Com veu la campanya del referèndum de l’Estatut?

–«La veritat és que a mesura que passen els dies sóc més optimista.»

–Això vol dir que era pessimista?

–«Fa un mes no sabia què podia passar, però ara veig que el nivell d’interès de la gent s’incrementa i que a poc a poc les raons del sí van sent més poderoses. Per tant, sóc més optimista avui que ahir i crec que cada dia ho seré més.»

–És lògic que en una campanya de referèndum d’un estatut es prometi la supressió de l’impost de successions?

–«Això ho ha fet Artur Mas contràriament al que ell mateix deia, que calia separar les eleccions autonòmiques, i el govern, del referèndum. Tots hi estàvem d’acord i és ell qui ho ha trencat, en desacord amb el que diu el seu mateix soci Duran i Lleida. Es va equivocar molt i espero que no ho continuï fent. El que cal ara és explicar les raons del sí. Després ja tindrem temps cada formació política d’explicar com pensem desenvolupar i concretar l’Estatut. Llavors serà el moment dels programes electorals. Però Mas està nerviós perquè s’adona que és molt difícil, per no dir gairebé impossible, que pugui guanyar les eleccions. En el futur continuarà havent-hi una majoria d’esquerres.»

–ICV no fa el mateix quan diu que l’Estatut és catalanista, d’esquerres i ecologista?

–«No. L’Estatut no és catalanista, d’esquerres i ecologista. Nosaltres el que diem és que una formació política com la nostra, que sí que ho és, es troba còmoda amb aquest Estatut.»

–Però en la situació política actual és possible separar els àmbits?

–«Una separació total potser no. Però nosaltres ho estem fent. En un 90%, la nostra campanya és per explicar l’Estatut. Perquè és el que la gent demana ara.»

–Potser seria més fàcil si s’hagués aclarit la data de les eleccions...

–«La data no s’ha concretat però el president Maragall ha dit que les eleccions es faran abans de final d’any. Per tant, jo crec que el Parlament no s’hauria d’obrir després de l’agost per poder anar a les urnes la segona quinzena d’octubre. Tot i que si fossin la segona quinzena de novembre tampoc passaria res.»

–I si Maragall hagués aclarit si es presentarà a la reelecció?

–«No sé quina repercussió tindria que digui si es presenta o no, però en tot cas no crec que tingui unes conseqüències gaire importants sobre el fet que la gent vagi a votar o digui que sí o que no. Aquest tema està més entre els polítics i els periodistes que entre la gent, que el que pregunta és sobre el contingut de l’Estatut i les raons del sí.»

–Però no tem que hi pugui haver sectors que utilitzin el no com un vot de càstig a Maragall i el tripartit?

–«No. Estic convençut que això no passarà, perquè la gent sap que si vol castigar algú té després unes eleccions i que una participació o un sí baix també perjudica CiU.»

–Aquest és l’Estatut que necessita Catalunya?

–«Jo crec que sí, tot i que mai es té tot el que es necessita, però aquest és l’Estatut més important que ha tingut mai Catalunya.»

–Però es va dir que era l’Estatut del 30 de setembre el que responia a les necessitats i els reptes de Catalunya...

–«Aquest Estatut conté els cinc pilars bàsics de l’Estatut del 30 de setembre: realitat nacional, drets, competències, finançament i les relacions amb Espanya i la Unió Europea. En el tema nacional s’han introduït conceptes que no existien, com ara la igualtat jurídica del català, els drets històrics i la paraula nació en el preàmbul, que ens hauria agradat més en l’articulat però des del punt de vista jurídic no té més importància. En el finançament estàvem en un sistema vell i hem aconseguit un 80% del sistema nou que volíem. I la resta de capítols estan gairebé intactes. Per tant, aquest és un Estatut que permet un horitzó impressionant amb camins que mai havíem tingut.»

–S’esperava més, però?

–«Si fa un any m’haguessin preguntat si aconseguiríem un Estatut com el que tenim, tal com anaven les negociacions, probablement no ho hagués dit. Ara sembla que tot ha estat fàcil, però aquest no ha estat l’Estatut del PSOE. No volien blindar les competències, no volien ni parlar del nou finançament, ni del poder judicial. Per tant, no tinc cap dubte que és un excel·lent Estatut.»

–S’han esquivat, doncs, les línies vermelles del ministre Sevilla?

–«Han saltat pels aires.»

–No tothom opina el mateix...

–«Em sap greu que hi hagi una música de devaluació de l’Estatut que té dificultats a posar la lletra. Amb aquest Estatut, Catalunya avança moltíssim. Es pot voler una mica més, però això no pot portar-te a votar que no. Com és possible votar que no que el català sigui jurídicament igual que el castellà per primera vegada a la història! O que la gent en situació de pobresa tingui una renda mínima garantida, entre molts altres avenços? Per tant, jo el no l’entenc en posicions de dretes però em costa molt entendre’l des de posicions que el que volen és encara més.»

–Em referia al president de la comissió Constitucional del Congrés, Alfonso Guerra, que pertany al PSOE i que sí que considera que les línies vermelles han estat eficaces mitjançant el ribot?

–«El president de la comissió Constitucional ha tingut el problema de justificar el seu vot afirmatiu a l’Estatut.»

–Davant de qui?

–Davant de sectors del PP o del PSOE, perquè s’havia pronunciat totalment en contra de l’Estatut. Però més enllà del que digui Alfonso Guerra, els continguts de l’Estatut són clars. Aquest Estatut obre una nova dinàmica de competències, per primer cop es descentralitza el poder judicial, planteja una relació amb Espanya i la Unió Europea en què la bilateralitat és molt important, i en el tema del finançament, que és el tema probablement més complex, els passos endavant són molt importants. A tot això, des d’una òptica d’esquerres, nacionalista o independentista no es pot dir que no.»

–ICV no va fer el mateix en el referèndum de la Constitució Europea, defensant el no tot i la possibilitat de paràlisi de la construcció europea de què alertaven els defensors del sí?

–«Hi ha una gran diferència. Jo puc dir 200 coses positives de l’Estatut per als ciutadans. Dubto que hi hagi algú que en pugui dir 10 de positives de la Constitució Europea. Era un text fet de dalt cap a baix amb propostes neoliberals. L’Estatut no és això. Esquerra Republicana no impugna res del que hi ha a l’Estatut, sinó que diu el que falta. En la Constitució Europea no és que hi faltessin coses, és que hi havia continguts que calia treure, com està reconeixent tothom.»

–Si s’hagués negociat conjuntament, ERC estaria ara en el bàndol del sí?

–«Probablement, sí. La setmana abans de la reunió entre Artur Mas i Rodríguez Zapatero, tant Joan Puigcercós com jo dèiem que estava pràcticament tot tancat a excepció del tema de la nació i alguns serrells de finançament. En canvi, CiU deia que no hi havia acord. De fet, Puigcercós va fer declaracions molt més optimistes que les meves en relació amb el traspàs de ports i aeroports.»

–I què va passar, doncs?

–«Que ERC no va reaccionar bé davant la reunió entre Mas i Zapatero. La reunió va ser una deslleialtat perquè aquesta escenificació no és la que teníem pactada, però no es podia jutjar per la foto sinó pels continguts de l’Estatut. Durant tota la setmana havíem estat tancant qüestions i no podíem de sobte dir que tot allò era dolent. Mas i Zapatero només van decidir col·locar la qüestió de la nació en el preàmbul i tancar aspectes del finançament que ja havíem discutit entre tots.»

–Zapatero diu que va haver de pactar amb Mas perquè si no CiU no entrava en l’Estatut. S’ho creu?

–«No. I jo ja li he dit, perquè no crec que sense aquesta foto CiU hagués dit que no a l’Estatut. Rodríguez Zapatero fa això perquè a ell li convé com a política d’Estat. A Convergència li hauria estat molt difícil dir que no votava l’Estatut. Com ho és per a Esquerra Republicana.»

–Va sacrificar, doncs, el tripartit a Catalunya per tenir CiU a Madrid?

–«No. El PSOE es treu de sobre amb la foto la imatge que és presoner d’un partit independentista. Però no trenca aliances, les eixampla.»

–Però l’operació culmina amb el trencament del tripartit...

–«Jo no sé si el president Zapatero va preveure el que passaria o no. El que sí que és cert és que ERC ens havia dit del dret i del revés que mai votarien que no. Per tant, el trencament del tripartit és conseqüència de moltes coses però n’hi algunes en què Esquerra té la responsabilitat. També és cert que per part del President no calia haver fet cessar els consellers d’ERC. El no d’Esquerra provocava les eleccions anticipades immediates, però no calia la sortida dels consellers del govern.»

–El tripartit es pot reeditar?

–«Jo crec que sí. Però cal veure el resultat del referèndum.»

–Amb Maragall de president?

–«No vull opinar sobre aquesta qüestió en aquests moments.»

–Destacats dirigents d’ICV s’hi han manifestat en contra...

–«Sóc conscient que han plantejat que el tripartit no es pot reeditar amb Maragall, però no és el moment de discutir-ho i Iniciativa, com a formació política, no té una posició concretada. El més important és que el nou govern d’esquerres col·loqui com a principal objectiu transmetre la imatge de confiança, seguretat i estabilitat. No pot ser que cada tres dies, per qüestions menors, es generessin polèmiques als mitjans de comunicació. No pot ser que s’hagin fet, i no vull dir noms, tantes declaracions i actuacions irresponsables o imprudents. Si arribem a la conclusió que els tres partits hem fet moltes coses i no es percep com un èxit és que aquí ha passat alguna cosa i caldria veure com es fa que això no torni a passar.»

–Tindrem el finançament suficient per a Catalunya o el que li convenia a Andalusia?

–«És Andalusia qui ha seguit el camí de l’Estatut català. Quan nosaltres, el 2004, dèiem que volíem una agència tributària catalana tothom va dir que no. Ara la planteja el president Manuel Chaves, però llavors el que no es pot dir és que nosaltres anem darrere Chaves. I el mateix passa en moltes altres qüestions. Qui ha anat darrere de les nostres propostes són Andalusia i el PSOE i no a l’inrevés.»

–En què l’ha defraudat el PSOE?

–«El més greu és que hi ha hagut un debat entre nacionalismes i no ha aparegut el tema federal. Tot i que l’Estatut té aspectes federals, el PSOE ha tingut por i no ha plantejat mai la qüestió. Durant dos anys el debat ha estat entre l’Espanya que es trenca del PP i Catalunya. En segon lloc, que no hi ha ni un sol ministre del PSOE que hagi parlat bé de l’Estatut. I en canvi sí que es poden enumerar uns quants que n’han parlat malament. En el govern del PSOE només hi ha hagut el president i la vicepresidenta com a impulsors de l’Estatut.»

–Doncs serà difícil desenvolupar l’Estatut si s’aprova amb aquests ministres...

–«Després del 18 de juny ens vindrà una feina immensa per desenvolupar l’Estatut, que necessitarà noves lleis, transferències... El nou Estatut, a diferència de l’actual, dóna garanties per blindar les competències. Evidentment, però, no sóc ingenu i sé que la inèrcia de l’administració central és molt forta. Per això necessitarem que el sí sigui molt majoritari. I també haurem de negociar, però ho farem en unes condicions immensament millors que abans.»

–Negociarem amb millors condicions però amb ministres que vostè diu que no han donat cap suport a l’Estatut...

–«Sí, però negociarem amb un govern del PSOE, que finalment ha dit que sí a aquest Estatut.»

–Per què el PSOE reacciona tan fredament davant l’Estatut?

–«Perquè al PSOE li falta un model d’Estat i hem negociat sense saber què volien ells. Aquest és el gran dèficit. Cal que Zapatero i el PSOE diguin quina Espanya volen.»

–Aquest és l’Estatut més ambiciós que la Constitució permet?

–«Saber quins són els límits de la Constitució és complex. Jo no sóc constitucionalista, però l’experiència em diu que en alguns temes estem al límit i que en altres són possibles encara més avenços sense reformar la Constitució.»

–Si el PP torna al govern espanyol, perilla la bona marxa de l’Estatut si s’aprova?

–«Si el PP torna al govern suposarà una paràlisi de l’Estat de les autonomies. Per tant, anirem malament amb el nou Estatut i pitjor amb l’actual. Però el nou Estatut blinda moltes qüestions davant de possibles governs del PP.»

–El preocupa un recurs contra l’Estatut davant el Tribunal Constitucional?

–«No. Vull creure que un resultat del sí majoritari farà reconsiderar al PP la presentació del recurs. Tot i que estan dins una espiral boja que els porta a impugnar-ho tot. L’Estatut representa una interpretació i una lectura progressista de la Constitució. Globalment, l’Estatut és constitucional.»