En una interlocutòria, el jutge obre així la porta al possible encausament dels dos dirigents del PP, que per la seva condició d'aforats haurien de ser investigats pel TSJPV. 

Els noms de Camps i Barberà han aparegut en diverses ocasions durant la instrucció de la causa, en relació a la tramitació del Valencia Summit. L'Institut Nóos va rebre un milió i escaig per cadascuna de les tres edicions d'aquest certamen, tot i que el cost real era d'uns 300.000 euros, segons els investigadors. Justament, l'ex-soci d'Urdangarin Diego Torres va fer arribar al jutge un text en què detallava les reunions amb Camps i Barberà.

La infanta serà investigada per frau fiscal

D'una altra banda, José Castro també ha decidit d'investigar la infanta Cristina de Borbó per presumptes delictes contra la Hisenda pública. El jutge ha incorporat les deu últimes declaracions de la renda a la investigació i ha demanat a l'Agència Tributària noves dades per aclarir si la filla del rei espanyol va cometre frau fiscal com a propietària del 50% de la mercantil Aizoon.  

Segons el tribunal, Iñaki Urdangarin i la infanta s'haurien beneficiat dels ingressos procedents de l'Institut Nóos i dels diners suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de què tots dos eren propietaris. Així, destaca que els diners que Aizoon va rebre de manera presumptament irregular de part de Nóos no es van quedar en el compte d'aquella entitat, sinó que es van destinar a despeses particulars del matrimoni, com ara la reforma de casa seva, amb el seu possible 'coneixement de l'origen il·lícit i delictiu' d'aquests fons.

Ara la norma es debatrà en comissió i els diferents grups parlamentaris presentaran esmenes parcials al text. Per CiU i ERC aquesta llei permetrà convocar una consulta si no hi ha acord amb l'Estat.

D'altra banda, sobre el possible retorn de l'expresident José Maria Aznar a la primera línia de la política, Turull s'ha mostrat escèptic però ha denunciat que ja s'estan aplicant les seves teories. 'No sé si Aznar torna a la política però el que està clar és que les seves teories s'estan aplicant fil per randa. Allò que va dir Aznar que 'abans es trencarà Catalunya que Espanya', s'aplica al mil·límetre', ha acabat dient.

'Només si veuen amenaçats els seus interessos, els dos grans partits acceptaran que l'estat ha d'estar al servei de la nació i no la nació al servei de l'estat', va dir segons recull la web Vozpopuli.com. Segons Vidal Quadras, aquesta nova opció electoral, podria tenir un programa basat en la recuperació d'un concepte més centralista de l'estat, destacant que aquest ha estat el model vigent durant més temps durant els últims dos-cents anys a l'estat espanyol.

Vidal Quadras no va donar pas detalls de qui integraria aquesta 'opció electoral', ni quan es presentaria a unes eleccions. Sí que és clar que hi ha tensió entre ell i la direcció actual del PP, tant per la línia política que segueix com per les condicions que posa l'eurodiputat per a repetir com a candidat a les eleccions europees de l'any que ve. Vidal Quadras demanava la setmana passada que hi hagués primàries i llistes obertes en el PP. Però alhora amenaça de presentar una candidatura pròpia.

De moment és una coincidència l'amenaça d'Aznar de tornar a la política i l'anunci de Vidal-Quadras, però tenen en comú la crítica a Rajoy per la suposada tebiesa respecte de l'independentisme a Catalunya i per les decisions econòmiques que ha pres el govern espanyol en plena crisi i que han causat una davallada de la intenció de vot del PP.

Ara per ara, entre el nucli dur de la Reconversión de Vidal Quadras hi ha el professor de la Complutensa Mikel Buesa, un dels impulsors d'UPyD i que va arribar a quantificar els soldats que caldrien per ocupar Catalunya.

—Hi ha cap novetat en les balances fiscals del 2010 respecte del 2009?
—Les dades presentades aquesta setmana per la Generalitat confirmen aquesta constant universal que és el dèficit fiscal estructural. Es confirma allò que ja apuntaven les dades anteriors: el nou sistema de finançament, que es va començar a implantar el 2009 i que es completava el 2010, no ha reduït el dèficit fiscal històric de Catalunya. El sistema de finançament tan sols és una part de les balances, que inclouen molta més informació, des de la seguretat social fins a la despesa discrecional de l'estat. És a dir, que, encara que hi hagi hagut una petita millora de resultes del sistema de finançament, es pot haver contrarestat per unes altres partides de despesa.

—Què no ha funcionat: el sistema de finançament o l'incompliment pel govern espanyol?
—El 2009 i 2010, el govern espanyol va complir els compromisos del nou model de finançament. Va pagar tot allò que hi havia estipulat. S'havia previst una millora d'uns dos mil milions d'euros per a Catalunya en comparació amb el model anterior. La meitat d'aquesta quantitat provenia del fons de competitivitat, que aquells dos anys sí que s'havia pagat. Per tant, la realitat és que l'últim sistema de finançament acordat entre els governs català i espanyol va millorar una mica la situació, però molt poc. Ara, l'estat la va compensar amb unes altres partides pressupostàries. Caldrà fer una anàlisi detallada de les dades presentades dimarts per veure on s'ha perdut la petita millora del pacte de finançament.

—Aquell pacte va ser presentat com un gran èxit i una solució de molts anys.
—Sí, és clar. Tots els pactes que han fet els governs del color que sigui en l'àmbit del finançament han estat presentats com un avenç espectacular. Va ser així en el pacte del govern de CiU amb el PP i també aquest últim entre el PSOE i el tripartit, per part dels tres integrants. Això passa sempre.

—Com seran les balances fiscals dels anys vinents?
—Intueixo que encara seran pitjors. Hi ha dos aspectes que m'ho fan pensar. Pel que fa als impostos, el govern espanyol ha augmentat molt substancialment l'IRPF i l'IVA i s'ha quedat tots els nous ingressos. No n'ha donat res a les comunitats autònomes. Si tens la mateixa despesa i augmenta la recaptació per impostos al territori, creix el dèficit fiscal. Una altra cosa que em fa pensar que empitjorarà el dèficit el 2012 és l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'estatut. Els anys anteriors, el govern espanyol es va aproximar al compliment d'aquesta disposició i el canvi es notarà els anys següents. La inversió en infrastructures no va arribar mai al pes del PIB català, però podia acostar-se al 15%. A banda, hi havia l'acord Solbes-Castells, pel qual se'ns transferia allò que no s'havia executat. Hi ha deutes pendents, però durant uns quants anys hi va haver una certa millora. A partir de la sentència del Tribunal Constitucional, la part espanyola es va sentir forta per a incomplir els pactes.

—Per què parlem tant de les dècimes de l'objectiu de dèficit públic si el dèficit fiscal té aquest volum?
—Ens han fet caure en un parany pervers amb l'objectiu de dèficit. Ens fan entrar en la lògica del finançament autonòmic, però encara pitjor. Perquè ens trobem que hi ha totes les comunitats lluitant entre si per repartir-se un pastís que no és fet de diners ni d'inversions, sinó de la capacitat d'endeutar-se amb el qui fa d'àrbitre, és a dir, l'estat espanyol. Que és àrbitre i part interessada. Lluitem perquè ens deixin endeutar-nos més amb ells mateixos. Qui paga a les comunitats és el fons de liquiditat autonòmica. Repetim el mateix mecanisme polític del sistema de finançament autonòmic, amb negociacions multilaterals, però encara més ridícul, perquè és una negociació per a repartir un pastís de capacitat d'endeutament.

—Si no s'aconsegueix un objectiu de dèficit més suau, caldrà fer més retallades...
—Ja entenc que la situació és la que és en aquest règim. Per evitar el màxim de retallades és normal que acabis fent què calgui. Però això demostra que estem atrapats en la gàbia i que cal sortir-ne com més aviat millor.

Rull va dir: 'Ens han volgut trencar, però som un sol poble que només volem decidir lliurement el nostre futur', i va destacar la transformació que havia experimentat la societat catalana en dos anys, des de la manifestació del 10 de juliol del 2010 contra la sentència de l’estatut fins a la de l'Onze de Setembre.

Junqueras, per la seva banda, va explicar que 'si volem culminar aquest procés hem de saber posar també en valor la feina que ha fet molta gent que no és independentista, però  que sense ells els nostres barris no tindrien els serveis que tenen. Gent del PSUC, del PSC, de CCOO, d’UGT, aquesta gent són dels nostres, han de ser dels nostres, els volem amb nosaltres. No només perquè els necessitem per guanyar, sinó perquè ens els estimem'.

Arrufat, per la seva banda, va destacar que la independència havia de servir per fer un país més just: 'Cal un pacte entre els catalans perquè el país que construïm sigui inqüestionablement millor', va dir.

També van intervenir-hi la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell; la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; l'escriptora Patrícia Gabancho, i l 'actriu Montserrat Carulla, entre més. La presentació anà a càrrec de l'actor Quim Masferrer. L'acte s'inclou en la campanya '2014. Fem-ho possible' de l'Assemblea.

El PSC de Reus, que ha confirmat les citacions, ha defensat en un comunicat la innocència dels regidors i l'aval a Shirota, una empresa que, al seu parer, hauria donat beneficis si no hagués estat liquidada per l'actual equip de govern de CiU i PP pels deutes que acumulava.

Sarrià parla dels últims brots de violència feixista al País Valencià, i de l'empara institucional que tenen. Ell ho veu així: 'Que siga normal això que passa és increïble, és com tots els atacs a l'ensenyament, com l'agressió que va rebre Miquel Gironès, que li van pegar dues hòsties per haver parlat en valencià i no va passar res. Però estem tristament acostumats a açò. I la nostra feina des de fa molts anys és denunciar aquesta impunitat i sobretot dir-los que, malgrat tot, passe què passe, nosaltres continuem ací. I una cosa important: malgrat tots eixos atacs i eixa violència explícita i també la implícita, que són les campanyes hostils i els boicots institucionals i tot allò que hem hagut de suportar al País Valencià, malgrat tot, no ens han pogut esborrar, sinó que cada vegada som més gent que lluitem pel nostre futur al País Valencià. Sobretot per tota la gent jove que puja d'una manera desacomplexada i amb una consciència que els permet de tindre unes eines per a encarar el present i el futur.'

Considera que la feina feta durant tants anys al País Valencià és un model a estendre a la resta del país: 'Al País Valencià estem fotuts, però hem fet moltes coses amb molt pocs mitjans. I en vista dels atacs al Principat tan durs i directes des de tribunals espanyols, com que allà estem tan acostumats a batallar i cada dia des del voluntarisme de tanta gent, tenim un exemple a exportar a la resta dels Països Catalans, per a no adormir-se ni pensar que les institucions vetllaran per nosaltres. Som la gent del carrer que estem permanentment mobilitzats i continuem avançant per allò que creiem i allò que volem. Si no ho fem així, estem perduts. Al Principat s'ha començat a despertar eixa consciència des de l'experiència de tants anys de l'esquerra independentista i els moviments socials que es mobilitzen i que intenten transformar la realitat.'

I parla així del futur d'Obrint Pas i del seu personal: 'Amb el grup farem una aturada indefinida. No hem anunciat que ens separàvem i que ací s'acaba tot, però sí que volíem parar i que ja veuríem si tornàvem o no. Necessitàvem descansar, hem viscut molt intensament tots aquests anys i hem acabat una etapa. Jo vaig publicar el llibre "Històries del paradís", i m'agradaria continuar aprenent i escrivint, anant pas a pas. Supose que continuarem implicats en mil coses a València i continuarem en la barricada quotidiana on hi ha la nostra gent. S'acaba de moment Obrint Pas, però hi ha molts fronts on podem continuar combatent.'

Això, malgrat la petició que van fer ahir el batlle de Burjassot, Jordi Sebastià, i el cap de la policia municipal al sots-delegat del govern espanyol, Luis Santamaría: li demanaren que es modifiqués el lloc de la manifestació i que d'alguna manera s'assegurés la convivència ciutadana. Cal tenir en compte, a més, que els grups que convoquen aquestes manifestacions fan venir gent de fora, que sol tenir una actitud intimidatòria i que fins i tot enregistra els assistents als actes que pretenen sabotar.

Aquests últims mesos ja hi ha hagut quatre manifestacions ultres, un atac feixista a l'acte de celebració d'Estellés i atacs amb pintades a entitats del poble, com ara l'associació cultural el Piló.

'Ens han dit que era un cas de drets fonamentals, com el de manifestació, i ja hi estem d'acord. Però no volem que es coaccione la gent que vulga anar al ple; ni volem que els facen fotos, com va passar l'altre dia en l'acte d'Estellés', ha dit el batlle en declaracions a VilaWeb.

La participació del PP

Un dels fets que Sebastià considera més greu és que en la manifestació hi participarà el regidor del PP a Burjassot, Maxi Fernández.

Fernández, per exemple, es nega a condemnar l'atac feixista d'aquesta setmana. Ha dit a Twitter: 'Van ser feixistes els qui van intentar boicotar un acte del PP de Burjassot a la seva seu amb insults i amenaces? Qui parla d'intolerància?' Fa poc Fernández feia unes declaracions similars arran de la commemoració de l'assassinat de Guillem Agulló: aleshores va defensar el representant de Noves Generacions del PP a Burjassot, que havia justificat l'assassinat d'Agulló i l'havia comparat amb 'una baralla d'armes blanques'.

—Ara veiem què pretén la LOMCE, però la voluntat centralitzadora en educació ja ve de lluny.

Francesc Colomé: Però tant com ara no.

Ernest Maragall: Ara hi ha una diferència qualitativa, de plantejament. No és tan sols una recentralització des del punt de vista del model d'estat. Hi ha un grau d'intervencionisme, de voler detallar continguts, reglaments, obligacions, i tot això que va dir Cospedal…

FC: Això que va dir de l'amor a Espanya…

EM: Exacte, hi ha un nacionalisme explícit.

—Aquest és el salt que fa aquesta llei, però la LOCE del 2004 del PP ja apuntava cap aquí.

EM: Sí, però allà encara eren en l'estadi de les hores en castellà que s'havien de fer i el grau de protecció del castellà. Ara som en un altre estadi: ara es volen dividir els grups escolars anant a un sistema de pre-transició. La llei catalana legalitza un estat de coses: no crea ni modifica res, sinó que legalitza i consolida un model vigent des del 1983. I la llei Wert se'n va al 1975.

FC: Nosaltres vam dialogar, quan érem al govern, amb el govern del PSOE, i ens crèiem sincerament que construíem un estat federal, i que hi contribuíem.

EM: Formava part del mateix impuls que l'estatut.

FC: I ho sentíem sincerament. No anàvem a cercar el peix al cove ni a enganyar per treure'n beneficis. Sincerament, volíem construir un model d'estat que crèiem que, amb resistències del govern central, podríem anar assolint.

EM: Vam trobar-nos una cultura, amb el ministre Gabilondo --que era intel·ligent i sensat i respectuós-- que defensava que dins del ministeri s'havien de definir i aplicar programes concebuts per a tot Espanya.

—Crèieu en aquest projecte d'estat federal malgrat això, i malgrat coses com la tercera hora en castellà, que va aplicar un govern socialista?

EM: De fet, l'origen de la tercera hora era la LOCE del PP. I aquella llei deia quatre hores de castellà, però després el PSOE va dir tres.

—I la LOMCE ara ho trenca tot.

EM: Han triat el terreny de l'educació i la llengua per a llançar una ofensiva amb totes les divisions cuirassades disponibles. Ara cal garantir la unitat i la fermesa, tant política com sobretot del sistema educatiu. Qui ha d'aguantar el cop i ha de tenir una barreja de serenitat, impassibilitat i determinació és el sistema educatiu. Perquè és una reforma impossible d'aplicar a la pràctica, i amb una gestió intel·ligent dels centres educatius, des de la relació de les direccions amb els pares i les famílies, es pot deixar la reforma en lletra morta.

—De què ens pot servir la llei catalana ara, en aquest context?

EM: Sort que vam aprovar la LEC. Ara això pren valor. Tenim una eina, de desplegament d'una reforma educativa, de decidir sobre la nostra educació. I la LOMCE sembla dissenyada i pensada per impedir que això progressi i que no es consolidi el model lingüístic. Anem a buscar el trilingüisme efectiu i sembla que això es vulgui impedir.

FC: Hi ha una voluntat involutiva. Són tan diferents, la LEC i la LOMCE…

EM: Són explícitament contradictòries.

FC: I, per tant, és difícil de trobar una possibilitat d'encaix d'aquestes dues lleis. I que va valer la pena fer-ho és indubtable. Perquè ara ja tenim la llei, ja es pot aplicar i ja s'aplica. Els tribunals n'han posat en dubte algunes coses, però no han posat en dubte la llei, la norma que en deriva, sinó tractaments individuals i qüestions concretes. Ningú no ens ha fet canviar la norma.

EM: Hi ha el recurs del PP al Tribunal Constitucional.

—I una llei orgànica, la llei Wert, que contradiu la LEC.

FC: Efectivament, però encara no hi és.

EM: Mentrestant tenim una defensa constitucional, estatut més LEC, contra aquesta llei. La LOMCE nega la LEC i l'estatut, i hi fa una invasió explícita. Si més no, tenim l'evidència explícita d'aquesta invasió i la possibilitat de defensar-nos també jurídicament. Insisteixo que la millor defensa és aplicar la llei, aplicar la LEC i la reforma que inclou i enfortir el nostre model educatiu i lingüístic. I ja ho fan els mestres.

—Però si la LOMCE s'aprova tal com és ara entraríem en una situació de xoc. Hauríem de parlar llavors de desobediència?

FC: Sí. Primer s'hauria d'exhaurir el recurs. Mai no s'havia fet una invasió competencial com la que es proposa ara.

EM: Ni un exercici confiscatori amb el criteri aquest que el govern espanyol avançarà els diners per als qui vulguin l'educació en castellà i després els traurà a la Generalitat.

FC: Mai no havia passat una cosa com aquesta. Això que diu Wert, que pagarà uns diners per fer una cosa d'ensenyament aquí, és una ingerència competencial brutal. El TC sempre ens havia donat la raó a Catalunya quan hi havia hagut algun conflicte així.

EM: El model és avalat constitucionalment des de fa trenta anys.

FC: Però és el mateix TC que va fulminar l'estatut.

EM: I que ara és possible que fulmini la LEC.

—Com valoren la gestió que fa la consellera Irene Rigau?

EM: S'utilitza la crisi com un matalàs immens que fa difícil el debat. Perquè no hi ha estratègia en el sentit de projecte que avanci en una determinada direcció i que pugui ser criticat o aplaudit. Més aviat hi ha una gestió obligada d'una situació sense marges. Però sí que n'hi ha, de marge. I en la línia de la nostra reforma estratègica hi ha una bona quantitat de línies obertes que tenim la sensació que amb la coartada de la crisi no s'aborden.

—Però aquestes línies estratègiques bé deuen necessitar una dotació pressupostària.

FC: No necessàriament.

EM: Nosaltres dèiem 'contra la crisi, reforma' i ara més aviat és 'contra la crisi, retallada'.

—Vosaltres expliqueu que us vau trobar la necessitat de començar a retallar. Ara l'exigència sobre el dèficit encara ho exigeix més.

FC: Però hi ha maneres diferents de fer les coses, sense discutir la necessitat d'ajustar. S'han de prendre decisions polítiques i estructurals. Crec que ara el govern, i no tan sols la consellera, posa un raser en un lloc i retallen allò que sobra. I pot tocar una part a menjadors, una altra a beques, una altra a ràtios… Es reparteix la bufetada i demà tirarem el raser una mica més enrere i es retallarà tot allò que hi sobresurti.

EM: Aquí s'amaga una concepció del paper que ha de tenir l'escola pública. Nosaltres apuntàvem un sistema capaç d'entendre's i integrar-se amb l'escola pública i la concertada, exigint un compromís a la concertada. Però explícitament hi havia un intent d'enfortir la pública. Ara més aviat sembla que domina una concepció que havia estat present –i que hi és ara en la reforma de Wert– que propugna una escola pública subsidiària, de mínims. Que tothom tingui plaça, que hi hagi mestre, aula i llibres, però sense gaire inquietud ni passió. I això és un atac de fons a la reforma que plantejàvem des de l'ambició màxima per a l'escola pública.

—Quan dirigíeu la conselleria, els sindicats no ho van entendre així.

FC: Sobretot un, la USTEC.

EM: Perquè hi ha una confusió entre servei púbic i funció pública. Semblava que amb allò que fèiem ataquéssim l'estatus professional d'uns servidors públics. No volíem atacar ningú, sinó afegir dosis de responsabilitat i de definició del càrrec i d'avaluació, de rendiment de comptes.

FC: Per la USTEC, això era la privatització. No era donar a mans de la privada el servei; no era tancar la pública i obrir només la concertada, sinó que era introduir mètodes que ells deien que eren d'empresa privada.

EM: En aquest sentit hi ha una coincidència entre aquesta posició sindical i la dels governs conservadors, també del català, que tendeixen a considerar l'escola pública en aquests termes. És com una obligació, un servei públic bàsic, però que ja està bé que continuï tot igual, sense relleu ni gaire personalitat. Nosaltres, en canvi, volíem capacitat d'adaptació de l'escola pública al seu entorn, als alumnes, les famílies, la connexió amb el món local…

'Espanya ha anat més enllà, fins al punt d'amenaçar de deixar fora de competicions europees clubs com el Madrid i el Barça si Gibraltar és reconegut com a país independent futbolísticament', deia el diari nord-americà.

Responent a una pregunta parlamentària formulada pel diputat d'ERC Alfred Bosch, el mes de desembre passat, sobre el refús del fet que Gibraltar sigui membre de la UEFA, el govern espanyol va dir: 'El govern continuarà oposant-se per tots els mitjans jurídics possibles a admetre l'Associació de Futbol de Gibraltar com a membre de ple dret de la UEFA.' I afegia que no permetria que la selecció espanyola arribés a jugar mai cap partit contra Gibraltar.

L'Associació de Futbol de Gibraltar ha lluitat des del 1997 per poder ingressar a la UEFA, però sempre ha topat amb l'oposició d'Espanya, que no vol competir de cap manera amb aquest territori britànic. En algun moment, la federació espanyola ha arribat a amenaçar de boicotar les competicions de la UEFA en cas que se n'aprovés l'adhesió.

L'associació gibraltarenca recull en aquesta altra pàgina la llarga batalla pel reconeixement. S'hi poden descobrir detalls com aquest: 'El desembre del 2006, la Federació de Futbol espanyola va argumentar contra la sol·licitud de la GFA que els terrenys on hi havia l'estadi de futbol [de Gibraltar], del 1949, eren en un territori que Espanya considerava que li pertanyia segons el tractat d'Utrecht del 1713.'

Campanya en favor del '54è equip'

Gràcies al reconeixement provisional obtingut l'octubre passat, l'equip de futbol sala del penyal ja va poder competir en la fase de classificació de l'Eurocopa del 2014. A partir d'aquella experiència, la GFA va obrir la campanya 'Estem preparats'.

Amb el nom de Gibraltar Team 54 es va obrir una pàgina web i comptes a Facebook i Twitter, on s’expliquen els motius pels quals l'associació vol esdevenir 'el 54è membre de ple dret de la família UEFA'.

'Estan tallant els caps dels nostres soldats. Això és l'Islam. És el que hem vist avui. Han tallat el cap a un dels nostres soldats als carrers de Londres', deia  Tommy Robinson el líder del grup EDL, organització violenta, racista i d'extrema dreta.

Els enfrontaments entre els ultres i la policia a Woolwich es van allargar durant una bona estona. Els violents van llançar ampolles de vidre contra la policia antidisturbis. 

La protesta violenta de l'EDL s'enmarca en una sèrie de represàlies de grups extremistes a la mort d'un soldat aquest dimecres al sud-est de la ciutat. A més d'aquesta protesta violenta, la policia ha confirmat la detenció d'almenys dues persones a Essex i Kent per atacar mesquites.

La comunitat musulmana al Regne Unit ha condemant com un acte 'completament barbàric' l'assassinat del soldat. Els líders religiosos al país han destacat que l'atemptat no té cap mena de base en l'Islam i que el rebutgen sense reserves.  

El primer ministre britànic, David Cameron, va condemnar ahir l'assassinat amb matxets del jove, i va dir que podia tractar-se d'un acte terrorista. La víctima no ha estat identificada, però la premsa britànica apunta que es podria tractar d'un soldat de la caserna de Woolwich. El govern de Londres ha convocat d'urgència una reunió del comitè de seguretat Cobra, que ha acordat incrementar la seguretat a Woolwich i a d'altres zones amb casernes militars.

Ambdues taxes van ser suspeses pel TC el 16 de gener per un termini de cinc mesos. I ahir el tribunal va prorrogar la suspensió per cinc mesos mes. L'executiu de Mariano Rajoy sosté que les taxes que ha posat en marxa la Generalitat envaeixen les seves competències i trenquen la unitat de mercat i la igualtat en la prestació dels serveis públics.

Pel que fa a l'euro per recepta, el TC defensa que 'la dificultat de reparació justifica el manteniment de la suspensió' i assegura que, tot i que es podrien identificar els usuaris mitjançant les receptes electròniques, hi hauria molts afectats. El TC parla del 'caràcter excessivament onerós de les càrregues, molèsties i costos que, en el seu cas, comportaria per als subjectes passius les operacions de devolució de les quantitats ja ingressades'. I, igualment, diu que la Generalitat 'es trobaria obligada a arbitrar un procediment de devolució individualitzat amb uns costos de gestió que, fins i tot, podrien arribar a superar la quantitat recaptada per l'aplicació de la taxa'.

Considera que l'aixecament de la suspensió no entrebancaria la tasca judicial, però sí que implicaria una càrrega administrativa. Per això sostenen que 'el gran volum de les operacions de devolució, amb les càrregues i molèsties que poguessin comportar, aconsella mantenir la suspensió'.

Sobre l'argument d'un possible entrebanc de la feina judicial, en canvi, els magistrats asseguren que l'impagament de la taxa no afecta l'administració de la justícia 'en el sentit que no impedeix l'accés a la justícia ni, en definitiva, l'exercici de la funció jurisdiccional'.

Ni en l'un cas ni en l'altre, els magistrats no valoren alguns altres aspectes aportats per l'advocat de l'estat, sinó que es limiten a valorar allò que té relació directa amb l'aixecament o no de la suspensió. Per exemple, en el cas de l'euro per recepta, el TC no valora l'argument de l'advocat de l'estat, que demanava de comparar aquesta taxa amb les mesures que s'han pres en algunes altres comunitats autònomes per contenir la despesa farmacèutica ni tampoc si hi ha o no una desviació en la prescripció cap a medicaments més cars.

I continua el comunicat: 

'Ja va essent hora que els polítics que diuen representar-nos, si més no, no siguin uns ignorants, si és que no actuen de mala fe. Però tant en un cas com en un altre, és exigible que assumeixin responsabilitats per les seves actuacions; i si no han estat capaços de presentar la seva dimissió per uns fets tan greus, la seva destitució és una obligació d’aquells a qui correspongui, si no volen fer-se'n còmplices.'

També demana responsabilitats al batlle de Sant Andreu de la Barca (PSC) que també era en aquell acte: 'Fem extensiva l’assumpció de responsabilitats exemplaritzant a tots els càrrecs electes que assistien a l’acte que denunciem. No és de rebut que un alcalde socialista tan sols hagi admès el seu error després de la denúncia pública d’aquests fets i no ho hagués fet 'motu propio' immediatament, i, alhora, que no presenti la seva dimissió per aquest greu error. Mentre ell feia de comparsa dels qui recolzaren el nacionalsocialisme, una regidora socialista de Santa Coloma de Gramenet havia participat en l’homenatge, davant el monument, erigit a Mauthausen, als republicans espanyols allí assassinats.'

'Algú s'imagina que a Alemanya seria possible que desfilés una representació de les SS com un acte de 'reconciliació'?', exclama l'entitat, i afegeix: 'La reconciliació amb el nazisme no és possible, perquè el nazisme no és una opinió, sinó una doctrina que va causar la major barbàrie que ha patit la Humanitat. Per això, des de l’Amical de Mauthausen hem insistit repetidament que no es pot banalitzar el nazisme, una cosa que molts dels nostres polítics acostumen a fer irresponsablement tot sovint. Fins i tot la premsa europea s’escandalitza que, a Espanya, siguin possibles fets com els que aquí denunciem, mentre alguns polítics no volen donar-se per al·ludits i assumir les seves responsabilitats.'

Un dels documents consultats per The Guardian esmenta José Jorro Andreo, originari de Calp i home de confiança del contrabandista mallorquí Joan March a Tànger, com a receptor de diners britànics en un compte del Banc de Portugal a Lisboa.

L'ambaixador Hoare, des de Madrid, va aconseguir convèncer els serveis d'intel·ligència que havien d'optar pels suborns si volien aturar que certa gent persuadís el dictador Franco d'implicar-se en la Segona Guerra Mundial amb Alemanya. 'L'entrada d'Espanya a la guerra depèn de la nostra ràpida acció', va telegrafiar a l'MI6 el 1940.

El director de VilaWeb, Vicent Partal, explica així el projecte, que es va posar en marxa el juliol de 2011:

'+VilaWeb és el projecte central de VilaWeb. Portem molts anys anys oferint al país informació seriosa, responsable, de qualitat, lleial i solvent. Volem seguir fent-ho durant dècades i anar a més, omplir més espais encara. Però només ho podrem fer si reinventem el diari i l'adeqüem en tots els sentits a l'exigència del moment. Exigència que reclama més participació però també un compromís de pagament pel treball que oferim. No aspirem que això ho facen tots els lectors, és clar, però sí que aspirem que ho feu molts més dels que fins avui ho han fet ja, lectors als quals agraïm de tot cor el seu gest i la seua implicació.

VilaWeb, i tots els digitals, s'han finançat amb publicitat fins ara. Però la publicitat baixa i seguirà baixant, això ho sabem tots. I fer informació de qualitat val diners, reclama equips potents i una infrastructura digna. VilaWeb, dèsset anys després, continua liderant els diaris digitals del país i és l’únic digital que competeix en xifres d'audiència i en reconeixement amb els diaris de paper o els serveis televisius. Ho fem amb una infrastructura i uns mitjans molt inferiors però també amb una visió del país i del món amb la qual moltíssima gent se sent representada i que ens fa diferents. Pensem, però, que en un moment en què els mitjans tradicionals són amenaçats, nosaltres som més necessaris que mai. I hem de ser més del que som.

El tot és gratis d'internet és una condemna a mort per als mitjans. Ho hem sabut sempre però no sabíem fins a quin punt seria ràpidament cert. Per això avui, quan ja tothom assumeix que cal pagar, nosaltres ens sentim orgullosos d'haver estat, de nou, els qui hem marcat un camí. Fa un any just vam demanar als lectors que pagaren un preu pel diari (com a mínim setze cèntims al dia) i ara més de mil vuit-cents lectors ho fan. La xifra és equivalent a la dels subscriptors de la majoria de les revistes catalanes (poca, per tant, però gens negligible). Sobretot, però, és un crit d'avís col·lectiu: o els lectors assumeixen també la seua responsabilitat amb els mitjans o els mitjans, i no només els tradicionals, desapareixerem.

Vivim un moment clau per al país, a tot arreu i en tots els territoris. I VilaWeb vol ser molt més fort encara del que és. Per a poder ser de forma eficaç la veu que tanta gent reclameu que siga, que a tanta gent us agrada que siguem. Nosaltres hi som, compromesos, i no defallirem, us ho hem demostrat durant prop de dues dècades. Però ha arribat el moment en què us hem de demanar una reflexió a cadascú de vosaltres també: penseu d'apuntar-vos a +VilaWeb, per a preservar i enfortir aquesta veu sense la qual els vostres matins, les vostres vesprades o les vostres nits segurament no serien iguals.'

I afegia: 'En aquests moments restem a l'espera que arribi un helicòpter procedent del camp base de l'Everest que en principi pot fer rescats en alçada. Aquest helicòpter ha donat prioritat al rescat del Juanjo.'

Els alpinistes que acompanyaven Garra en el moment de l'accident van baixar per comunicar l'accident i demanar-ne que el rescatessin, perquè l'havien vist bé per passar la nit. A la nota publicada al bloc exliquen: 'Ha pogut parlar amb casa seva i sembla que està prou bé tenint en compte les condicions atmosfèriques i meteorològiques en què es troba.'

Segons l'equip, l'accident sembla que va passar després de fer cim. Quan van començar el descens, un dels portadors va patinar i va arrossegar-lo.

L'apuntament del bloc d'ahir donava més detalls de la situació: 'En Lolo i la resta d'expedició han baixat per poder comunicar l'accident i posar en marxa el rescat. Al final de la conversa a en Juanjo li semblava veure la llum d'un frontal, possiblement d'una expedició japonesa que anava darrere d'ells. El fet cert és que ara mateix es troba sol a 8.000 metres i que el rescat ja no serà possible fins demà. [...] Ara mateix les noticies són confuses i cal confiar en el fet que si han decidit marxar és perquè l'han vist prou bé per a passar la nit. Restem pendents de més noticies.'

Va ser durant el debat d'una altra moció del PP contra la immersió lingüística. El PP, amb el suport de Ciutadans, volia modificar la LEC per excloure'n l'atenció lingüística individualitzada en castellà i imposar l'ensenyament bilingüe a tots aquells alumnes els pares dels quals ho sol·licitessin. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP va demostrar una vegada més el suport incondicional a la immersió lingüística i van rebutjar la moció del PP, que també exigia al govern d'acatar les resolucions judicials, a fi que rebessin l'ensenyament en català i en espanyol totes les classes on hi hagués un sol alumne que ho hagués sol·licitat.

Aleshores es van alçar i el van insultar i escridassar dient-li 'fill de puta' i 'traïdor'. Els individus van voler intimidar els assistents i els membres del consistori, entre els quals el batlle Jordi Sebastià, amenaçat des de fa mesos per aquests mateixos grups feixistes.

Els atacs al president de l'AVL prenen encara més gravetat institucionalment tenint en compte que té el rang de conseller.

Informació relacionada:

El govern espanyol permet una manifestació ultra dimarts a Burjassot

Moustaki, un dels grans noms de la cançó francesa i universal, va néixer a Alexandria fa setanta-nou anys i va compondre cançons com 'Le métèque', 'Le facteur', 'La mer m'a donné', 'Ma solitude' o 'Le temps de vivre', que han esdevingut peces històriques per a explicar l'evolució de la música i de la societat. Sempre va ser un home vinculat a tot de causes i gran amic dels seus amics. Amant de la gran Edith Piaf, va escriure per a ella 'Milord'.

Marina Rossell va publicar fa un parell d'anys un disc fet de cançons de Moustaki traduïdes al català, un disc d'homenatge al seu amic. A VilaWeb TV podeu veure fragments d'un assaig del concert de Rossell al Palau de la Música.  

Moustaki també va participar el desembre del 2011 en el programa 'El convidat' de TV3, protagonitzat per la cantant Marina Rossell. A continuació, el podeu tornar a veure:

L'ambient del concert es va anar intendificant a mesura que més públic s'anava apropant a l'escenari. El grup va tancar el concert amb 'Teresa Rampell', el senzill que van fer servir per presentar el disc i per al primer, i únic, videoclip d'aquest tercer àlbum. Del nou disc, també van destacar 'Vés, bruixot!' o 'Ai, Yoko'. Així, amb ritme i fent ballar, els Manel es van acomiadar del festival, tancant amb tremp l'estrena del nou disc. A l'horitzó, una extensa ronda que els portarà per una colla de festivals aquest estiu.

Sobre el perquè de presentar el disc al Primavera Sound, el guitarrista Roger Padilla va dir en una entrevista a l'ACN que volien centrar-se en aquesta mena de concerts, perquè no eren la seva especialitat.

Els mitjans de comunicació italians han explicat que el trencament de la finestra ha produït moments de tensió entre els passatgers. Fins a la pista de Malpensa s'hi han desplaçat diverses ambulàncies i vehicles d'emergència però no ha fet falta atendre cap passatger.

Easyjet ha confirmat a l'ACN que el vol EZY4526 ha estat desviat com a mesura de "precaució" a causa d'un "procediment estàndar després d'un problema tècnic amb una finestreta". La companyia vol remarcar que "la prioritat absoluta" de l'empresa és "la seguretat dels passatgers i de la seva tripulació", els quals "mai han estat compromesos durant el vol". Easyjet ha demanat disculpes als passatgers pels "inconvenients" generats.

Aquesta xifra correspon a una partida de subvencions en l'àrea de l'atenció a gent gran, concedida per l'Instituto de Mayores y Servicios Sociales del Ministeri de Sanitat amb la finalitat de donar suport al 'manteniment, funcionament i activitats habituals d'entitats d'implantació estatal de gent gran'.

La Hermandad Nacional de la Divisón Azul ha rebut subvencions del govern espanyol, la darrera 3.579€ #cosesdelBOE boe.es/buscar/doc.php…

— Pere Aragonès (@perearagones) 16 de maig de 2013

Informació relacionada: Les despeses més increïbles del govern espanyol, a #cosesdelBOE

'El projecte que vau aprovar dijous no tenia res a veure amb allò que demanava la gent. Heu despullat impúdicament la ILP perquè la vostra preocupació no és ajudar la gent, és que la banca no hi perdi, és no desabrigar-la', ha començat dient Baldoví. Ha estat aleshores quan s'ha tret la jaqueta i la corbata, i ha rebut el primer avís de Posada.

Ha continuat així: 'La vostra opció, senyor Rajoy, són els bancs. La meva, des del primer dia que vaig entrar per aquesta porta, quan vaig despullar la meva consciència…'. El president del congrés l'ha interromput i l'ha amenaçat de retirar-li la paraula.

I ha acabat dient: 'Si he d'escollir, em quedo amb la gent que porta a aquesta samarreta.'

Aquest vídeo, que es va enregistrar en una pedrera al peu del Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, l'han dut a terme el Moviment Popular de Sabadell, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la CUP, entre més col·lectius, tal com s'explica en aquesta notícia de VilaWeb Sabadell.

Segueix llegint

Segueix llegint

Segueix llegint

També hi actuen uns altres clàssics, The Jesus and Mary Chain, que aterren a Barcelona després del retorn del 2007. La programació d'aquest 24 de maig al parc del Fòrum també inclou actuacions de James Blake, ara que fa dos anys que es va convertir en el nen prodigi de la música urbana britànica; Neurosis i Ethan Johns, que presenta la seva estrena tot sol: 'If not now then when'.

Dissabte: Nick Cave, My Bloody Valentine i Antònia Font

Nick Cave & The Bad Seeds i My Bloody Valentine encapçalen el cartell del Primavera de dissabte, en què també sobresurten Wu-Tang Clan, una de les bandes més influents del rap; Band of Horses; els andalusos Los Planetas, que recuperaran 'Una semana en el motor de un autobús' (1998); Adam Green & Binki Shapiro, Dexys, i els mallorquins Antònia Font, que hi portaran 'Vostè és aquí'.

L'esperat concert de Sixto Rodriguez, redescobert arran del documental 'Searching for Sugar Man', es va haver de suspendre fa pocs dies. Es faràel 8 de juliol al Poble Espanyol.

Obrint Pas portarà al CAT la versió més acústica, la que manté i ofereix l'essència del grup, amb una escenificació pròxima al públic. Aquesta actuació forma part de la ronda en format acústic que Obrint Pas fa per tot un seguit teatres i centres musicals dels Països Catalans. L'èxit d'assistència en aquests directes és aclaparador: des que anunciaren que es retirarien han fet el ple en tots els concerts de la ronda de comiat. 

Avui i demà hi haurà actuacions musicals com ara les dels grups Mine! i El Conjunt Badabadoc al local Cafè del Teatre de l'Escorxador. També s'hi destaca la presentació del llibre '40 mods de les nostres terres' al Cafè Beat i Soul de Lleida. Demà hi haurà la trobada d'amants de l'escúter, la popular moto, amb la col·laboració del Vespa Club de Lleida; i també el concert del grup de música negra Soweto, passada la mitjanit, a la Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.  

L'entitat organitzadora de la festa és la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol, que es compon de més d'un centenar de colles. Constituïdes per grups d'amics, parents o companys de feina, les penyes reuneixen gent de totes les edats. Es distribueixen en parcel·les a l'esplanada dels Camps Elisis, on gaudeixen de tres dies de festa, gastronomia i activitats, en un ambient amè i hospitalari.

Durant les festes, arribaran a Lleida més de dotze tones de caragols provinents de les comarques de Ponent, de la resta dels Països Catalans i també de l'estranger, per tal de satisfer una demanda que creix cada any. Els programa d'actes el podreu consultar ací.

>The trip. Direcció: Michael Winterbottom. Intèrprets: Steve Coogan, Rob Brydon, Paul Popplewell, Margo Stilley, Claire Keelan, Rebecca Johnson, Dolya Gavanski, Kerry Shale. Gènere: Comèdia. Esbós: El diari britànic The Observer escull Steve Coogan per fer una ruta pels millors restaurants del país. Preveu un magnífic viatge amb la seva parella, però quan ella el deixa no té cap més remei que demanar que l'hi acompanyi Rob Brydon, un amic ben extravagant. (Vídeo).

>Robot & Frank. ('Un amigo para Frank'). Direcció: Jake Schreier. Intèrprets: Frank Langella, James Marsden, Liv Tyler, Susan Sarandon, Peter Sarsgaard, Jeremy Strong, Dario Barosso, Bonnie Bentley, Ana Gasteyer, Rachael Ma, Joshua Ormond, Jeremy Sisto, Katherine Waterston, Dana Morgan. Gènere: Comèdia. Esbós: Frank és un vell solitari i rondinaire apassionat pels llibres. Tan sols té l'amistat d'una bibliotecària. La vida tranquil·la i rutinària li canvia tot d'una quan el seu fill li regala un robot que n'ha de tenir cura. (Vídeo).

>Fast & Furious 6. Direcció: Justin Lin. Intèrprets: Vin Diesel, Dwayne Johnson, Paul Walker, Michelle Rodriguez, Jordana Brewster, Gina Carano, Luke Evans, Rihanna, Sung Kang, Joe Taslim, Tyrese Gibson, Lee Asquith-Coe, Clara Paget, Benjamin Davies, Paul Blackwell. Gènere: Acció. Esbós: Dom i Brian destrueixen l'imperi d'un mafiós i s'embutxaquen cent milions de dòlars, però no poden tornar a casa, perquè són pròfugs de la justícia. Mentrestant, Hobbs ha seguit la pista d'una banda de conductors mercenaris. (Vídeo).

>Dead man down. ('La venganza del hombre muerto'). Direcció: Niels Arden Oplev. Intèrprets: Colin Farrell, Noomi Rapace, Terrence Howard, Dominic Cooper, Isabelle Huppert, Luis Da Silva Jr., Stu Bennett, Franky G, Declan Mulvey, John Cenatiempo, Roy James Wilson, Myles Humphus, Stephen Hill, Aaron Vexler, James Biberi . Gènere: Enjòlit. Esbós: Victor és la mà dreta d'Alphonse, un senyor del crim amenaçat per un assassí que va eliminant d'un en un tots els membres de la banda. (Vídeo).

>La estrella. Direcció: Alberto Aranda. Intèrprets: Íngrid Rubio, Carmen Machi, Marc Clotet, Fele Martínez, Carlos Blanco, Rubén Sánchez, Caterina Alorda, David Berga, Belén Carmona, Núria Casas, Eduardo Cortés, Juli Costa, Pedro Cánovas, Fanny de Castro, Bartolomé Fernández. Gènere: Drama. Esbós: Estrella és alegre, positiva i massa generosa amb els qui l'envolten. Viu al costat de Salva, el seu xicot de tota la vida, i la seva amiga de l'ànima que aparenta una felicitat que no té. (Vídeo).

Per altre banda, la passada setmana, representants de les llengües regionals van manifestar davant la seu de l'UNESCO a Paris, on van demanar 'asil cultural'. Us proposem un vídeo que ens ha proporcionat en Joan Jaume Prost i que trobareu aquí amb declaracions d'alguns dels participants en aquesta manifestació.