Durant anys els partits de la selecció catalana de futbol han estat una mena de refugi. Feien somniar aquell món a què la nostra petita classe política era incapaç d'arribar i ens desfogàvem, tot un vespre, amb crits, petards i banderes. La truita s'ha girat i ara són ells els qui han d'expandir-se jugant a futbol mentre veuen com nosaltres fem política de la gran. I això és un magnífic senyal.

Dissabte i diumenge aquestes dues realitats van resultar d'una intensitat ben distinta. I d'una profunditat radicalment diferent. La superficialitat d'una victòria esportiva no és pas igual que l'esclat públic d'un canvi ideològic major que s'ha anat covant durant trenta anys. Les conseqüències, sobretot, no són pas les mateixes.

Més enllà del futbol què ens poden oferir? Canviarà res el futbol en la relació d Catalunya-Espanya? Que potser farà aparèixer els federalistes amagats? De moment ahir, a Madrid i a Barcelona, es van sentir ben clars els crits de 'Puta Catalunya!' i en molts moments semblava que el públic celebrant tenia més ràbia que no alegria. El nacionalisme espanyol és així. En Xavi i en Puyol ja poden anar fent el paperina amb la senyera tant com vulguen que els seus seguidors són els qui són.

En tot cas l'aspecte més interessant de tot plegat és que, passada l'eufòria, no els restarà res. Nosaltres ho sabem prou bé, que una selecció no vesteix un projecte. Ajuda a visualitzar coses, sí. Però no gaire res més. I les primers notícies que arriben de matinada de la plaça d'Espanya de Barcelona parlen de topades greus i d'insults constants contra el catalans, proferits per gent que resideix ací mateix. Així no aniran enlloc...

En canvi, dissabte flotava en l'aire que allò ens portaria a una nova etapa, per les formes i les maneres, pel discurs i per la contundència. No tinc ni idea de com ho farem, però sé que ho farem. Hi havia al carrer centenars de milers de persones que ja no demanaven ni volien res d'Espanya. I per a elles, per a nosaltres, la victòria d'aquest conjunt de jugadors simplement ha arribat tard i no aturarà res d'allò que alguns voldrien aturar. De moment, i només és un exemple, totes les enquestes indiquen que al pròxim Parlament de Catalunya hi haurà menys diputats dels partits d'àmbit espanyol que mai. Això és parlar de política. El futbol, ja se'l poden confitar.

director@vilaweb.cat

La truita s'ha girat i ara són ells els qui han d'expandir-se jugant a futbol mentre veuen com nosaltres fem política de la gran. I això és un magnífic senyal.