Ahir es va saber que, finalment, l'Institut Miquel Tarradell (vídeo) continuarà fent el batxillerat pel qual tant han batallat mestres, pares, alumnes i el barri. És una demostració, petita però exemplar, que lluitar obre possibilitats i que rendir-se no mena enlloc.

Alguns dels lectors deuen recordar el cas: un institut del Raval barceloní, guardonat per la seua tasca exemplar d'integració dels nouvinguts, havia de perdre el batxillerat per motius econòmics. Tan bon punt va saber la notícia la comunitat educativa d'aquest petit centre es va mobilitzar sense defallir i ara en tenim el resultat. Aviat començaran a matricular i tot plegat no haurà passat d'un malson. Un malson, sí, però també una prova, que els xiquets poden haver après de sobres, que callar i acatar no serveix mai de res i que moure's i denunciar serveix, a vegades, de molt.

A Barcelona hi havia vuit instituts amenaçats. Tres es mantindran; cinc, no. No és una victòria total, doncs. Però la comunitat educativa del Miquel Tarradell pot sentir-se orgullosa de si mateixa, del seu centre i de l'esforç que ha fet per a defensar-lo.

(Dijous, per cert, molts centres educatius valencians demanaran, en una consulta pública als pares, què en pensen, de la política educativa de la Generalitat. Una altra ocasió per a no estar-se quiets.)

director@vilaweb.cat

Tot plegat no haurà passat d'un malson, però també és una prova, que els xiquets poden haver après de sobres, que callar i acatar no serveix mai de res i que moure's i denunciar serveix, a vegades, de molt.