114.000 llits turístics a l’illa

El GOB Menorca calcula que a l’illa hi ha uns 114.000 llits turístics, dels quals prop de 54.000 corresponen a hotels i apartaments, i uns 30.000 a habitatges autoritzats, la majoria dels quals abans eren d’ús residencial. Les 30.000 places restants s’ofereixen en cases sense llicència turística. L’entitat adverteix que “quan les coses bàsiques queden únicament en mans del mercat, s’ho queda qui paga més”. Segons el GOB, el nombre de turistes que visita Menorca ha augmentat devers un 80% en quinze anys, i la major part s’allotja actualment a cases.

Oferta no reglada i manca de límits

L’entitat ecologista afirma que la manca de regulació, com la inexistència de topalls als vehicles de lloguer com sí que hi ha a altres illes, provoca una demanda creixent d’allotjament i una oferta no reglada molt voluminosa. Segons el GOB, això té tres efectes principals: augmenta la pressió turística imprevista, comporta la necessitat d’una mà d’obra forana que també necessita habitatge, i turistes i treballadors ocupen cases destinades als residents.

Concentració de la propietat i pèrdua d’habitatge habitual

El GOB adverteix d’un altre problema: la concentració de la propietat. Segons la Direcció General del Cadastre, a Menorca hi ha 2.724 habitatges en mans de titulars amb 11 o més vivendes. Aquesta situació és afavorida pel fet de ser un bé de mercat rendible a llarg termini, fet que atreu fons d’inversió i grans tenidors. També apunten la tendència creixent cap a segones residències. El 2011, el cens d’habitatges de l’Institut Nacional d’Estadística reflectia que un 70% eren d’ús principal. Deu anys després, la xifra ha davallat gairebé un 10%. En aquest període, s’han perdut residències per viure-hi tot l’any, tant per l’increment del lloguer turístic com per l’ús de segones residències.

Reformular el model de l’illa

Des de la campanya Via Menorca, impulsada pel GOB, es fa èmfasi que la massificació actual i creixent té efectes negatius sobre la població resident i fins i tot sobre els mateixos turistes. Segons l’entitat, el sector turístic admet cada vegada més dificultats per trobar plantilles estables a causa dels preus elevats de l’habitatge.

Necessitat de posar límits

El GOB assenyala que Menorca necessita replantejar el model actual, ja que és una illa finita que mostra símptomes de saturació: davallada d’aqüífers, congestió a les platges i més generació de residus. Els lloguers turístics, legals i il·legals, ocupen prop de 12.000 cases, i el 98,5% de les vendes actuals no són assequibles als sous habituals. Només un 1,5% de la població pot accedir-hi. Subratllen que la situació difícilment s’ajustarà si es manté una demanda turística tan elevada.

Generació jove sense accés

L’entitat remarca que una gran part de la joventut té el projecte de vida aturat per manca d’accés a un habitatge. Això provoca una concentració creixent de persones a les cases i l’ús d’infrahabitatges com a residència habitual. “Això no és progrés, és retrocés”, han advertit, i per això subratllen la necessitat de sortir al carrer dissabte per reconduir el rumb de Menorca.

ERC, conjuntament amb els Comuns, és un dels partits que dóna suport al pressupost d’Illa en plena tempesta per la indignació dels mestres. En el seu moment, la USTEC, el sindicat majoritari dels docents,  ja va assenyalar la responsabilitat tant del partit de Junqueras com dels Comuns pel fet de donar suport a un pressupost sense que s’hagin resolt les reivindicacions dels mestres en vaga, però  la resposta per part d’ERC fou que la resolució del conflicte amb els sindicats és responsabilitat del govern, i que amb el pressupost aprovat “el govern disposarà de totes les eines necessàries per afrontar i reconduir els conflictes socials que té oberts, també el dels mestres”.

Municipals de 2027 i valors progressistes

La secretària general ha defensat el projecte del partit: “Cap partit polític s’assembla tant al país, pot representar tant el país com Esquerra Republicana”, ha reivindicat, apel·lant a la singularitat i representativitat de la formació en el panorama polític dels Països Catalans.

“Guanyar la batalla de la identitat”

Davant d’uns 250 militants, molts d’ells candidats a les properes municipals, Alamany ha demanat “guanyar la batalla de la identitat” des dels valors progressistes que representa Esquerra. La secretària general del partit ha destacat que la identitat “no és una bandera buida”, sinó “un símptoma de comunitat”.

“Quan anem a alguns llocs i diem aquest lloc no té identitat, no té personalitat, és perquè no hi ha una comunitat al darrere. És perquè segurament no hi ha una llengua, no hi ha una cultura, és un lloc de pas. I no ens podem permetre que Catalunya sigui un lloc de pas”, ha reblat.

Crítica al PSC

Alamany també ha carregat contra el PSC perquè “diu que pots ser català passant de puntetes pel nostre país, que no cal respectar la llengua, que no cal integrar-te a la comunitat que tens al teu voltant”. En aquest sentit, la líder d’ERC ha demanat evitar “el reaccionarisme i el cosmopolitisme naïf”.

Finalment, Alamany ha apostat perquè el partit sigui “el carrer gran de l’independentisme” i no “la casa gran que no es mou i on es poden tancar les persianes”, en referència a l’antiga Convergència i Unió. Els assistents han ovacionat el discurs (que també ha carregat constantment contra l’extrema dreta), just abans de l’entrega de distintius que Alamany i el president d’ERC, Oriol Junqueras, han fet a militants que porten 25 anys al partit.

Segons que ha detallat la subdirectora de Coordinació i gestió d’emergències, Imma Solé, aquesta mesura té per objectiu de millorar la mobilitat en uns dies en què preveuen afectacions greus per la gran afluència de gent i el dispositiu de seguretat. “Aquests dos dies en què estarà en alerta el Pla de Protecció Civil (Procicat), recomanem el teletreball si les característiques del lloc de feina ho permeten per millorar la mobilitat, que sabem que quedarà afectada”, ha declarat Solé en una atenció als periodistes.

Solé ha apuntat que el dia a dia continuarà malgrat les mobilitzacions previstes dels docents el dimarts. Ha insistit que Protecció Civil vetllarà perquè es pugui combinar amb una visita que tindrà molta afluència.

Reacció a la petició del ministeri espanyol

Dimarts passat, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, va dir que no estava previst de fer una recomanació de teletreball, com havia suggerit el ministeri de Treball espanyol. L’executiu, segons que va explicar, se centrarà a garantir la mobilitat durant els dos dies amb mesures específiques.

• • “Es va forçar la màquina”: així volia aprofitar la claveguera del PSOE la guerra bruta a Catalunya
  • Bots i barrals, d’Ot Bou | El català no pot ser testimonial en la batalla educativa
  • Joan Maluquer: “Quan Omella se’n vagi, encara no ens haurà entès”
  • “Vénen a fer allò que no fan a ca seva”: turisme d’excessos i gatera a la ‘Malle’ alemanya
  • “Els segadors” ressonaran a París: els Dragons Catalans celebren el vintè aniversari amb un partit especial
  • Ras i curt: Deu construccions catalanes que no s’haurien de perdre
  • Així ha maniobrat Rússia per interferir en les eleccions armènies
  • Marc Rodríguez: “Abans anava amb por pel món, i el teatre ho va canviar”
  • El Farró recupera la Bodega Josefa, el celler de sempre
  • Gaudí, arquitecte universal

“Compromís, el veig possible, i faré el que estigui al meu abast perquè passi”, ha dit Junqueras, que ha afegit que fins ara no tothom havia fet “tot el possible” perquè una entesa d’aquestes característiques fos una realitat. Segons que ha dit, ERC havia de treballar per construir espais amplis, especialment allà on això pogués donar més força política i electoral al sobiranisme i a l’esquerra.

Junqueras ha marcat en una diferència entre l’estratègia a Catalunya i a la resta del país. Ha dit que a Catalunya es presentaria com a ERC, amb les seves sigles i el seu projecte propi, però ha afegit que, en el conjunt de la nació, els republicans estaven disposats a utilitzar “uns altres instruments”, com han fet històricament quan ho han considerat útil. Sobre això, ha posat com a exemple les Illes, on ERC ha fet aliances amb Ara Més. “Persistirem amb aquesta estratègia”, ha dit, convençut que és la que pot donar “els millors resultats per a la societat”. La referència situa l’eventual acord amb Compromís dins una lògica de cooperació sobiranista i progressista als Països Catalans, més que no pas dins una operació estatal de dilució de les sigles d’ERC.

Les paraules de Junqueras arriben en un moment de debat intern sobre l’estratègia electoral. El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha defensat aquests darrers mesos la conveniència d’articular espais amplis a l’esquerra del PSOE a escala estatal. En canvi, la direcció del partit ha insistit que podien ajudar uns altres partits però que ERC s’havia de centrar en el seu àmbit nacional.

La intervenció de Junqueras coincideix amb un moviment més ampli de contactes entre dirigents de l’esquerra alternativa al PSOE. Rufián i Mónica Oltra tenen previst de fer un acte conjunt a València el 19 de juny sobre el futur de l’esquerra, una cita que reforça el paper del País Valencià en el debat sobre possibles aliances entre forces sobiranistes, valencianistes i progressistes.

Segons l’escrit presentat per la defensa, Mazón demana de poder accedir a totes les peces, annexos, documents, informes, oficis, escrits, resolucions, atestats, enregistraments, suports audiovisuals, arxius digitals i la resta de documentació o informació que consten a la causa.

El lletrat de l’ex-cap del Consell demana també que el jutjat li indique expressament com pot accedir, obtenir còpia o disposar de tota la documentació de l’expedient judicial. La defensa sosté que, si la personació admesa per l’Audiència no ha de quedar reduïda a una mera declaració formal, és imprescindible que puga examinar de manera efectiva totes les actuacions, incloent-hi el material que no siga accessible pel visor ordinari de l’expedient electrònic. La lletrada de l’administració de justícia ha respost que les resolucions i diligències practicades abans de la personació de Mazón eren a disposició de la seua representació a l’oficina judicial. Quant a les diligències assenyalades i pendents, li indica que consten en les resolucions dictades en el procediment.

El moviment de la defensa s’inclou en el canvi de situació processal de Mazón. L’Audiència de València va estimar el seu recurs i va permetre que es personara en la causa a l’empara dels articles 118 i 118 bis de la llei d’enjudiciament criminal, per a exercir el dret de defensa. El tribunal va argumentar que encara hi havia diligències pendents que podrien aportar informació amb capacitat d’implicar-lo penalment en el futur.

Arran d’aquesta decisió, la jutgessa instructora va deixar sense efecte la citació de Mazón com a testimoni. La magistrada va considerar que els drets que li reconeix ara la llei, entre els quals el de no declarar, de no respondre algunes preguntes i de no declarar contra si mateix, són incompatibles amb la condició de testimoni, que comporta l’obligació de dir la veritat.

La decisió de l’Audiència no equival a un encausament formal de Mazón. El mateix tribunal va avisar que el seu pronunciament es limitava a decidir si havia de ser admès com a part per poder-se defensar, sense avançar conclusions sobre unes altres qüestions de fons. Tanmateix, la resolució li permet d’accedir a les actuacions judicials i a participar en el desenvolupament de la instrucció.

La protesta s’ha fet enmig de la celebració de la Patum, una de les festes populars més emblemàtiques del país i declarada patrimoni oral i immaterial de la humanitat per la UNESCO. Els manifestants han volgut fer visible el rebuig a Orriols en un espai de fort valor simbòlic per a Berga.

La tensió política a la ciutat ja havia crescut aquests darrers mesos, quan Aliança Catalana va anunciar la incorporació de Judit Vinyes com a candidata a les eleccions municipals del 2027.  De fet, Orriols no ha estat convidada pel govern municipal, encapçalat per la CUP, sinó per Vinyes, actualment regidora de Berga Grup Independent.

Com és habitual, un dels moments més emocionats de la nit ha estat quan la plaça ha cantat “Els segadors” i s’ha fet visible una estelada gegantina.

Milers de patumaires canten ‘Els Segadors’ a la plaça de Sant Pere de Berga.#LaPatum en directe amb @tvbergueda a La Xarxa+

https://t.co/dMz8uI9A9r pic.twitter.com/AFVwRjk114

— La Xarxa+ (@laxarxames) June 4, 2026

Visca la terra i Visca la Patum! pic.twitter.com/7sxxLZ3I9A

— Alex (@alexmasdeu_) June 4, 2026

La militància d’ERC Girona ha avalat amb un 78% dels vots l’acord amb Moviment Gironí.

Gràcies per la confiança. Ara toca sumar, treballar i construir una candidatura forta, oberta i preparada per fer de Girona una ciutat millor.https://t.co/mc2CBFAFAX

— Marc Puigtió (@MarcPuigtio) June 4, 2026

A l’assemblea extraordinària d’aquest vespre, s’ha posat damunt la taula l’acord de col·laboració entre ERC i Moviment Gironí per a les municipals del 2027. Hi estava convocada tota la militància de la secció local que viu a Girona.

La proposta ha tirat endavant per àmplia majoria. Dels 50 militants que han assistit a l’assemblea 38 han votat que sí al pacte (78%). Hi ha hagut vuit vots en contra i els tres restants, en blanc. El resultat, segons subratlla Moviment Gironí, “avala l’estratègia d’obertura proposada” per la plataforma. En concret, l’acord que s’ha aprovat estableix el marc de col·laboració entre Esquerra i Moviment Gironí per treballar conjuntament de cara a les municipals. En un comunicat, des de la plataforma creada per Marc Puigtió subratllen que el pacte que avui ha avalat la militància “recull la trajectòria d’ERC a Girona” i la posa en diàleg amb Moviment Gironí, “un espai que des de la seva creació ha treballat per incorporar noves veus, noves mirades i una manera més oberta d’entendre la política municipal”.

“Confirma el camí”

El candidat a batlle, que de fet ja ha començat a fer servir el logotip del partit en precampanya, ha destacat que l’acord d’aquest vespre “confirma que el camí de l’obertura, de sumar noves veus i de construir un projecte de ciutat és el correcte”. “Moviment Gironí va néixer per aportar una mirada nova i útil a Girona, i l’acord ens permet posar aquesta energia al servei d’una candidatura forta, republicana i preparada per governar”, ha conclòs el candidat a les municipals del maig de l’any que ve.

Per la seva banda, el president d’ERC Girona, Salva Romero, ha assegurat que “la candidatura combina el bo i millor de l’experiència i solidesa del sobiranisme progressista d’Esquerra amb la proposta estrictament local de Moviment Gironí”.

Aquest pas completa la cursa interna de Junts a Barcelona, en què ja havien formalitzat la candidatura Jordi Martí, Glòria Freixa i Pilar Calvo. Martí, actual president del grup municipal, té el suport de l’ex-batlle Xavier Trias i reivindica la continuïtat del projecte que va guanyar les eleccions del 2023. Freixa, diputada i secretària primera de la mesa del parlament, defensa una Barcelona que torni a exercir de capital de Catalunya. Calvo, diputada al congrés espanyol, és considerada una de les aspirants més afins a la direcció nacional del partit.

Ara els aspirants hauran de recollir els avals necessaris per a poder participar en la votació interna. La campanya de les primàries es farà del 13 al 19 de juny i els afiliats votaran els dies 20 i 21.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol (@jacs_jaumeacs)

Ara la defensa de Mazón té al seu abast tota la documentació de la investigació judicial. Ahir ja va avisar que la seua intenció era de revisar totes les diligències practicades i impugnar-ne les “que hagen excedit els límits de la instrucció”.

Formalment, la investigació judicial és a l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el llavors secretari d’Emergències de la Generalitat, Emilio Argüeso. Tot i això, durant mesos la jutgessa de Catarroja ha mirat de saber, també, on era Mazón durant les hores crítiques, malgrat que no estava investigat gràcies al seu aforament.

El Tribunal Superior de Justícia valencià ja va refusar, de moment, d’obrir una investigació a Mazón. Per això, ara la defensa vol contraatacar impugnant totes aquelles investigacions al voltant seu. Ha anunciat que revisaran amb detall la causa i pensaran si hi presenten recursos en contra, fins al punt d’impugnar les diligències que hagen anat més enllà del perímetre de la instrucció o hagen pogut “afectar indegudament drets fonamentals”, diu en referència a una possible investigació sense que Mazón fos encausat formalment.

Romero ha esmentat les grans xifres dels comptes, amb una despesa de 49.162 milions d’euros i 893 milions d’euros que provenen dels acords amb ERC i els Comuns i que, en la proposta del febrer, no estaven assignats. La consellera s’ha referit a les majories possibles per a defensar l’acord, que ha assegurat que han portat a uns comptes millors que no pas els del febrer. Sobre els desafiaments de Catalunya i del món, el país no necessita blocatges sinó eines, segons Romero, que ha definit el pressupost com un full de ruta de la legislatura. Ha destacat, a més, que tres euros de cada quatre es destinen als serveis públics i que la despesa serà 9.000 milions d’euros més alta que no pas la prevista en els darrers comptes aprovats, i un 81% superior a fa deu anys, quan el volum total arribava a 27.193 milions d’euros.

L’oposició ha carregat en bloc contra el govern i els seus socis. Junts ha admès que el govern necessitava un pressupost, però ha dit que aquest no era bo. Ha criticat la inestabilitat d’allò que ja defineix com a tripartit i ha denunciat la incompetència general del govern i la falta de lideratge del president. “S’han convertit en una empresa de manteniment”, ha dit la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, convençuda que aquest és el govern de la mala gestió, de la supeditació al PSOE i de la resignació nacional. Sales ha acusat ERC d’haver-se convertit en còmplice de la incompetència del PSC i d’un procés de desnacionalització que avança a marxes forçades. Ha assegurat que no havia quedat res dels acords d’investidura i, sobretot, de la gestió i recaptació de l’IRPF, que ERC havia establert com a línia vermella per a negociar i que després va aparcar per a negociacions futures. “No rebaixen les expectatives, directament les han abandonades”, ha retret a Esquerra. Segons Junts, les comissions bilaterals també han estat un reflex dels incompliments per la falta de dates i recursos per a fer complir els anuncis. “ERC ha canviat les línies vermelles per les catifes vermelles al PSC”, ha reblat Sales, que també ha argumentat que els Comuns eren els guanyadors de la legislatura a l’hora de marcar la política del govern en qüestions clau com ara l’habitatge. “Sempre s’emporten el tall més gros del pastís”, ha dit, atribuint a la presidenta del grup, Jéssica Albiach, i al seu portaveu parlamentari, David Cid, més poder polític que no pas un conseller. Sales també s’ha referit als casos judicials que impliquen els socialistes: “Si el PSOE no està lliure de corrupció, el PSC tampoc.” En un torn de rèplica, Sales ha demanat si donarien validesa a la decisió dels mestres, que han demostrat que la mobilització no anava de sous, sinó de dignitat, i han presentat una altra esmena a la totalitat a uns comptes que no responen a les necessitats que reclamen.

Per al PP, el pressupost és “al servei de les misèries compartides d’ERC i el PSC”. El president dels populars, Alejandro Fernández, ha remarcat que els comptes augmentaven d’un 25% l’àrea de Presidència –”com mai a la vida”– i els diners per a actes institucionals passaven de 20.000 a 2,3 milions d’euros i, en canvi, es retallen els recursos a l’agricultura i augmenten per a l’acció exterior i la política lingüística. Fernández l’ha definit com un “pressupost bo per a la gran menjadora socialista” i definitori de la “decadència de Catalunya”.

“L’única cosa que veig al pressupost és un govern de braços caiguts”, ha dit la diputada de la CUP Laure Vega. La CUP sosté que els comptes no donen resposta a l’esforç que fan els catalans. “Això no és prosperitat compartida, és una estafa”, ha dit, tot advertint que la realitat no s’esperarà al 2030 per obtenir un sostre ni al 2035 per tenir un transport públic adequat. Segons Vega, els comptes neguen que hi hagi una vertadera distribució de la riquesa i el problema és que el govern vol acostumar el poble a no esperar res de millor. “De ressentiment, ja en tenim molt aquest parlament”, ha dit. I ha recordat que quan la CUP va avalar uns comptes, ho va fer en canvi de la convocatòria d’un referèndum d’independència.

ERC i els Comuns han reaccionat als resultats de la consulta als docents demanant a l’executiu que es mogui, perquè els comptes que es tramiten no responen a les reivindicacions dels mestres. “El govern ha de fer un nou esforç en la negociació per arribar a un acord amb tota la comunitat docent”, ha dit la portaveu d’Esquerra al parlament, Ester Capella, que també ha demanat que la cambra es conjurés per salvar l’educació. Pels Comuns, és important que s’interpreti bé el no dels mestres. Jéssica Albiach ha subratllat que no podia ser que l’escola s’acabi fent càrrec de tots els malestars que tenim com a país i ha demanat a la conselleria que convoqui els sindicats i els partits. Segons Albiach, s’ha demostrat que les reclamacions no eren només per les retribucions i l’escola inclusiva, sinó que esmenaven el conjunt del model.

Tots dos socis, malgrat això, han defensat els acords respectius amb l’executiu socialista. Capella s’ha preguntat què havia de fer ERC: “Continuar al marge mentre el país continua blocat?” Segons ERC, la seva feina no és administrar blocatges ni practicar la resignació, sinó construir eines nacionals i enfortir l’estat del benestar. Capella ha dit que els comptes donaven més sobirania, equilibri territorial i més garanties per al dret de l’habitatge i l’estat del benestar, a més de situar el català com a eina de cohesió social. Ha insistit, a més, que no renunciaven a la recaptació de l’IRPF.

Albiach, per la seva banda, ha admès a Junts que pretenien de marcar l’orientació del govern, com a mínim, en matèria d’habitatge, perquè l’alternativa era que ho fes la patronal i ha denunciat que la riquesa es concentra cada vegada més en menys mans. Pels Comuns, no és un pressupost suficient i cal que s’apliqui amb “mà de ferro” una vegada s’aprovi, sobretot en la política d’habitatge. Ha insistit, de fet, en la necessitat de prohibir per llei les compres especulatives. També ha avisat el govern que, si volia presentar uns nous comptes l’any vinent, hauria de complir els acords d’aquests i tornar a negociar.

La CGT i la Intersindical, que havien fet campanya en contra del pre-acord, han celebrat el resultat i han demanat la destitució de la consellera Niubó. La USTEC li ha reclamat que convoqués els sindicats demà mateix per continuar negociant.

En canvi, el sindicat Professors de Secundària, que no va voler legitimar la consulta unitària i en va fer una de pròpia, ha dit que signarà el pre-acord perquè el 63,2% dels seus afiliats hi han votat a favor. Es desmarca, doncs, de les mobilitzacions a què havia fet costat fins ara i no demanarà de participar en la vaga educativa de demà a tot Catalunya que mantenen la USTEC, la CGT i la Intersindical.

“Hem rebut molts comentaris de felicitació i agraïment per les fites aconseguides en les negociacions, però també prenem nota que més d’un terç de la nostra afiliació ha refusat aquest pre-acord”, diu en un comunicat.

“D’ençà del gener de l’any passat s’han imposat 5.000 sancions sobre una flota de 3.500 bicis”, ha detallat el batlle a Catalunya Ràdio, que considera aquests registres indicatius del mal ús que es fa de les bicicletes privades d’ús compartit. Segons que ha dit, molts usuaris circulen per on no correspon i deixen la bici “tirada” a qualsevol lloc quan acaben d’utilitzar-la, en compte d’aparcar-la correctament.

Ampliació del Bicing

Tenint en compte la suspensió d’aquestes llicències, Collboni ha explicat que l’ajuntament prioritzaria el reforç del servei municipal de Bicing, que ja té pràcticament 170.000 abonats a la ciutat. Això significa que el 10% dels residents a Barcelona en fan ús i que la ciutat també té alternatives locals que lloguen bicicletes amb establiments propis.

I ha avançat que pròximament el govern anunciarà una ampliació del servei de Bicing, que actualment disposa de 8.000 bicicletes i 75 estacions.

L’òrgan ha aprovat per unanimitat, en una reunió feta ahir a la vesprada, un text presentat per l’ex-batlle de València Joan Ribó en què defensa que l’anunci d’Oltra d’aspirar a la batllia “reforça” i “potencia el lideratge de Compromís en l’espai progressista de València”, amb l’oportunitat de recuperar una institució, l’Ajuntament, que “pot millorar molt la vida dels valencians”.

Ribó demanava d’avançar en “tots els processos necessaris” per ratificar Oltra al capdavant de la candidatura municipal, confeccionar una llista unitària i començar a treballar, barri a barri, en la pròxima campanya electoral.

En el document, datat del 25 de maig, Ribó proposava a l’executiva de començar el procediment per a convocar una assemblea extraordinària de Compromís que ratifiqués Oltra com a candidata abans de la darrera setmana de juny. També proposava de confeccionar la candidatura seguint els criteris marcats pel reglament de municipals de la coalició, amb l’objectiu d’assolir una llista “basada en el consens i la democràcia interna” que “respecte la representativitat dels adherits de Compromís, com s’ha fet sempre”.

A més, el text expressa la voluntat d’integrar altres partits progressistes i entitats de la societat civil per a bastir una candidatura electoral “unitària i il·lusionadora”.

La data de l’assemblea que haurà de ratificar Oltra encara no s’ha fixat, perquè s’haurà d’acordar amb ella. En aquesta trobada, l’ex-vice-presidenta del Consell exposarà el projecte d’una “candidatura àmplia”, segons les mateixes fonts.

Oltra va anunciar el 28 de març la voluntat de tornar a la primera línia política i de convertir-se en la candidata de Compromís a la batllia de València. “Sí, accepte el repte. Podeu comptar amb mi”, va dir en una intervenció al VII Congrés d’Iniciativa-Compromís, formació de la qual forma part.

Els participants han acordat de desplaçar-se cap als laterals i a l’entorn de la plaça, de manera que l’espai central resti lliure per al muntatge dels elements de la festa, especialment les roques i els ninots del Corpus. El moviment ja ha començat i els docents preveuen de continuar la protesta en un emplaçament que no interfereixi el desenvolupament dels actes.

L’acampada forma part de les mobilitzacions dels docents de l’ensenyament públic, en vaga indefinida d’ençà de fa quatre setmanes. Reclamen una negociació real amb la Conselleria d’Educació i han convertit la plaça de la Mare de Déu en un dels punts de pressió contra el govern. De fet, ara les tendes seran més a prop del Palau de la Generalitat, gairebé al límit de la plaça.

L’Ajuntament, encapçalat per María José Catalá, havia demanat a la delegació del govern espanyol, en una carta, la intervenció de la policia espanyola per a retirar l’acampada amb motiu dels preparatius del Corpus, que es farà entre demà i diumenge i que enguany commemora el setè centenari.

La subdelegació del govern espanyol va respondre que la retirada de tendes i elements de la via pública era competència municipal, i va advertir que un desallotjament forçós tindria un gran risc d’aldarulls i enfrontaments físics. La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, també va dir que la policia espanyola “no aixeca tendes de campanya” i va retreure a l’ajuntament que no hagués cercat una fórmula per a fer compatible la protesta amb la celebració del Corpus.

Segons el govern, la reforma permetrà una transició ordenada cap a un mercat menys intervingut. En canvi, l’oposició i les entitats de defensa de l’habitatge alerten que pot causar un encariment progressiu dels lloguers i una nova onada d’expulsions de residents en un estat on els preus del mercat actual són molt lluny dels contractes antics.

El compte enrere dels 20.000 contractes

La llei afecta el cor del mercat de lloguer andorrà. Prop de 20.000 contractes, d’un total aproximat de 25.000, resten subjectes a les pròrrogues. Aquests contractes, que durant anys han protegit milers de famílies de pujades sobtades o de l’extinció del lloguer, deixaran de ser prorrogats entre el 2027 i el 2030, gradualment.

Els primers contractes que restaran fora de la protecció seran els més antics –i més baixos. L’any vinent sortiran d’aquesta protecció els contractes signats el 2012 o abans i els que tinguin una renda igual o inferior a sis euros per metre quadrat. A partir d’ací, la desprotecció serà progressiva fins el 2030, quan s’hi incorporaran els contractes signats entre el 2019 i el 2021.

La sortida del règim excepcional no implica, tanmateix, que el pis es pugui posar immediatament al mercat a qualsevol preu. La propietat podrà mantenir el contracte prorrogat o donar-lo per acabat. Si després en formalitza un de nou, sigui amb el mateix llogater o amb un altre, haurà de tenir una durada mínima de cinc anys i la renda serà limitada durant aquest període: a tot estirar, fins al 6% anual més l’IPC en els de renda més baixa; en els trams superiors, el límit serà inferior. Després d’aquest primer cicle, els contractes successius ja es regiran pel règim general.

El salt de preus que explica la por dels llogaters

Avui el mercat andorrà es troba totalment partit en dos: els contractes protegits i els nous contractes del mercat lliure. Segons dades del govern, els contractes antics o prorrogats tenen un preu mitjà de 7,8 euros per metre quadrat, cosa que equivaldria a uns 546 euros mensuals en un pis de 70 metres quadrats. En canvi, els nous contractes signats el 2025 ja arriben a 18,19 euros per metre quadrat i tenen una renda mensual mitjana de 1.338 euros. La distància encara és més gran si es compara amb els pisos que avui s’ofereixen al mercat, que tenen un preu mitjà de 27,2 euros per metre quadrat i una renda mitjana de 2.962 euros mensuals.

Aquesta diferència és el nucli del conflicte: molts llogaters que avui poden assumir una renda antiga serien expulsats del mercat si haguessin de pagar els preus actuals.

Per això el problema no és tan sols si el lloguer pot pujar de cop, sinó si moltes famílies que avui paguen rendes antigues podran encarar la nova etapa. Per més que la llei limiti les pujades del primer nou contracte, la pèrdua de la pròrroga forçosa pot deixar-les en una situació molt més fràgil: pot ser que no els renovin el lloguer quan els toqui de sortir del règim excepcional o bé que augmenti acumulativament durant els anys següents.

El cas Mitjavila encén totes les alarmes

El cas dels blocs del carrer del Doctor Mitjavila, a Andorra la Vella, s’ha convertit en un dels exemples més visibles de la incertesa que obre la fi de les pròrrogues forçoses. Els veïns de dos edificis, amb una vintena llarga de pisos, han rebut comunicacions de la propietat en què els comuniquen la voluntat de no renovar els contractes l’any que ve. Molts d’aquests llogaters fa anys, fins i tot dècades, que hi viuen i tenen contractes prorrogats per les mesures vigents d’ençà del 2019.

La propietat ha ofert a alguns residents la possibilitat de signar nous contractes amb rendes molt superiors a les actuals. Segons que han denunciat els afectats, hi ha casos de lloguers d’uns 600 euros mensuals o 700 que passarien a 1.000 o 1.200. Tanmateix, el govern ha remarcat que augments d’aquesta mena no es podran imposar si contradiuen els topalls de la nova llei.

Això no desactiva totalment el conflicte. El cas Mitjavila mostra que la por dels llogaters no és solament pagar més, sinó perdre la seguretat de continuar al pis. Els afectats temen que la nova llei no faci sinó ajornar el problema: que ara impedeixi pujades fora dels topalls legals, però que, amb la fi de les pròrrogues forçoses, els deixi exposats a increments acumulats i a perdre la garantia de renovació.

Una llei sense consens

La norma ha arribat al ple sense el suport de cap grup de l’oposició. Concòrdia, el Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant hi han votat en contra. Durant la tramitació parlamentària, la majoria ha acceptat solament una esmena de les quaranta-tres presentades pels grups de la minoria: la proposta d’impedir que persones no residents desenvolupin activitats comercials en habitatges d’ús residencial. Aquestes activitats s’hauran de fer en espais adequats, com ara els locals de cotreball, despatxos professionals o locals comercials.

La resta del text es manté pràcticament igual que el projecte aprovat inicialment pel govern. La majoria i Demòcrates defensen que el marge per a modificar-lo era limitat si es volia preservar l’equilibri entre la protecció dels llogaters i la sortida gradual d’un règim que consideren excepcional. L’oposició, en canvi, diu que la llei afavoreix els propietaris i deixa massa incertesa sobre el futur de milers de contractes.

Un dels punts més discutits ha estat la regulació dels supòsits que permeten de recuperar un habitatge abans o al marge del calendari general. Entre aquestes circumstàncies hi ha la recuperació per a ús propi o per a un familiar fins a segon grau, la realització d’obres importants, la venda a un comprador que hi vulgui establir la residència habitual o la necessitat d’allotjar-hi un treballador d’una empresa propietària de l’immoble.

La controvèrsia s’ha concentrat especialment en l’anomenada trampa del fill: els casos en què un propietari recupera un pis al·legant que el necessita per a un familiar, però després no el destina realment a aquest ús i el torna al mercat a un preu més alt. La llei preveu un mecanisme de control a posteriori i l’enduriment del règim sancionador, però l’oposició ho considera insuficient i reclama més controls previs.

La por d’una “expulsió programada”

El Sindicat d’Habitatge d’Andorra és una de les veus més crítiques amb la reforma. Diu que és una “llei d’expulsió programada” perquè considera que la desintervenció dels lloguers, en un mercat amb preus molt alts, pot implicar pujades inassumibles i l’expulsió silenciosa de milers de llogaters.

Segons el sindicat, el problema no és tan sols la fi de les pròrrogues forçoses, sinó el salt possible entre els contractes antics i els preus dels nous lloguers. La llei limita el primer nou contracte, però no garanteix la permanència dels llogaters ni evita que, amb increments acumulats, els preus s’acostin progressivament als del mercat. A més, aquests topalls, que poden arribar al 6% anual més l’IPC en els trams més baixos, s’apliquen tan sols durant cinc anys. L’entitat alerta que moltes famílies no podran assumir aquesta nova etapa si les rendes antigues s’acosten progressivament als preus actuals, de més de 1.300 euros.

De fet, si es pren com a referència una variació anual de l’IPC del 4,9%, un contracte sotmès al topall màxim es podria encarir prop d’un 11% cada any. Per al sindicat, aquesta dinàmica pot fer insostenible la situació per a moltes famílies i afavorir una substitució progressiva de llogaters per la via de la no-renovació, de la pèrdua de protecció i de l’augment acumulat de les rendes.

El sindicat demana de regular els preus dels lloguers d’acord amb els salaris reals, crear un registre públic de la propietat i un cens d’habitatges, prohibir els desnonaments sense alternativa i posar fi a un model que, a parer seu, converteix l’habitatge en un actiu especulatiu.

La resposta del govern: pisos públics i gradualitat

El govern i Demòcrates responen que la desintervenció dels lloguers no es pot analitzar de manera aïllada, sinó com una peça més d’una política d’habitatge que també inclou la creació d’un parc públic de lloguer assequible, la mobilització de pisos buits, el retorn d’una part dels habitatges d’ús turístic al mercat residencial i ajuts per a facilitar l’accés al primer habitatge.

L’executiu sosté que aquestes mesures han de permetre d’amortir els efectes de la sortida progressiva del règim de pròrrogues forçoses. El full de ruta estableix que enguany 162 famílies ja tindran un lloguer regulat en habitatges públics, una xifra que hauria d’augmentar fins a 650 el 2027.

La tesi del govern és que cal temps perquè aquestes polítiques donin resultats. El cap de govern, Xavier Espot, ha defensat aquests darrers dies que la llei és “protectora i garantista” i que la desintervenció es fa de manera gradual. També ha admès, tanmateix, que la situació de l’habitatge és un problema estructural i que el desgast polític de l’executiu va molt vinculat a aquesta crisi.

L’oposició i el Sindicat d’Habitatge qüestionen que el parc públic pugui créixer amb prou rapidesa per absorbir l’impacte de l’alliberament progressiu d’uns 20.000 contractes protegits. També remarquen que, encara que s’assoleixin els objectius anunciats, el nombre d’habitatges públics continuarà essent petit en relació amb el volum de contractes afectats i amb la tensió del mercat privat.

La crisi de l’habitatge també té un impacte important més enllà de l’estat. La Seu d’Urgell s’ha convertit aquests darrers anys en una sortida residencial per a gent que treballa o ha treballat a Andorra però que no pot assumir els preus del mercat o no compleix els requisits administratius per a continuar-hi residint, fet que estén la crisi a les localitats de la vora i reforça el temor –i més amb la nova llei– que la capital de l’Alt Urgell s’acabi consolidant com a ciutat dormitori.

L’Ajuntament argumenta que entre dijous i diumenge s’han de fer a la plaça i als carrers adjacents els actes del Corpus, que enguany commemora el set-centè aniversari, i que el muntatge de les infrastructures havia de començar aquesta setmana. També recorda que les ordenances municipals prohibeixen la pernocta i l’acampada en espais públics no habilitats.

En la resposta, el subdelegat del govern espanyol, José Rodríguez, remarca que la normativa municipal atribueix a l’ajuntament la competència per retirar elements de la via pública. També recorda que la policia espanyola solament pot dissoldre concentracions quan hi hagi alteracions de l’ordre públic amb perill per a persones o béns. Rodríguez adverteix, a més, que un desallotjament forçós d’una acampada comporta “un alt risc d’aldarulls greus i enfrontaments físics” i que una decisió d’aquesta mena ha de ser ponderada pels responsables tècnics dels cossos policíacs. Amb tot, diu que la policia espanyola actuarà en coordinació amb la policia local per garantir la seguretat dels serveis municipals si aquests retiren les estructures.

La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, també ha respost a l’ajuntament i ha dit que la policia espanyola “no aixeca tendes de campanya” ni infrastructures de l’espai públic. Bernabé ha acusat el govern municipal de no haver cercat una fórmula per fer compatible la protesta dels docents amb la celebració del Corpus.

L’acampada forma part de les mobilitzacions dels docents de l’ensenyament públic, en vaga indefinida d’ençà de fa quatre setmanes. Els participants reclamen una negociació real amb la Conselleria d’Educació i han convertit la plaça de la Mare de Déu en un nou punt de pressió contra el govern valencià.

La Guàrdia Civil situa Leire Díez, anomenada “la lampista del PSOE”, al mig de la trama, que l’abril del 2024 es va activar per engegar una campanya de desestabilització i de desprestigi de les causes que afectaven l’entorn de Pedro Sánchez, segons el relat que fa la policia judicial i que subscriu el jutge Pedraz. Aquesta activació va tenir lloc en una reunió a la seu del PSOE, a Madrid, el 26 d’abril de 2024, poc després de l’anunci de Sánchez que es prenia cinc dies de reflexió per a decidir el seu futur polític, quan la seva muller, Begoña Gómez, fou imputada en una causa de tràfic d’influències. Patricia López era coneixedora de la reunió, tot i que no hi va participar “per raons personals”.

I fou López qui es va posar en contacte amb Leire Díez arran de la “carta a la ciutadania” de Pedro Sánchez: “Necessito que parlis amb [Santos] Cerdán per tot això de Pedro Sánchez. Tenim àudios i informació sobre la claveguera contra Pedro Sánchez”, va dir la periodista a Díez, segons les converses que transcriu la Guàrdia Civil en un dels informes aportats a la causa, del 26 de maig proppassat.

Els dies següents d’aquella reunió a la seu del PSOE, Crónica Libre (mitjà creat el 2022 i del qual Leire Díez fou sòcia fundadora), de la mà de Patricia López, va publicar tot un seguit de continguts que feien referència a “la màquina del fang” contra Sánchez i el PSOE, a vincles entre Manos Limpas i “la claveguera del PP”, etc. I arran d’aquestes publicacions, tal com consta en les converses incloses en aquest informe de l’UCO, Patricia López va enviar a Leire Díez una notícia de Crónica Libre i li va demanar: “No ens en deixis fora i fes pressió per les campanyes.” I li va fer avinents les necessitats econòmiques, personals i professionals que tenia.

Tot seguit, Leire Díez la va posar en contacte amb l’aleshores director de comunicació del PSOE, Ion Antolín, un dels presents a la reunió a la seu del PSOE del 26 d’abril. I fou així com, segons la Guàrdia Civil, López va obtenir resposta d’Antolín: “L’ordre ja és dins el pla de mitjans. L’agència que ens ho porta es posarà en contacte per gestionar-ho. Serà prop de 20.000”, li va dir en un missatge.

La Guàrdia Civil remet a una notícia d’El Confidencial del març passat, que inclou uns àudios de persones no identificades que parlaven de com s’aconseguirien aquests 20.000 euros. Els investigadors diuen, arran del contingut dels àudios, que Santos Cerdán “hauria disposat un pagament de 20.000 euros a través d’una campanya publicitària, que Antolín s’hauria encarregat de gestionar”. I, en aquest sentit, una segona publicació de la conversa “assenyala com l’origen d’aquests 20.000 euros la campanya electoral que en aquell moment feia el PSC per a les eleccions al Parlament de Catalunya del maig del 2024”.

Vet aquí la conversa inclosa en l’informe de la Guàrdia Civil. Els dos interlocutors no s’hi identifiquen:

—Van ser 20.000 euros?
—Sí.
—I això us ho paguen?
—M’ho donen amb una campanya de Salvador Illa al diari.
—D’acord, ja està. Aquesta campanya jo no l’he trobada a Crónica Libre.
—Home, perquè la vam treure tan bon punt van passar les eleccions, no et fot. Coincidia amb les eleccions catalanes.
—D’acord, d’acord, ja ho cercaré. De totes maneres hi ha de ser perquè, per més que ho retiressis, hi ha d’haver rastres de la campanya.
—No, no, no, només eren bàners.
—Ah, només eren bàners. Caram, paguen bé els bàners! Bé, d’acord.
—Estaven ben pagats.

I més endavant detalla la manera com feien arribar aquests diners.

—El que vull dir és: “Home, a veure, una campanya de publicitat…”
—És clar que hi ha factures, és una campanya de publicitat, però no ho facturo al PSOE, sinó a una empresa de mitjans que ells van elegir.
—Ah, d’acord, d’acord. Lògic. L’empresa de mitjans que fa la campanya al senyor Illa.
—És clar.

Una de les informacions que no apareix en aquest informe és quina agència es va fer càrrec de la campanya publicitària del PSC en aquells comicis. Per això el jutge demana tota la informació sobre els estats comptables, contractes i factures. La causa inclou més exemples de com el PSOE feia arribar diners de manera indirecta tant a Leire Díez com a Patricia López, sempre camuflant-los mitjançant empreses pantalla. Uns diners que pagaven en canvi d’aquesta suposada campanya per a desestabilitzar les investigacions judicials que afecten el partit, i que no sols consistien en la publicació d’informacions difamatòries, sinó també en la compra de testimonis, fiscals i més persones que els podien ajudar.

El PSC ha negat aquestes informacions en un comunicat. El partit assegura que, almenys d’ençà del 2012, “des que hi ha registres”, no ha mantingut ni manté cap relació contractual amb Iki Group Communications, i qualifica de “rotundament fals” que fos una agència de mitjans dels socialistes catalans. També nega haver contractat amb l’empresa Crónica Libre i diu que així ho ha comunicat a l’autoritat judicial. El PSC defensa que totes les despeses de la campanya electoral van ser auditades i van rebre dictamen positiu de la Sindicatura de Comptes, i afirma que continuarà col·laborant amb tot allò que sigui necessari.

Arran de la publicació d’aquesta informació, el PSC ha difós aquest comunicat:

“El Partit dels Socialistes de Catalunya actua sempre amb transparència i complint la llei electoral, como no podria ser d’una altra manera i com ha quedat reflectit en els successius informes de la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes.

Arran de les darreres informacions volem destacar el següent:

-Almenys des del 2012, des que hi ha registres, el PSC no ha mantingut ni manté cap relació contractual amb l’empresa Iki Group Communications. Per tant, l’afirmació que es tracta d’una “agència de mitjans” del PSC és rotundament falsa.

-És rotundament fals que s’hagi contractat amb l’empresa ‘Crónica Libre’, tal i com hem comunicat a l’autoritat judicial.

-Totes les despeses de la campanya electoral han estat degudament auditades rebent dictamen positiu en un informe de la Sindicatura de Comptes que pot ser consultat per la ciutadania.

-Com sempre hem fet, continuarem col·laborant amb total transparència amb tot el que sigui necessari i quan sigui necessari”

Els sis magistrats de la secció segona han estimat el seu recurs d’apel·lació –tenia el suport també de la fiscalia– d’acord amb l’article 118 bis de la llei d’enjudiciament criminal perquè pugui exercir el seu dret de defensa. En aquest sentit, l’Audiència assenyala que encara hi ha diligències pendents de la jutgessa de Catarroja que “poden permetre una inculpació futura” de Mazón. Els magistrats de la secció segona insisteixen que la resolució es limita exclusivament a resoldre sobre la personació de Mazón. En aquest sentit, afegeixen que no s’han d’extreure conclusions “amb relació a particulars que no han estat objecte de recurs i que tampoc no eren objecte de la interlocutòria recorreguda”.

L’ex-president va ser citat com a testimoni en la causa de la gota freda, una volta el Tribunal Superior de Justícia va refusar l’exposició raonada de la jutgessa de Catarroja que en reclamava l’encausament. Aleshores, la defensa de Mazón va demanar de personar-se en el cas –un pas que la jutgessa va refusar i l’advocat hi va recórrer en contra– perquè creia que hi havia diligències que l’afectaven directament.

Impugnarà les investigacions que vegi que han anat massa lluny

Un cop l’Audiència n’ha acceptat la personació, la defensa de Mazón ha anunciat que valorarà d’impugnar les investigacions “que hagin excedit els límits de la instrucció”. Formalment, la investigació judicial és a l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el llavors secretari d’Emergències de la Generalitat, Emilio Argüeso. Tot i això, durant mesos la jutgessa de Catarroja mirat de saber, també, on era Mazón durant les hores crítiques, malgrat que no estava investigat gràcies al seu aforament.

El Tribunal Superior de Justícia ja va refusar, per ara, d’obrir una investigació a Mazón. Per això, ara la seva defensa vol contraatacar impugnant totes aquelles investigacions al voltant de la seva figura. Ha anunciat que revisaran amb detall la causa i pensaran si hi presenten recursos en contra, fins al punt d’impugnar les diligències que hagin anat més enllà del perímetre de la instrucció o hagin pogut “afectar indegudament a drets fonamentals”, diu en referència a una possible investigació sense que Mazón ho estigués formalment.

Avancen que actuaran “amb plena lleialtat processal”, però també “amb la màxima fermesa en la tutela dels seus drets”. A més, remarquen que la personació de Mazón com a part interessada “no altera la cosa essencial: els òrgans judicials que s’han pronunciat no han trobat cap indici de responsabilitat penal en contra seu”.

Em fa goig ser a la benedicció de la Torre de Jesucrist. Però, per respecte a la memòria de Gaudí, confio que els propers dies hi hagi una rectificació sobre l’ús del català. Si no, no hi assistiré. Així ho he demanat al Sant Pare, al cardenal Omella i al president Illa.

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) June 3, 2026

Avui, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha explicat que el govern havia insistit en la importància de la presència del català en la visita del papa, especialment en l’acte de la benedicció de la Torre de Jesús. I, segons que ha declarat, han detectat receptivitat per part del Vaticà. “Creiem que això serà atès”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio.

Junts i el PP han estat els partits que han demanat amb més duresa a Illa que s’expliqués. Ahir, la junta de portaveus va refusar d’introduir una votació per a demanar una compareixença parlamentària urgent d’Illa. El PSC va tombar la demanda amb els suports dels seus socis parlamentaris, ERC i dels Comuns. ERC ho va refusar amb l’argument de no espanyolitzar el parlament, i els Comuns, perquè consideren que es barregen coses. Illa ha acusat Junts de no escoltar les explicacions que creu que ja ha donat ell mateix i el govern.

“Intenta amagar alguna cosa, president?”, ha deixat anar la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales. Junts sosté que Illa ha de comparèixer al parlament per aprofundir la intensa activitat que té a la Xina i pel contracte de 127 milions d’euros adjudicat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) a la unió temporal d’empreses encapçalada per SIRT, que està associat a l’ús de dispositius de Huawei per a desplegar la fibra òptica a uns quants organismes de la Generalitat, ara que Huawei ha aparegut relacionada en el cas que implica l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. “O és que els catalans hem de pensar que la mà de Zapatero hi tindria alguna cosa a veure?”, li ha etzibat Sales, que també li ha preguntat si tenia res a dir sobre les presumptes comissions que l’ex-president pretenia cobrar pel projecte del Hard Rock. Un projecte que va descarrilar l’anterior legislatura pel rebuig dels Comuns a avalar els comptes del govern de Pere Aragonès si no garantia l’aturada del projecte.

Illa ha al·legat que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ja va donar explicacions en seu parlamentària sobre el concurs de fibra òptica, al qual es van presentar tres empreses amb tecnologia Huawei. També ha respost sobre la petició de la documentació que el jutge Santiago Pedraz va demanar a la Guàrdia Civil que sol·licités al PSOE sobre la campanya electoral del PSC a les darreres eleccions catalanes. Illa ha subratllat que la Sindicatura de Comptes ja va tenir tota la documentació i que les conclusions de l’ens van ser favorables al seu partit, sobretot si es comparen amb consideracions respecte d’uns altres. Ha acusat Junts, a més, de no escoltar i de moure’s per rumors. “Actuo amb la tranquil·litat de qui ha actuat correctament en tot moment i circumstància”, ha insistit el president.

“Ni Zapatero era Bambi ni vostè és el gendre ideal”, ha dit el president del grup parlamentari del PP, Alejandro Fernández. Els populars veuen moltes semblances entre Illa i Zapatero, i Fernández ha demanat a Illa si les acusacions sorgides eren invents de l’extrema dreta. El PP ha acusat Illa de ser “políticament responsable” d’haver-se barrejat amb Zapatero, José Luis Ábalos i Santos Cerdán. En la seva resposta, Illa ha intentat burxar en la necessitat que té Alberto Núñez Feijóo d’entendre’s amb Junts perquè prosperi una hipotètica moció de censura contra Pedro Sánchez, tenint en compte que Fernández és un detractor de possibles col·laboracions amb el partit de Carles Puigdemont. “Alguns volen fer més coses amb Junts. Houston, tenim un problema”, li ha dit Illa.

ERC i els Comuns també han demanat al PSC que aclarís tots els dubtes, però no amb la mateixa intensitat que Junts i el PP. ERC ha recordat que, malgrat que el seu partit va sofrir persecució política i judicial i investigacions prospectives en el marc d’una causa general contra l’independentisme, no van trobar res que l’impliqués. “Poden dir el mateix vostès?”, ha demanat a Illa el president del grup parlamentari d’Esquerra. Josep Maria Jové l’ha instat també a apartar “totes les pomes podrides” que pugui tenir i a impulsar mesures de democratització real del sistema. En aquest punt hi ha inclòs el reconeixement del dret d’autodeterminació i l’existència del conflicte polític, sense resoldre. La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha demanat a Illa que instés Zapatero i Sánchez a donar explicacions perquè anaven massa tard. “Estem d’acord que hi ha lawfare, però no tot és lawfare“, ha insistit.

En resposta als Comuns, Illa també ha assegurat que havia percebut receptivitat per part de les companyies energètiques per a evitar els talls de subministrament de gas, aigua i electricitat a les famílies vulnerables. Ho ha dit arran de la sentència del Tribunal Constitucional que tomba els articles de la llei 24/2015 que obligava les empreses a consultar els serveis socials abans de tallar el servei. El president de la Generalitat també s’ha mostrat confiat que la Taula de la Pobresa Energètica donaria resposta a aquesta dificultat sobrevinguda.

La CUP ha denunciat que hi havia una doble vara de mesurar quan s’aplicava la llei mordassa a persones que defensaven drets i es permetia que s’organitzés un festival neonazi a Santa Susanna amb “total impunitat i permissivitat”. “Quan es permeten actes il·legals, discursos d’odi i nazisme, se senten impunes”, ha assenyalat el diputat Dani Cornellà, indignat perquè cap administració no havia gosat actuar. Illa ha al·legat que el govern es movia en el marc de la llei i que era responsabilitat de l’ajuntament intervenir-hi. El batlle del municipi, Joan Campolier, és del grup Ara i Sempre Santa Susanna/Junts per Catalunya.

L’església catalana i la societat civil s’ha mobilitzat per fer rectificar els organitzadors de la visita de Lleó XIV, que d’entrada relegava a testimonial l’ús de la llengua catalana. També hi ha hagut peticions directes al govern perquè faci d’intermediari amb el Vaticà i ho pugui garantir.

Ahir, alguns mitjans van publicar que hi havia un acord amb el Vaticà perquè el papa Lleó XIV parlés en català en l’acte de benedicció de la Torre de Jesucrist, però l’arquebisbat de Barcelona ho va desmentir “rotundament”. Va dir que no hi havia hagut cap canvi confirmat en el programa oficial i que “en viatge apostòlic, l’església local no pot incidir en les paraules del Sant Pare, ja que és una competència exclusiva seva”.

Tot i el desmentiment, fonts eclesiàstiques van subratllar a l’agència ACN que es farien les gestions oportunes perquè el papa Lleó XIV també utilitzés el català. Espadaler ha negat que fossin gestions d’última hora, i ha dit que “des del minut zero” havien transmès al Vaticà la importància del català. Ha afegit que la llengua s’havia incorporat amb normalitat en misses i actes no estrictament litúrgics, tot i que ha reconegut que no de la mateixa manera en el cas de la benedicció.

Visita del papa a Brians I

Una de les parades del viatge de Lleó XIV a Catalunya serà al centre penitenciari Brians I, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Espadaler, màxim responsable polític de les presons catalanes, ha explicat que van suggerir al Vaticà la possibilitat de visitar un centre penitenciari després d’una reunió, “de manera molt natural”. Segons ell, l’interès del Sant Pare era acostar-se a aquestes realitats invisibles.

El conseller ha reconegut que el model de presó català és perfectible, però ha dit que funcionava amb transparència: “Té parets de vidre”. Arran de les crítiques del funcionament de les presons, ha dit que estaven oberts a qualsevol millora del sistema i ha recordat que al parlament hi havia un grup d’estudi sobre aquesta qüestió. “Ja voldria que molts països tinguessin el grau de transparència que tenim”, ha dit, i ha afegit que això comportava sovint “mirades crítiques”.