Com més van passant les hores, més clara esdevé l’evidència que el sot obert per la sentència del constitucional és profund. Alguns discursos ja semblen extraordinàriament vells. Extraterrestes. Hi ha polítics que miren de parlar-nos avui com parlaven despús-ahir, però ara aquest discurs sona buit i desconcertat, artificiós. Mentider, fins i tot.

Especialment parlen així els dos grans partits catalans. PSC i CiU han reaccionat dient unes coses que, si ens havíem habituat a sentir-les fins ahir, ara sonen molt diferents, per més que no sembla que ells se n’adonen, o que no se'n vulguen adonar.

Per exemple, el president de la Generalitat, José Montilla, diu que farà un esforç per a recuperar els aspectes de l'estatut que han estat escurçats. Però com ho pensa fer? Perquè, això, no ho diu. Supose que es pensa que n’hi ha prou de dir una frase buida; pura retòrica. Com es pensa aconseguir-ho, això, ell, que no ha estat capaç ni tan sols de defensar un estatut fortificat pel referèndum? Amb quins aliats comptarà, si no n'ha trobat ni un a l'hora de defensar un estatut que era una llei orgànica espanyola i que tenia un gran suport al parlament català?

Artur Mas, en canvi, insisteix a dir que el país no és madur i que convocarà un referèndum per a decidir el concert econòmic. Quin acudit, senyor! Aconseguir el concert econòmic quan no s'han sabut defensar ni tan solament les competències exclusives? Quan ni tan sols se'ns reconeix el dret de disposar dels diners diferencials que podríem obtenir d'una major pressió fiscal? I què es pensa, que ens deixaran fer un referèndum sobre el concert econòmic? Seria tan difícil com fer-ne un sobre la independència. O és que ja no en tenim prou proves?

Però els més sorprenents de tots són els qui ara diuen que caldria reformar la constitució espanyola. Una proposta que hauria de fer riure, directament. Tret que la proposta vaja acompanyada d'un esquema concret sobre la manera com els partits catalans, que no han estat capaços de sumar 176 vots en defensa de l'estatut, trobaran els 234 que calen per a reformar la constitució espanyola.

De sobte, i aquest és el canvi fonamental, les bones paraules, la vaselina retòrica a la qual ens havíem acostumat, topa amb una realitat inservible. Per tant, ja poden espavilar-se a parlar-nos d’una manera diferent, a explicar-nos unes altres coses i a proposar-nos unes noves idees. Perquè per on volíem que anàssem, no s'hi pot passar.

(Recomane d'una manera molt especial el debat de VilaWeb TV amb Alfons López Tena, Salvador Cardús i Ferran Requejo. La idea central d'aquest article n’és tributària.)

director@vilaweb.cat

Ja poden espavilar-se a parlar-nos d’una manera diferent, a explicar-nos unes altres coses i a proposar-nos unes noves idees. Perquè per on volíem que anàssem, no s'hi pot passar.