dimarts, 11 de setembre de 2001
>
Sant Boi va demostrar la força de Catalunya davant l'Espanya democràtica i franquista
Va impressionar el feble govern d'Adolfo Suárez i els partits de l'oposició democràtica espanyola, que hi eren presents
ONZE DE SETEMBRE DEL 2001
M.C.
.
Sant Boi de Llobregat
La concentració de Sant Boi, com un any més tard la del milió de Barcelona, va situar Catalunya com a líder a l'Estat espanyol en la lluita per la llibertat i la democràcia i va arrossegar les nacionalitats històriques en la reivindicació de l'autonomia. Aquella Diada va impressionar el tendre govern d'Adolfo Suárez que al final la va saber capitalitzar i va ser un toc d'avís sobre la força de Catalunya davant els partits espanyols de l'oposició democràtica. La concentració va ser possible gràcies a homes com Pere Portabella, Josep Benet, Miquel Sellarés, Joan Colomines o els membres del PSUC que es mantenien a l'ombra perquè el governador no hi volia parlar, però també ho va ser perquè existia una societat molt estructurada.
+
Imatges del Sant Boi de 1976. La pancarta de Premià la sosté, a l'esquerra, l'actual conseller d'Indústria, Antoni Subirà.
Foto:
El PUNT.
|
Entre els concentrats a la plaça de Catalunya de Sant Boi hi havia quatre observadors vinguts de Madrid, delegats de la Comisión Ejecutiva de Coordinación Democrática. Eren Ramón Tamames, Antonio García Trevijano, Javier Ortiz i Eurico de la Peña. Anteriorment, durant les negociacions per celebrar la Diada, l'entitat que unia els principals partits polítics i organitzacions sindicals espanyoles des de la Izquierda Democrática de Ruíz Jiménez fins al PSOE o el PCE, des de la UGT a CCOO ja havien enviat reprentants a Barcelona per adherir-se a l'acte.
Els enviats a Sant Boi van quedar impressionats de tot: del poder de negociació i convocatòria dels partits i organitzacions, de l'acte unitari i de l'impecable servei d'ordre intern. El fet és important perquè la Catalunya que exigia llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia i que començava a reclamar el retorn de l'exiliat Josep Tarradellas, president de la Generalitat republicana Tarradellas va enviar un missatge d'ahesió a l'acte , s'hauria d'entendre previsiblement amb els partits de Madrid per aconseguir-ho. En aquells moments en què el futur polític català i espanyol es movia entre la ruptura i la reforma i que havia de vèncer la resistència de la intacta estructura franquista política, policial i militar, la manifestació de Sant Boi va ser una demostració de força davant el govern d'Adolfo Suárez, davant els partits de l'oposició i davant els franquistes. A més, a Sant Boi hi va haver enviats dels principals mitjans de comunicació internacionals que van difondre al món les reivindicacions del poble català quan només havien passat nou mesos de la mort de Franco.
|
)
