dimarts, 11 de setembre de 2001
>
L'encert d'aquell lloc pensat a l'últim moment
M.C.
.
Jordi Carbonell, representant de l'Assemblea de Catalunya, va ser l'últim a parlar. Va ser també el més contundent dels tres oradors. Tant, que el governador va fer interrompre diverses vegades la retransmissió que Ràdio Barcelona, amb un diferit de tres minuts, feia de l'acte. Carbonell va definir Catalunya com a nació, va reclamar el dret a l'autodeterminació, va comparar els fets de 1714 amb la Guerra Civil i va declarar catalans de ple dret els immigrants. En aquest punt de l'al·locució molts van veure l'avantatge no pensat pel governador que l'acte se celebrés a Sant Boi, una població amb un gran contingent d'immigració, i en una plaça d'un dels seus barris més populars. L'al·locució del no alineat Octavi Saltor va ser rebuda amb molta fredor pels assistents. Va ser però la que va causar més impacte en els ambients més dretans i espanyolistes de dins i fora de Catalunya: un home de la Lliga que havia estat proper al franquisme assumia les reivindicacions de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Miquel Roca Junyent, el primer de parlar, va ser interromput fins a trenta-cinc vegades pels aplaudiments. També es va referir a la immigració i va evocar els noms de Macià, Companys i amb gran disgust de Sánchez Terán Josep Tarradellas. Oriol Martorell va tancar l'acte dirigint Els Segadors, l'himne fins llavors prohibit del qual la majoria ignorava la música i la lletra. Martorell va demostrar les seves grans dots de pedagog. Avui, al lloc de la plaça de Catalunya de Sant Boi on es va aixecar l'estrada hi ha un monument en bronze que recorda la seva figura.
|
