El nou Estatut incorpora «novetats extraordinàries»; és el resultat d’una «ambició de país», «l’oportunitat» de dotar Catalunya de «més i millor autogovern». És un text amb una «gran musculatura política i jurídica», i permetrà «incrementar recursos i millorar serveis». Són algunes de les expressions que ahir van fer servir el President i els consellers en l’acte que es feia al Palau de Pedralbes, sota l’epígraf: L’Estatut de les persones. Un acte destinat a explicar els continguts del text de l’Estatut en matèries socials i que, per això, va tenir la presència de quatre consellers de departaments «socials» del govern: la consellera de Salut, Marina Geli; el conseller d’Educació i Universitats, Joan Manuel del Pozo; el conseller d’Educació, Ferran Mascarell, i la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, tots del PSC. No hi va assistir cap representant d’ICV al govern, malgrat que l’ecosocialista Francesc Baltasar té en cartera una àrea de clar contingut social, com és habitatge.

El mateix President es va encarregar d’aclarir als convidats –treballadors i experts de l’àmbit social i representants d’organitzacions i entitats– que la trobada no era «un acte electoral per demanar el vot» i, de fet, va qualificar les intervencions que van fer els consellers de «lectura pública de l’Estatut». I és que, justament ahir, el Tribunal Suprem ratificava la decisió de la Junta Electoral Central de prohibir a la Generalitat incentivar la participació en el referèndum. Tot i això, el contingut de l’acte va anar més enllà d’una simple lectura de l’articulat del nou Estatut. Tots els consellers van destacar els avenços que, en les seves matèries, suposarà l’aplicació del text. I, fins i tot, hi va haver invitacions indirectes però força clares amb vista al referèndum, com la que va fer el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Després de lloar els continguts del text en els àmbits de la cultura i la llengua –recordant que recull el «reconeixement ple del català»–, va concloure: «És el que institueix l’Estatut al qual tindran l’oportunitat de donar suport d’aquí a uns dies».

GOVERN «POTENT»
Maragall va defensar el «patriotisme dels drets» i el «nacionalisme dels sentiments» i va destacar que el nou Estatut fa, en aquest sentit, «un exercici que en aquesta part del món no és habitual: afirmar en veu alta quins són els drets».

Però el President i els consellers van dedicar bona part dels discursos a subratllar, també, els resultats de l’acció de dos anys i mig de govern i a reivindicar el paper que l’executiu ha tingut en el procés de l’Estatut. I ho van fer posant xifres i dades concretes al que Maragall va definir com «una acció de govern potent i ben orientada».

Així, es va recordar l’augment de la inversió en polítiques socials, que s’ha situat en el 56%, la contractació de 7.000 nous professors i 5.000 metges, l’aprovació de projectes com el pacte nacional de l’educació i l’assoliment de reivindicacions històriques com el retorn dels papers de Salamanca.

«No pretenc afirmar que siguem el millor país del món», va dir Maragall, «però sí que estem en condicions de reclamar amb orgull l’aportació del govern que avui representem a l’avanç que Catalunya ha fet els últims anys i el que està a punt de fer», És a dir, la votació de l’Estatut.