Darrere de cadascun dels drets del títol I de l’Estatut, hi ha anys de lluites de milers de ciutadanes i de ciutadans per tal d’aconseguir uns nivells de qualitat de vida i la defensa dels drets de les persones, dos àmbits en els quals malauradament encara estem prou lluny.

No obstant això, un marc de declaracions de drets no és mai suficient (actualment en tenim prou proves) per tal que un dret sigui garantit. Però, les declaracions de drets representen el primer pas necessari per desenvolupar els projectes legals que emparin i desenvolupin els drets de manera concreta, i en qualsevol cas ens permeten la legitimitat i la consciència necessària per reivindicar-los. En aquest sentit entenc que, paral·lelament a l’Estatut, s’haurien de desbloquejar lleis que són necessàries perquè han de donar resposta a situacions d’autèntica emergència social com ara la llei de serveis socials i la de defensa del dret a l’habitatge. Elements que no han d’estar pendents de les picabaralles partidistes que malauradament han estat la tònica al llarg de la discussió. Per tot això votaré «sí»... però...