d'una veritable democràcia, d'una societat lliure. I el valor que la seva energia té per a occident no pot servir de raó per a acceptar els patiments dels seus ciutadans com a inevitables.

I dic això perquè, i aquesta és la tercera cosa que em sap greu, la Rússia d'avui ens embruta a tots nosaltres. No podem fer els ulls grossos sense convertir-nos en còmplices també del terror, de l'arbitrarietat, de l'opressió, de la ruïna moral que l'envaeix.

Anna Politkòvskaia no es mereix que cinc anys després de ser assassinada el silenci cobresca la seua mort, la misèria moral impere al seu país i Putin siga a un pas de reinstaurar-se com a president de Rússia. No era eixe el futur pel qual treballava incansablement.

director@vilaweb.cat

La Rússia d'avui ens embruta a tots nosaltres.