L’Estatut que es votarà el 18 de juny en referèndum fa un pas de gegant en matèria de política lingüística en reconèixer la igualtat jurídica entre el català i el castellà i en garantir que ningú serà discriminat per raó de llengua.

La norma marc de 1979 es limita a definir, a l’article 3, que la llengua «pròpia» i «oficial» de Catalunya és el català. També especifica, en aquest mateix article, que la Generalitat prendrà «les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixements» i crearà les condicions «que permetin arribar a llur igualtat plena». En canvi, la proposta de nou Estatut dedica diversos articles i capítols a desenvolupar aquests «drets i deures lingüístics». L’article 6 amplia l’articulat de 1979 i estableix que totes les persones no sols tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials si no que a més tenen «el dret i el deure de conèixer-les». En referir-se als poders públics de Catalunya també detalla que «han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquest dret i el compliment d’aquest deure». En aquest sentit, el nou Estatut reforça els drets dels ciutadans i les obligacions de les administracions. També deixa clar que no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.

A banda del dret a no ser discriminat per raons lingüístiques que recull a l’article 6 i també al 32, el text recull el dret a l’opció lingüística en el marc de les administracions públiques i les institucions estatals (article 33) també el dels consumidors i usuaris (article 34) i, per descomptat, el dels alumnes en l’ensenyament no universitari (article 35).

ACCIONS JUDICIALS

Pel que fa als consumidor, tenen el dret a ser ateses «oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixen» perquè l’empresa està «subjecte al deure de disponibilitat lingüística». En el camp de l’ensenyament, no sols s’estableix com a dret si no també com a deure que els alumnes acabin l’ensenyament no universitari amb «suficiència oral i escrita» tant del català com del castellà. Els alumnes que s’hi incorporen tard són tinguts en compte: el text estableix el «dret a rebre suport lingüístic especial». També reconeix a professors i alumnes de centres universitaris el dret a expressar-se en la llengua elegida.

Per acabar, cal apuntar que l’article 50 fa referència a les mesures de foment i difusió del català com a principi rector de les polítiques públiques a Catalunya. En aquest articulat, s’emeten aspectes referents a la promoció exterior del català, l’etiquetatge i la llengua del signes catalana. Finalment, l’article 143 reconeix que la Generalitat té la competència «exclusiva» en matèria de llengua pròpia.