dimarts, 11 de setembre de 2001
>
Pujol apel·la a l'autoexigència i a la voluntat ciutadana per millorar el país
Pujol recorda l'esperit de la Diada de Sant Boi per projectar Catalunya «cap a un futur de plenitud»
El President, lluny del cofoisme habitual, insta a «la tensió i ambició col·lectives» per no quedar en segon terme
LAURA PORTAL
.
Barcelona
Les crides a la responsabilitat dels ciutadans van caracteritzar el discurs d'ahir del president Jordi Pujol, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. El President va fer una crida «a la tensió i ambició col·lectives» i a «la voluntat, les ganes i la capacitat d'esforç» dels catalans per progressar i perquè el país vagi endavant. Lluny dels tradicionals cofoismes, Pujol va apel·lar a l'autoexigència i va recordar l'esperit de la Diada de Sant Boi de Llobregat per agafar-ne el relleu i projectar Catalunya «cap a un futur de plenitud en tots els ordres». Finalment, el President també va utilitzar part del seu discurs per referir-se a la immigració amb un missatge d'integració.
+
El president Jordi Pujol, ahir en el seu tradicional discurs de l'11 de Setembre.
Foto:
EFE.
|
El president Jordi Pujol es va adreçar ahir al vespre als catalans en el seu tradicional discurs amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. El to de les seves paraules, però, va estar més distanciat de l'habitual. Després de fer un breu repàs històric i pedagògic dels orígens de l'11 de Setembre, Pujol va fer un paral·lelisme entre el que va suposar la guerra i la posterior derrota de l'any 1714 i l'actualitat. Els valors de l'11 de Setembre de 1714, segons va dir, van ser «l'inici de tot un procés de reconstrucció del país basat en un esforç sostingut de treball, d'innovació i de progrés material i cívic» i va considerar que aquests valors encara són aplicables en l'actualitat, malgrat que ara és «un moment molt més favorable i feliç» i que en els últims vint, vint-i-cinc anys, s'havia fet un gran progrés.
El President, llavors, va fer una crida als ciutadans a la seva responsabilitat i a l'autoexigència per «eliminar definitivament el perill que Catalunya esdevingui un país marginal o residual». En aquest sentit va demanar «tensió i ambició col·lectives» per aconseguir tirar endavant el país. Va recordar que la identitat de Catalunya no la salvarà «l'administració sola, o les lleis i els decrets», sinó que cal «autoexigència i patriotisme» i responsabilitat cap a la llengua, la cultura, la identitat i el nivell civil de la societat.
Immigració
En aquest punt, Pujol va fer referència a «la nova immigració» i la va emprar com a element per fer reflexionar els catalans: «Val la pena fer un esforç per continuar sent el que som? Creiem que Catalunya té prou valor i qualitat perquè també sigui positiva per als que vénen de fora?» La immigració va tornar a ser esmentada posteriorment de manera més indirecta quan va demanar que els catalans siguin capaços d'«oferir un model de societat engrescador» per a tothom i va puntualitzar: «Per a tots els que vivim a Catalunya vol dir per a tots.»
Prèviament, Pujol havia reconegut que el seu discurs d'enguany no és «el que s'estila o s'espera l'11 de Setembre», però el va justificar dient que havia de parlar, als catalans, «de responsabilitat, de voluntat de ser, de patriotisme, de superació de la indiferència» perquè d'això depèn, va afirmar, «el nostre futur com a nació, com a cultura i com a llengua.
25 anys de Sant Boi
Jordi Pujol va tenir un especial record per a l'11 de Setembre de fa 25 anys a Sant Boi de Llobregat. Segons va afirmar, per ell «han canviat moltes coses, a fi de bé». En aquest sentit, però, va dirigir-se als ciutadans per demanar el mateix «alt grau de responsabilitat i de voluntat presents a Sant Boi».
La Diada de 1976 li va servir de pretext, al President, per tornar a referir-se al 1714 i tornar a recordar que la gent va salvar el país en totes dues ocasions, després de la derrota del segle XVIII i després dels anys de la dictadura franquista, i que ara el que cal és «projectar (el país) cap a un futur de plenitud en tots els ordres».
|
)
