La garantia d’un resultat no autoritza la classe política a continuar les picabaralles. És el moment de deixar-se de recels del que podria haver estat o hauria de ser el nou estatut, de si s’han fet pactes per sota mà per interessos de part o per protagonismes de fotografia de portada. El que es va dir, prometre, fer o deixar de defensar per qüestions d’estratègia, ara no ens ho pregunten. Estem cansats de tantes trifulgues i contradiccions.

Interessa per a tots, engrescar la majoria més passiva de ciutadans de Catalunya que participi a manifestar la pròpia opinió, d’un «sí» o un «no».

Els ciutadans tenim l’oportunitat de valorar si estem d’acord amb una nova proposta d’estatut o bé continuem en el mateix marc legal que vàrem assolir amb por i respecte en un passat gens gloriós, l’any 1979. Tot el que vingui o es pugui fer després, són consideracions de futurologia. És un altre debat, no és el referèndum. És ben cert que sempre podem tornar a començar, igual que si s’aprova la proposta sotmesa a referèndum. El dia després de la seva entrada en vigor, o no, haurem de continuar reivindicant més autonomia i autogovern per a Catalunya, i tot seguit també més autonomia i autogovern per als ens locals.Vull una campanya seriosa i feta amb rigor i professionalitat política, sense descrèdits ni rampells viscerals. Que la gran majoria dels ciutadans expressin la seva opinió el dia 18 sobre el nou estatut.