| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 18 de desembre de 2025


dimecres, 7 de juny de 2006
>

L’avançament electoral entra en escena

CiU anuncia una moció per demanar que Maragall dissolgui el Parlament i convoqui eleccions abans del setembre

TIAN RIBA. Barcelona
La incertesa sobre la data de les eleccions anticipades anunciades per Pasqual Maragall i la sensació de primàries dels comicis per decidir la composició del pròxim Parlament i, per tant, del nou govern es va instal·lar ahir de ple en la campanya del referèndum de l’Estatut. Potser és casualitat, però després de dos dies en què Maragall ha estat rebut al crit de «president, president» a Lleida i a les Terres de l’Ebre, CiU li recorda que governa en minoria i ahir va fer públic que en el ple del dia 22 presentarà una moció instant el president a dissoldre el Parlament i convocar eleccions abans del període de sessions que s’inicia l’1 de setembre. Just el dia en què CiU, d’una banda, i els consellers socialistes, de l’altra, van fer campanya explicant què faran si són al pròxim govern.


+ Artur Mas va parlar del «contracte amb Catalunya» dels immigrants. Marina Geli, de noves polítiques socials amb l’Estatut.

+ Artur Mas va parlar del «contracte amb Catalunya» dels immigrants. Marina Geli, de noves polítiques socials amb l’Estatut.

La moció de CiU es votarà passat el 18-J i l’única manera que té la federació perquè prosperi és que ERC hi doni suport –el PP ja ha dit que no descarta sumar-s’hi, tot i que no ajuda a fer majoria–. Però el portaveu dels republicans al Parlament, Joan Ridao, que manté reunions periòdiques amb el portaveu convergent Felip Puig, ja ha advertit que ERC no fa «seguidisme» de CiU i que, en tot cas, no prendrà cap decisió fins passat el referèndum. Entre altres coses perquè tant a Esquerra com a ICV, que no votarà cap moció amb CiU, hi ha el convenciment que Maragall aclarirà el calendari electoral i si es pensa tornar a presentar immediatament després del referèndum.

La moció de CiU també fa una llista de lleis, plans i programes que demana que el govern traslladi al Parlament per debatre’ls i votar-los: el projecte Xarxa Natura 2000, el pla d’equipaments comercials, el pla d’infraestructures del transport, els plans territorials, directors i urbanístics parcials, els plans de sanejament d’aigües residuals urbanes i industrials, el pla de la neu, el pla general de política forestal i el pla de desenvolupament rural 2007-13. L’actual període de sessions s’allargarà fins al 31 de juliol i queden, en principi, tres plens per celebrar-se. CiU també vol que el govern informi el Parlament de projectes com ara el desplegament territorial de la sanitat, dels consorcis territorials del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el traspàs de les oficines de Benestar, la venda de la participació de la Generalitat a Al-Pi, el reglament d’apostes per Internet, convenis de traspassos de competències amb diputacions, acords en matèria de peatges, definició de les línies d’actuació a la Fira del Llibre de Frankfurt, acords relatius als processos d’informació pública i licitació de les grans infraestructures i processos selectius de personal.

L’avís de CiU que Maragall només disfruta d’una treva, el va reblar el mateix Artur Mas, afirmant que si Maragall es torna a presentar CiU obtindrà la majoria absoluta en les eleccions. A més, en la lògica govern-oposició, CiU demanarà la reprovació dels consellers Ferran Mascarell –per manifestar que no complirà la moció aprovada a la cambra per l’art sacre de la Franja– i Montserrat Tura –per la «falta de lideratge» en l’onada de robatoris.

Justament, el conseller Mascarell, al costat dels titulars de Benestar, Salut i Educació i presidits pel mateix Maragall, va fer ahir un acte «informatiu» sobre les polítiques socials que es podran fer amb el nou estatut, davant de representants de bona part de les entitats d’aquest àmbit, al Palau de Pedralbes. En plena campanya del referèndum i quan la Junta Electoral Central ha prohibit al govern instar a la participació i condicionar el vot, Maragall i els consellers van protagonitzar un acte clarament orientat a lloar les virtuts del nou text i, de passada, a valorar amb nota la seva acció de govern. Un acte clarament preelectoral malgrat que Maragall critiqui Mas per fer, justament, propostes sobre el que li permetrà fer el nou estatut, si governa. Ahir per a Mas va ser el torn del «contracte amb Catalunya» per als immigrants. També en clau de futur, el portaveu del govern, Joaquim Nadal, va deixar clar que, mentre Maragall no digui el contrari, és el seu govern el que pensa posar en marxa els traspassos i desenvolupaments normatius del nou estatut. Nadal va acusar CiU d’intentar «entorpir i obstaculitzar el funcionament normal del país».

La jornada de la campanya d’ahir també va servir per debatre en clau electoral sobre l’eix dreta-esquerra. Si Mas va parlar del «contracte amb Catalunya», Maragall ho va fer de «patriotisme de drets» i el líder d’ICV, Joan Saura, de les «polítiques progressistes» que permet l’Estatut, en contraposició amb les de CiU. Teòrics liberals i socialdemòcrates a favor del mateix text per fer polítiques diferents, mentre que el PP assegura que Catalunya deixarà de ser liberal. I això, per Alberto Ruiz-Gallardón, a qui ahir tocava el torn de visita de dirigents del PP espanyol a Catalunya, és un greu error. Un debat molt interessant si no fos que la dinàmica endimoniada de la política espanyola, ara centrada en el País Basc després d’exprimir fins a l’última gota el debat estatutari, s’acaba emportant el protagonisme en la política de paper que practiquen en bona part els líders del país.

L’altre debat que treu el cap és el dels aeroports. Ahir es va aprovar al Congrés una resolució del PSOE, CiU i ICV perquè el govern atorgui la gestió dels petits a la Generalitat i es negociï la participació catalana al del Prat. I ja hi ha dos presidents territorials del PP que ho han reclamat de Catalunya estant per a les seves comunitats –València i Madrid–. Mentrestant, ERC va demanar el traspàs per la via del 150.2 de la Constitució i el PNB, que va venir a Barcelona a donar suport al «sí» de CiU a l’Estatut, s’hi va sumar –com també va fer CiU– en un aspecte que va caure en la negociació del text.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El Suprem ratifica la decisió de la JEC

>El govern vol començar a negociar l’aplicació mentre Maragall no convoqui

>Maragall reivindica el «patriotisme dels drets» en un acte d’exaltació de l’Estatut

>«Qua-treanys-més!, qua-treanys-més!»

>Carod i Puigcercós compartiran una xerrada pel «no» amb Gerry Adams

>No en el Nostre Nom ja ha rebut 5.000 adhesions

>Mas també proposa un «contracte amb Catalunya» per als immigrants

>Aixafamerdes professionals

>Camps defensa la participació dels territoris en la gestió aeroportuària

>Puigcercós acusa Mas d’haver acceptat la retallada per ordre de la patronal

>Eleccions anticipades

>Saura afirma que només un govern d’esquerres podrà aplicar la política progressista de l’Estatut

>Condemna unànime dels partits a l’agressió a Arcadi Espada

>La dignitat

>«Aquest no és l’Estatut del PSOE, no hi ha ni un sol ministre que n’hagi parlat bé»

>Igualtat jurídica del català

>Sí, però...

>Què en penseu de l'Estatut?

>El que cal és participació

>Val més poc que res

>Els que redactaran el pròxim

>Saura per la pau

>Pinça CiU-ERC pels drets històrics

>Joan Saura: «Aquest no és l’Estatut del PSOE, cap ministre n’ha parlat bé»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.