dimarts, 11 de setembre de 2001
>
A Sant Boi n'hi falten
Avui fa 25 anys d'una manifestació que va ser decisiva pel futur polític de Catalunya i per la transició espanyola
ONZE DE SETEMBRE DEL 2001
MANUEL CUYÀS
.
Sant Boi de Llobregat
Quan passaven vint minuts de les cinc de la tarda del dissabte 11 de setembre de 1976, l'actriu Maria Josep Arenós va parlar des de l'estrada instal·lada en un dels laterals de la llavors inhòspita plaça Catalunya de Sant Boi de Llobregat. A invitació seva, les prop de cent mil persones que omplien l'espai van fer un minut de silenci per als morts per la llibertat. Després, l'actriu va donar pas al primer orador, Miquel Roca. El van seguir Octavi Saltor i Jordi Carbonell. Al final, després de ser llegides unes adhesions, entre elles la de Josep Tarradellas, llavors a l'exili, Oriol Martorell va dirigir Els Segadors. Els presents acabaven de viure un acte que tindria una influència decisiva per al futur polític de Catalunya i per a la transició.
+
Prop de cent mil persones es van reunir a la plaça Catalunya de Sant Boi en la Diada «tolerada».
Foto:
EL PUNT.
|
L'acte estava programat per a les cinc de la tarda. Si es va endarrerir és perquè els organitzadors van detectar en els carrers propers a la plaça uns ultres que punxaven rodes dels cotxes i tiraven claus a l'asfalt. Miquel Sellarès, encarregat de la seguretat de l'acte, es va adreçar als presents per demanar que ningú no perdés la calma i perquè les persones del servei d'ordre estiguessin vigilants. Una mica abans, Sellarès havia trucat al governador civil, Salvador Sánchez Terán, per explicar-li la situació. En pocs minuts, agents del destacament de la Guàrdia Civil van detenir els agitadors.
La gent havia arribat a Sant Boi en tren, en cotxe i en moto. Molts feien voleiar banderes catalanes i pancartes. De banderes catalanes, les principals fàbriques de tints del moment Bertrand i Serra, Catex i Cornejo van ser a temps de fer-ne uns vint mil metres per satisfer la demanda dels manifestants i dels ciutadans de tot Catalunya disposats a seguir la consigna de penjar banderes als balcons. Van fer curt. Es va explicar llavors que gent que tenia antigues banderes espanyoles a casa les va tallar i tornar a sargir perquè formessin les quatre barres.
Negociacions intenses
La concentració de Sant Boi havia tingut una gestació curta però molt intensa. El dia 10 d'agost s'havien reunit per primer cop l'Assemblea de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i grups de persones no enquadrades per preparar un Onze de Setembre unitari. En surt una comissió organitzadora. El 24 d'aquell mateix mes van arribar a Barcelona des de Madrid uns delegats de la Comissión Ejecutiva de Coordinación Democrática (anomenada popularment Platajunta) per adherir-se a la Diada. L'endemà, la comissió encarregada d'organitzar-la fa públic que s'ha demanat una entrevista amb el governador civil. Seguint la tàctica dels fets consumats comunica els noms dels oradors consensuats per parlar durant l'acte: Miquel Roca pel Consell de Forces Polítiques, Octavi Saltor pels no alineats i Jordi Carbonell per l'Assemblea de Catalunya. La intenció és fer la concentració al parc de la Ciutadella.
Fàcil a Madrid
El governador s'esvera. La convocatòria, dirà més tard, no podia arribar en un moment més inoportú per al govern espanyol. Només s'han complert nou mesos des de la mort de Franco. Adolfo Suárez no en fa ni dos que ha estat nomenat pel Rei després del fracàs estrepitós del govern d'Arias Navarro. El nom del nou president ha estat mal rebut per tothom: per les forces de l'oposició i pels franquistes. El govern de Suárez, doncs, és molt dèbil. El governador té presents també les manifestacions que hi havia hagut a Barcelona els dies 1 i 8 de febrer d'aquell mateix any, que havien acabat amb una fortíssima repressió policial dirigida per ell mateix. Les imatges de les càrregues de la policia havien estat passades per totes les televisions del món i havien posat en dubte la voluntat democratitzadora de Juan Carlos. Sánchez Terán parla amb el ministre de la Gobernación, Rodolfo Martín Villa. Aquest ho fa amb Suárez. Salvador Sánchez Terán explica ara que llavors mateix, abans d'entrevistar-se amb la comissió organitzadora, es va decidir que la manifestació seria autoritzada. És possible que fos una mica més tard, quan el 3 de setembre convoca Barrera, Cañellas, Colominas, Molins, Pallach, Portabella, Reventós, Roca, Saltor i Trias Fargas i aquests li fan saber que la concentració es farà amb permís o sense i que ells, juntament amb altres notables polítics i intel·lectuals, l'encapçalaran. Sánchez Terán no es vol ni imaginar una càrrega de la policia contra el bo i millor de cada casa política. És llavors que formula el pensament que consta en les seves memòries: la manifestació, que es farà, serà senzilla per al govern de Madrid i complicada per als organitzadors. El 7 de setembre anuncia que denega el permís perquè es faci al parc de la Ciutadella però deixa una porta oberta a la negociació. Entre el 8 i el 9 de setembre les reunions se succeeixen, l'última al domicili del governador, al carrer Pearson de Barcelona, on segons tots els testimonis, es beu molt Anís del Mono. Es busquen alternatives: la plaça de braus, Moià on havia nascut Rafael Casanova fins que al final Josep Benet proposa Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de l'heroi de l'Onze de Setembre de 1714. Quan ja és la matinada del 10 de setembre, vigília de la Diada, hi ha l'acord. A Sant Boi hi falta gent.
|
)
