Zapatero diu (àudio) que s'ha acabat l'era de l'autogovern. Que hem arribat al final. Ostres! I qui ho ha decidit? Ell? Que hem tornat a l'època de la monarquia absoluta i jo no me n'he assabentat? Tractant-se de Zapatero, demà potser farà una altra ziga-zaga, però ostres, ostres i ostres...

Quina mentalitat, la del president del govern espanyol, per l'amor de déu. Ell diu que s'ha acabat l'era de l'autogovern, que l'hem culminat, i supose que espera que es faça realitat el seu desig. Simplement. Potser ignora que així manaven abans els emperadors i els monarques absoluts, però que la guillotina de París va acabar la broma i el poble va esdevenir a poc a poc sobirà i, per tant, el subjecte que pren les decisions.

Zapatero no pot dir això. Perquè ja ho decidirem nosaltres, si s'ha acabat l'era de l'autogovern o no. Al cap i a la fi, si ell és ara president del govern és perquè l'hem votat i, si el volem fer fora del lloc que ocupa, ja l'en farem fora. Però qui s'ha cregut que és? En una democràcia aquestes grans decisions es proposen i la gent les vota, les accepta o no, però no s'anuncien com si fos un decret que s'haja de complir. Que no ho pot ser.

Però potser no cal que ens n'estranyem gaire perquè, en el fons, és tornar als orígens. Joan Fuster explicava fa anys el cansament amb què un dirigent de l'oposició antifranquista va rebre, enmig d'un concert de Raimon a Madrid, la reclamació de l'autonomia valenciana, feta per l'escriptor mateix. 'Vinga, ja us donarem l'autonomia...' va dir, com si se la traguera de la butxaca (opositora) i ens fes un regal. No tenen remei, és evident.

director@vilaweb.cat

En una democràcia aquestes grans decisions es proposen i la gent les vota, les accepta o no, però no s'anuncien com si fos un decret que s'haja de complir.