dimarts, 11 de setembre de 2001
>
«Que la prudència no ens faci traïdors», vint-i-cinc anys més tard
Jordi Carbonell repeteix la cèlebre frase de Sant Boi davant Martín Villa i Sánchez Terán en un acte a Barcelona
ONZE DE SETEMBRE DEL 2001
M.C.
.
Barcelona
Va ser el crit més aplaudit i el que va fer més fortuna de tots els que es van proferir aquella tarda a Sant Boi: «Que la prudència no ens faci traïdors.» El va dir Jordi Carbonell, l'orador que parlava en nom de l'Assemblea de Catalunya. Dijous passat, a Barcelona, el mateix Carbonell, ara president d'ERC, el va tornar a repetir durant un acte commemoratiu de la Diada de Sant Boi celebrat al Museu d'Història de Catalunya. A la seva dreta i a la seva esquerra seien Rodolfo Martín Villa, llavors ministre de la Gobernación, i Salvador Sánchez Terán, el governador civil. Davant seu seien Antoni Gutiérrez Díaz, Lluís Maria Xirinacs, Joaquim Molins, Miquel Sellarès, Heribert Barrera i altres protagonistes d'aquell dia.
+
Jordi Carbonell i Salvador Sánchez Terán, dijous passat en la conferència de Barcelona.
Foto:
M.C.
|
Jordi Carbonell mira Sánchez Terán, mira Martín Villa i els diu: «Vostès llavors [l'any 1976] es pensaven que amb l'Onze de Setembre els catalans celebrem una derrota. No som tan boigs. Amb l'Onze de Setembre reivindiquem senzillament allò que l'any 1714 ens va ser arrabassat, quan vam pasar de ser un país independent a un de dependent de l'Estat espanyol. Em sembla que vostès dos ara ja ho han entès però dubto molt que aquell senyor que mana a Madrid i que és amic seu ho entigui igual. Facin el favor d'explicar-li-ho.» Martín Villa i Sánchez Terán, que abans de començar l'acte han repartit amicals cops d'esquena a Gutiérrez Díaz i a Xirinacs, somriuen.
Sánchez Terán explica que aquella primera celebració de l'Onze va arribar en data «molt inoportuna». Es refereix al fet que el govern d'Adolfo Suárez, nou de només feia dos mesos era encara molt dèbil per fer front a unes reivindicacions nacionalistes. «Però, és clar, la data no es podia canviar i des de llavors vam negociar perquè la manifestació, que no va ser vigilada sinó pactada, es pogués celebrar.»
Jordi Carbonell no va donar a llegir el seu discurs prèviament al governador. «El vaig anar a veure al govern civil i com que no me'l va demanar no li vaig donar tot i que el duia a la butxaca.» «No te'l vaig demanar perquè no me l'hauries donat.» A qui sí que el va donar prèviament és a Lluís Maria Xirinacs que no podia anar a Sant Boi perquè estava plantat davant la presó Model de Barcelona reclamant l'amnistia.
Rodolfo Martín Villa diu que la manifestació de Sant Boi va ser la demostració de fins a quin punt havia canviat la societat espanyola en quaranta anys. «De barallar-se en una Guerra Civil, aquesta societat moderna que va esperar pacientment la mort de Franco organitzava un acte unitari i pacífic que superava qualsevol confrontació.»
Jordi Carbonell treu el paper del discurs d'aquell dia. «Hi demanava el dret a l'autodeterminació i la sobirania de Catalunya. Com que no ho teníem llavors ni ho tenim ara, ho continuo demanant. Amb moderació, amb prudència, perquè jo sóc un home molt moderat i prudent. Però que la prudència no ens faci traïdors.»
|
)
