Com s'embolica el govern espanyol amb l'amenaça de tancar sense ordre judicial les webs que considere que atempten contra els drets d'autor! El mateix dia la ministra i el president diuen coses que no tenen res a veure i la xarxa va revoltada, amb raó. Són ganes de...

La pitjor cosa que pot passar a una llei o a una mesura que la població considere dura és que no la sàpigues explicar fàcilment. I és això que passa en aquest cas. Hi ha una manera fàcil d'explicar les coses. Tu dius, per exemple, que un jutge tindrà dret de tancar una web, i això s'entén. Hi estaràs d'acord o no, però s'entén. Els jutges poden fer eixes coses, hi estigues d'acord o no; en l'ordenament i en la pràctica actuals un jutge pot tancar una publicació o una emissora de ràdio o televisió. L'extensió, doncs, és òbvia.

Pots dir també que el govern tancarà qualsevol web que vulga, sense intervenció judicial. Seria molt més insensat i desfermaria encara més crispació i més protestes, però també s'entén, atès que ells tenen, en definitiva, la força pública. El govern, en tal cas, s'atorgaria un dret extralimitat, i ja aguantaria, supose, l'aiguat que li cauria al damunt.

Però resulta que ho han volgut complicar més. I ens diuen que no serà el govern qui tancarà webs (quina mania, això de tancar webs!), sinó una comissió, diuen, independent que es constituirà perquè controle la xarxa. I qui la constituirà?, et demanes immediatament. I la resposta és de còmic: dos representants del govern, un d'indústria i un de cultura, més una tercera persona independent (pregunta: la SGAE és independent?) I quan et diuen això, ja no saps si riure o plorar. Perquè ací no hi ha el govern, diuen, tot i tenir-hi dos càrrecs o dos funcionaris, pel cap baix, en un total de cinc.

I aleshores ho emboliquen encara més i t'expliquen que la comissió només actuarà prèvia denúncia d'algú; que si troben res dolent, ho posaran en mans d'un jutge, però que també podran tallar serveis i incomunicar webs per compte propi en determinades circumstàncies, especialment si violen els controvertits drets d'autor. I tot això, enmig de versions filtrades, contraposades i fins i tot contradictòries, mentre va pujant el nerviosisme del personal.

Resultat: com que no s'entén res i fa molt mala pinta tot plegat, en un sol dia centenars de milers d'internautes protesten i Zapatero, per acabar-ho d'arreglar, corre a canviar el penell de direcció a última hora del vespre. O siga que l'embolic és monumental, i mira que n'era, de senzill: només havien de deixar-nos en pau.

director@vilaweb.cat

La pitjor cosa que pot passar a una llei o a una mesura que la població considere dura és que no la sàpigues explicar fàcilment.