dimecres, 7 de juny de 2006
> Eleccions anticipades
l’apuntador
JOSEP MARIA PASQUAL.
+ Maragall en la compareixença al Parlament. Foto: A. PUIG
|
Maragall ha anunciat que convocarà eleccions per abans de final d’any; és a dir, que finalment hi haurà eleccions anticipades. Els quatre anys de legislatura quedaran reduïts a tres. La interrupció de la legislatura és una conseqüència directa de la sortida d’ERC del Govern, i això vol dir que sense ERC no hi havia govern possible. Aquest és un dels pocs consols que li queden a ERC a hores d’ara, el de saber-se soci imprescindible. Prescindir d’ERC haurà significat, per al PSC i ICV, haver de plegar i tornar a començar. Aquesta legislatura va tenir la mort anunciada des del primer dia. CiU ho havia anat pronosticant dia sí dia també durant dos anys i mig, però ara ja no caldrà repetir-ho. La legislatura haurà mort quan encara li quedava una quarta part de vida, segons va anunciar, en la solemnitat de la seu parlamentària, el mateix president de la Generalitat, l’únic amb competència per a aquesta mena de profecies. El detonant de tot ha estat l’Estatut, en concret el vot negatiu d’ERC. Maragall ha preferit acabar la legislatura i posar en risc la seva continuïtat a la presidència, abans d’haver de governar amb un partit que diu «no» a l’Estatut. Si no fos perquè en política tot és possible, hauríem de pensar que en el futur serà molt difícil que es reediti un pacte de govern entre el PSC i ERC, per la mateixa raó que s’ha trencat el present, vaja, ara ja el passat. I si aquesta dificultat es manté a finals del 2006, el panorama polític català variarà del tot en relació al novembre del 2003. El concepte d’equidistància no només haurà caducat sinó que és possible que el PSC anatemitzi ERC, com s’ha fet amb el PP. Però no només això. En el cas que l’aritmètica parlamentària hi estigués a favor, CiU voldria fer govern amb ERC? Les ferides sofertes en la pell de CiU amb motiu del Pacte del Tinell, encara no han cicatritzat, i probablement trigaran a fer-ho. I a banda de la poca o nul·la predisposició de CiU, la direcció d’ERC podria argumentar un canvi de parella amb naturalitat? I les bases, tan significatives en el partit republicà, donarien llum verda tres anys després justament al contrari del que van aturar quan van fer president Maragall i van deixar a l’oposició Mas? És en aquest nou escenari, sense ERC al Govern de la Generalitat, que s’obre pas la rumorologia de la sociovergència. D’un tret, caurien dos pardals: ERC deixaria de fer nosa i, també, els sectors més incòmodes de CiU o del PSC (ICV inclosa). La sociovergència tindria a veure amb el repartiment de carteres i poder entre els sectors més intercanviables del socialisme i del nacionalisme, els dits catalanistes a seques. També és possible que de les eleccions anticipades en sorgís una majoria absoluta, però la possibilitat és del tot improbable, segons els savis de la politologia. O quedaria el recurs de deixar ERC fora del Govern, tant si és de CiU com del PSC, influint des de fora, a canvi de no molestar gaire i escarmentar molt.
|
)
