El president del govern espanyol ha valorat aquest matí 'positivament' l'oferiment de CiU de crear un pacte d'Estat contra la crisi, i ha avançat la seva 'plena disposició al diàleg' per 'culminar acords'. En la sessió de control al Senat, Zapatero ha respost al portaveu de CiU, Jordi Vilajoana, que qualsevol 'esforç' que provi d'enfortir la credibilitat en l'economia espanyola 'és benvingut'. 'Me n'alegro que CiU vulgui estar en col·laboració amb el govern en les reformes' que cal fer per guanyar confiança, ha sentenciat.

Zapatero prorroga mig any l'ajuda dels 426 euros

El president del govern espanyol ha anunciat avui que prorrogaria durant sis mesos més l'ajuda de 426 euros als aturats que s'hagin quedat sense prestació contributiva. El termini s'acabava el 15 de febrer vinent. L'executiu espanyol calcula que es beneficiaran d'aquesta ajuda 300.000 aturats i que ara ho faran 200.000 més. Zapatero ho ha dit a les corts espanyoles, on s'ha vist obligat a comparèixer per explicar les mesures per fer front a la crisi i mirar de convèncer els grups que són adequades.

Zapatero ha centrat el seu parlament en donar tranquil·litat als mercats i a sindicats i empresaris, després d'una setmana en què la seva gestió econòmica ha estat qüestionada a nivell internacional i que va fer que l'Ibex caigués dijous un 6% per la desconfiança dels inversors. Justament ahir, CiU va oferir de consensuar un pacte d'estat per sortir de la crisi, una estesa de mà que el PSOE va rebre amb un cert alleujament. L'anunci també arriba poques hores després del principi d'acord entre sindicats i patronal, que han pactat aquesta nit un augment dels salaris d'un 1% aquest 2010.

Zapatero també ha defensat la proposta d'endarrerir l'edat de jubilació fins als 67 anys, que ha dit que garantiria la 'solvència i la solidesa' del sistema d'aquí uns trenta anys. En aquest sentit, ha demanat un 'esforç de solidaritat'.

Acord entre sindicats i patronal en matèria d'increment salarial

Sindicats i patronal han signat aquesta tarda un acord sobre la negociació col·lectiva per al període 2010-2012, que contempla un increment salarial de l'1% per al 2010; d'entre l'1% i el 2% per al 2011; i d'entre l'1,5% i el 2,5% per al 2012. El document també inclou una clàusula addicional per la qual ambdues parts es comprometen a reformar el sistema de negociació col·lectiva dins dels sis mesos vinents. Els signants de l'acord han dit que és 'un exercici de responsabilitat per transmetre confiança' en un moment tan delicat per l'economia espanyola com l'actual.

Les reformes més importants que preveu aquest projecte de llei són la s'augmenten els mínims exempts de l'impost, que passen de 18.000 a 500.000 euros per a les herències entre cònjuges i de 18.000 a 275.000 euros per a les herències de pares a fills. Aquestes mesures ja eren previstes en la llei de mesures fiscals i financeres del 2010. I incorpora algunes novetats. Per exemple, que les donacions als descendents per a la constitució o adquisició de la primera empresa tindran una bonificació del 95%. Per això, l'empresa haurà de tenir la seu fiscal i social a Catalunya i l'emprenedor no podrà ser major de trenta-cinc anys.

Una altra novetat és que les persones que heretin l'habitatge habitual del difunt podran mantenir la reducció del 95% encara que se'l venguin abans de cinc anys, amb la condició que destinin els recursos a adquirir el seu propi habitatge habitual.

Hi haurà també ampliacions de bonificacions per a les societats laborals i una millora de les reduccions per a persones discapacitades.

Sense consens polític

El projecte de llei arribarà al ple sense el consens entre els partits del govern i els de l'oposició. Recentment, Artur Mas ha reiterat que si arribava a la presidència de la Generalitat la tardor vinent una de les primeres mesures que aplicaria seria la supressió definitiva de l'impost de successions.

'Intentarem que la llei s'aprovi dins d'aquesta legislatura. Dependrà de les ganes que en tinguin tots plegats, d'aprovar-la. Esperem que l'oposicó no adopti tàctiques dilatòries', ha declarat Castells avui en la conferència de premsa de presentació del text.

'Des del novembre que el cas és al Tribunal Constitucional, on vam presentar un recurs d'empara demanant una exhumació judicial de les fosses. Per tant, mentre no es resolgui la qüestió judicial, l'Ajuntament no pot continuar el sobres', explica a VilaWeb Empar Salvador, que recorda els quatre anys que porten anant d'un tribunal a un altre. El Fòrum i familiars de víctimes del franquisme havien presentat una denúncia per crims de guerra i contra la humanitat davant l'Audiència espanyola, però quan Garzón va inhibir-se de la causa, en declarar extingida la responsabilitat penal de Franco, la denúncia va tornar a l'Audiència Provincial de València, que va desestimar la denúncia en considerar els delictes prescrits per la llei d'amnistia i la llei de la memòria històrica.

En aquests anys, s'han anat destruint gairebé totes les fosses del cementiri de València, i ara només en queda una, que és per la qual batalla el Fòrum per la Memòria perquè sigui exhumada. L'entitat calcula que a la fossa comuna podrien trobar-se les restes de milers de víctimes del franquisme.

'Si el Constitucional no accepta el recurs, anirem al Tribunal Europeu de Drets Humans', diu Empar Salvador, 'perquè no tenim cap intenció d'aturar-nos. Sabem que l'Ajuntament és molt poderós i que nosaltres no som res, però farem tot allò que estigui a les nostres mans. No hi ha marxa enrere. Des que vam descobrir els fossars, que volem que s'exhumin i s'identifiqui els cadàvers i anirem fins on faci falta.  

'En altres països, aquest monòlit seria un delicte'

El Fòrum per la Memòria i tot d'entitats socials, culturals, polítiques i sindicals han denunciat també la construcció d'un monòlit al cementiri que l'Ajuntament de València dedica a la memòria 'de tots els que varen donar la seva vida per l'Espanya que creien millor'. Empar Salvador lamenta que es vulgui 'construir un monòlit franquista damunt d'una fossa de cadàvers republicans', i avisa: 'En altres països, això seria un delicte per apologia al feixisme'.

La presentació del recurs té el suport d'Acció Cultural del País Valencià, Alerta Solidaria, Antifeixistes.org, Centre Social Terra, Coordinadora Antifeixista del País Valencià, CNT, Entrepobles, Intersindical Valenciana, Izquierda Republicana de València, Joventuts Comunistes del País Valencià, Maulets, Partit Comunista del País Valencià, PSAN, i Societat Coral El Micalet.

De l'obra de Vicens, Muñoz en destaca 'Ferran II i la ciutat de Barcelona' (la tesi doctoral), 'Els trastàmares (segle XV)', 'Industrials i polítics (segle XIX)' i 'Aproximación a la historia de España', a més de l'assaig 'Notícia de Catalunya' (1960), que es tanca amb l'afirmació que allò que defineix la vida catalana és la voluntat d'ésser: 'El primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com ens els alemanys; l'empirisme, com en els anglesos; la intel·ligència, com en els italians; o la mística, com ens els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d'ésser'.

Per Muñoz, 'Notícia de Catalunya' ha acabat afaiçonant el discurs polític catalanista, particularment el de Jordi Pujol, que reconeix Vicens com un dels homes que més l'han influït. L'editor Eliseu Climent diu que, mercès a 'Notícia de Catalunya', Joan Fuster va escriure 'Nosaltres els valencians' (l'assaig de Vicens s'havia de dir 'Nosaltres els catalans', però va triar un altre títol per eludir la censura franquista). Climent també remarca el mestratge de Vicens sobre Joan Reglà, personatge determinant en la recuperació de la memòria històrica del País Valencià.

Vicens fou un home de vocació política, manifestada obertament a partir dels últims anys 1940, segon diu Muñoz, que recorda el seu paper de guia dels joves burgesos que van crear el Cercle d'Economia (1958). Si una malaltia no se l'hagués emportat als cinquanta anys, tal vegada hauria fet carrera política. Sobre això, Pujol, a les memòries, diu: 'Durant la transició política, quan els líders eren molt necessaris, ell hauria estat un home molt cobejat per algunes formacions. Si Vicens hauria acceptat encapçalar un projecte polític, naturalment no ho puc afirmar'.

Jones: 'Un dia important pel futur de Gal·les'

El primer ministre de Gal·les, Carwyn Jones, s'ha mostrat molt satisfet pel suport unànime dels partits gal·lesos pel referèndum. Tant els membres del govern de coalició, laboristes i independentistes del Plaid, com els partits conservador i liberal demòcrata han votat a favor de celebrar la consulta. Jones ha assegurat que 'és un dia important pel futur de Gal·les'.

El vice-primer ministre, Ieuan Wyn Jones, del Plaid, ha defensat que el vot unànime d'aquest dimarts 'reforça' els objectius del referèndum. Wyn Jones ha afirmat que l'Assamblea de Gal·les és la institució més pròxima pels ciutadans. 'La gent de Gal·les ara creu que és l'Assamblea i no cap altra poder legislatiu la que ha de prendre la major part de les decisions', ha dit.

El vot d'aquest dimarts és el primer pas per la celebració del referèndum, que podria fer-se el mes d'octubre d'aquest mateix any o la primavera del 2011, abans de les eleccions gal·lese en cas que el parlament britànic doni el vistiplau a la consulta. El primer ministre Carwyn Jones s'ha mostrat confiat que Londres acceptarà el dret dels gal·lesos a fer un referèndum.

Amb el precedent d'avui, tothom és pendent ara de de quin vot donarà Unió Mallorquina a la nova llei del sector públic, presentada ahir pel govern, i que serà sotmesa a debat divendres. La finalitat de la llei és augmentar el control sobre les empreses públiques i fer més eficient l'administració. Per exemple, evitar la duplicitat de les empreses públiques i controlar abans que es pugui cometre un frau.

En aquest context de minoria parlamentària, Antich es reuneix aquesta tarda amb president del PP balear, José Ramon Bauzà, al Consolat de Mar per informar-lo de la restructuració governamental. El motiu d'aquesta recepció és doble: de l'una banda, Bauzà va exigir una reunió 'urgent'; de l'altra, Antich va negar-se a presentar una qüestió de confiança al parlament i va desafiar els populars a presentar una moció de censura.Els populars, en ple procés electoral intern, han descartat aquesta opció i han dit que no preveien cap pacte amb UM.

Nadal i Flaquer i la resta d'encausats paguen la fiança i eviten la presó

Els ex-presidents d'Unió Mallorquina Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer han abonat avui la fiança de 100.000 euros imposada pel jutge que instrueix el cas Voltor davant del risc de fugida per les penes elevades que comportarien els delictes de malbaratament i prevaricació administrativa. També han pagat ja la resta d'encausats.

L'ex-director general de Qualitat Ambiental i ex-gerent de l'Inestur, Antoni Oliver, és l'encausat a qui li imputen més delictes: frau, malbaratament, delicte continuat de prevaricació administrativa, coaccions i suborn. A Miquel Nadal li imputen delictes de malbaratament de doblers públics i prevaricació administrativa; i a Miquel Àngel Flaquer, frau a l'administració i malbaratament.

L'ex-director general de Promoció Turística, Joan Sastre, que també ha hagut d'abonar una fiança de 100.000 euros, li són imputats els delictes de frau, malbaratament i delicte continuat de prevaricació. L'últim encausat, el comptable d'UM Álvaro Llompart, ha pagat una fiança de 75.000 euros per frau i malbaratament.

L'instructor del jutjat número 9, Enrique Morell, investiga un suposat malbaratament de diners públics en forma de contractes i adjudicacions a empresaris propers a Unió Mallorquina, que s'haurien fet a través de la Conselleria de Turisme. Es tracta del primer cas que afecta el govern actual, i és aquest motiu que va portar el president Francesc Antich ha anunciar, divendres passat, l'expulsió del govern dels socis d'Unió Mallorquina. Des d'ahir, doncs, PSIB i Bloc governen en minoria. 

'Entendríem com una vulneració dels drets polítics fonamentals que perdés el càrrec, democràticament elegit, per haver signatures pel dret de decidir', diuen des de la CUP. I Navarro ha dit a VilaWeb: 'Estic convençut que ens han volgut esporuguit, perquè deixem de qüestionar-los, però la resposta de l'esquerra independentista és clara: continuarem molestant sempre que ho considerem just.'

Entre els actes de suport, diumenge 21 de febrer hi haurà una calçotada a Vilafranca, i els diners recaptats es destinaran a les despeses de la campanya i als advocats. A més a més, el dia 24 al vespre, quan els dotze encausats ja hauran declarat al jutge, es farà un acte de suport en què intervindran alguns dels implicats per la campanya del Dret de Decidir. També cal recordar que a final de gener tots els grups de l'Ajuntament de Vilafranca, llevat del PP (CiU, PSC, CUP, ICV i ERC), van aprovar una moció per a demanar l'absolució dels dotze encausats.

El 9 de març de 2008, a molts punts del país es van instal·lar taules per a recollir signatures perquè el parlament tingui competències per a convocar referèndums vinculants. Ara, les juntes electorals de Barcelona i Tarragona ho van prohibir. 'Sabíem que ho havien prohibit, però vam considerar que no infringíem cap llei, perquè no fèiem campanya per ningú i no interferíem gens la jornada electoral', diu Navarro, que considera la recollida de signatures un simple exercici de democràcia. I com que és conscient que, davant el jutge, ha comès un delicte, centrarà la defensa a qüestionar aquesta legalitat, coherent amb les seves accions. Per això mateix, n'assumirà les conseqüències.

Artur Calbetó va explicar que demanarien al PSC que els ajudés a defensar les al·legacions presentades a l'avantprojecte de llei de vegueries. I el síndic d'Aran, Francesc Boya, va dir, a més a més, que presentarien una esmena al debat; que no volien que l'Aran formés part de la vegueria de l'Alt Pirineu.

El Consell General d'Aran sempre s'ha oposat a incloure la Vall d'Aran dins la vegueria de l'Alt Pirineu. Fins al punt que el 15 de desembre es va fer públic que Unitat d'Aran (UA), soci del PSC a la Vall i partit del Síndic, Francesc Boya, amenaçava de trencar el pacte polític amb els socialistes, vigent des del 1991, si el PSC acabava donant suport a una divisió en vegueries que incardinés l'Aran dins l'Alt Pirineu. Aleshores el PSC es va comprometre amb Unitat d'Aran a no fer-ho. Francesc Boya, síndic d'Aran i diputat socialista al parlament, va assegurar que tenia 'paraules, compromisos formals de socialistes' en aquest sentit, encara que no hi hagués cap document per escrit que els oficialitzés.

Quan, la setmana passada, va saber-se la proposta de llei, el síndic d'Aran, Francesc Boya, va dir que el Consell comptava presentar una proposta al congrés espanyol perquè atorgués un estatut diferenciat a la Vall d'Aran. 'Aran no pot negar a Catalunya el dret d'organitzar el territori, però sí que exigeix la preservació del seu autogovern, defensat pels aranesos durant segles', diu en un comunicat. Boya també va demanar suport al defensor del poble aranès per tal de preservar els drets polítics en la nova organització territorial i demanarà als grups del parlament que tinguin en consideració la petició unànime del Consell perquè Aran es mantingui fora de tota demarcació territorial que no sigui exclusiva.

Com has viscut aquesta experiència, des del moment de la detenció?

La detenció em va impactar, tot i que sabia que podia passar en qualsevol moment. Després d'una primera detenció sabia que si detenien algú seria jo, per la meva antiguitat a ISM i pel meu grau d'activisme. Quan fa temps que ets aquí t'oblides que realment et segueixen, que et segueixen les passes, i em va sorprendre veure la casa envoltada de jeeps de l'exèrcit. Per una banda, estic contenta, perquè sé que si ens seguien és perquè els posàvem el dit a la nafra i que, per tant, fèiem bé la nostra feina. Estic contenta perquè s'ha fet ressò de tot plegat, de l'apartheid israelià. Perquè de vegades les notícies sobre això esdevenen rutinàries.

Fins al moment de la detenció, quin era el sistema de control que l'exèrcit tenia sobre vosaltres?

ISM sempre ha estat una organització en el punt de mira israelià. I ens controlen al·legant motius de seguretat, tant a l'entrada de l'aeroport com quan saben que formes part d'aquest moviment. Prohibeixen l'entrada a molts activistes, sobretot suecs, que intenten arribar a la Palestina històrica, a Israel, per ajuntar-se amb ISM. Ens controlen les trucades telefòniques, saben si anem a les manifestacions… A l'interrogatori que em va fer el servei d'intel·ligència em van preguntar moltes vegades sobre la meva implicació i la meva assistència a manifestacions, tenien un dossier amb fotografies meves. Sabia que estaven pendents de què feia.

Avui has anat a la presó a recollir els teus objectes personals. Ho has pogut fer?

El servei secret d'intel·ligència m'ha confiscat moltes de les meves coses, com llibres de poesia del Mahmoud Darwish, llibres en francès i en espanyol, informació sobre Palestina, informació sobre altres organitzacions, com una de defensa dels nens presoners, tots els meus llibres d'àrab, el meu diari personal, DVDs sobre Palestina. Han al·legat que m'ho prenien per motius de seguretat i que no m'ho podien tornar. Això és ridícul, i el meu advocat provarà ara que m'ho tornin.

Quin és el pròxim pas en el procés judicial?

El procés continua obert. Hi ha dos casos paral·lels. Un és l'administratiu, que era el de la meva deportació, que hem aconseguit frenar. Però hi ha un altre procés, que és el més important, pel qual al·legarem a la Cort Suprema israeliana que aquestes incursions de l'exèrcit vulneren els acords d'Oslo. Intentarem amb aquest recurs que s'aturin aquestes incursions, i no només per arrestar personal internacional, ara i en el futur, sinó pels arrestos d'activistes palestins. Tenim cinc dies per presentar el recurs, i després sabrem si podem tornar a Cisjordània o no.

Quina capacitat de moviment tens ara?

Ara sóc a Tel Aviv i fins que no s'acabi el procés i hi hagi una sentència ferma, i el procés pot ser llarg, tinc el dret d'estar a Israel i tinc visat per estar-hi. De moment no tinc permís per tornar a territori palestí ocupat, però sóc en situació legal a Israel. Em quedaré aquí per veure com evolucionen les coses i els advocats intentaran de portar a judici la qüestió de les incursions, perquè poguem tornar d'on ens van treure. I és el que espero, perquè tinc moltes ganes de tornar.

Pots romandre a Israel, amb visat, i no pots anar a Cisjordània. Com s'entén?

Primer ens van detenir i ara ens deixen en llibertat. No queda res clar, perquè ens van fer fora de Palestina al·legant que no teníem visat israelià i ara som a Israel amb la prohibició d'entrar a Palestina. Les condicions amb què em van deixar en llibertat era pagar una fiança de 600 euros i que no tornés a Cisjordània. Veurem com avancen les coses i provarem de tornar tan aviat com sigui possible. Esperarem que el Suprem declari l'arrest il·legal. Seria una victòria una mica més gran.

Què pot passar, en funció de com es resolgui el procés?

El Tribunal Suprem podria decidir que les incursions de l'exèrcit en una zona determinada són legals. Si fos així, el nostre arrest seria també legal i es podria canviar el procés administratiu, de tal manera que podrien reclamar una altra volta la meva deportació i podrien obligar-me a marxar del país. Si decreten les incursions com a desmesurades i il·legals, com que el meu arrest seria il·legal, podem reclamar que em retornin a Ramal·lah. I jo vull tornar al peu del canó, a Ramal·lah, el més aviat possible.

Mentrestant, què podràs fer i què faràs a Israel?

Sóc a casa d'una amiga, acompanyada d'activistes israelians, que van a totes les manifestacions, i que conec de totes les accions que hem dut a terme a Cisjordània. Tinc molt bona relació amb ells i m'han acollit molt bé a Tel Aviv. Estaré aquí, a casa seva, i aquests dies aprofitaré per visitar la Palestina històrica, potser aniré als Alts del Golan i visitaré les comunitats de siris de la Síria ocupada… I descansaré una mica.

Tots els grups han consensuat finalment 46 compareixences (vegeu-ne la llista), que són les que aniran passant pel Parlament a partir de dilluns, entre les quals hi ha les dels consellers Joan Saura i Francesc Baltasar; la directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Olga Lanau; el cap de l'operatiu, conegut com Delta 0, i la majoria de directors generals implicats. Les compareixences començaran dilluns que ve, a les 10.00, començant pels càrrecs tècnics i els bombers.

Vilanova estudia homes de la burgesia intel·lectual, no de la burgesia dels diners. Homes com l'historiador Valls i Taberner, o directors de revistes com Ignasi Agustí i alguns més, que eren culturalment catalans i que venien de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, però que abans de la guerra ja havien començat a fer moviments contra la República, responsable de la revolució, segons ells. Quan els franquistes hagueren guanyat la guerra, aquesta gent es va encarregar de confegir-ne el discurs oficial des de revistes com Destino, des de càtedres d'universitats... i van insistir en l'expiació que havia de fer la burgesia catalana (ells en formaven part) pels errors comesos durant la República i en la idea que república i revolució eren una sola cosa.

Mentre Badia i Tremosa han mostrat satisfacció pel nombre de comissaris que els seus respectius grups han aconseguit encabir al nou col·legi de comissaris –els socialistes compten amb tres vice-presidents, entre els quals destaca la ministra d'Afers Exteriors Katherine Ashton, i els liberals tenen, per primer cop, més comissaris que els socialistes.

Junqueras destaca que les carteres de cada comissari estan 'mal definides' i, 'si els comissaris no saben ben bé com es delimiten les seves àrees de competència, moltes de les decisions passaran directament per Barroso i això accentuarà les seves tendències presidencialistes', adverteix. Romeva, per part seva, es mostra desconfiat en el perfil que tindrà Comissió Barroso II, ja que 'l'experiència amb Barroso en els últims anys demostra que està al servei dels governs europeus, i no al marge, com hauria de ser'.

La nova Comissió pot ara començar a treballar, després de mesos en què la feina a Brussel·les ha estat frenada per un executiu en funcions, sense capacitat per proposar legislació i centrat únicament en els assumptes diaris. La presidència espanyola de la Unió Europea espera, amb aquesta elecció, poder impulsar la seva feina durant un semestre que ha començat a foc lent.

La nova comissària europea d'Educació aposta per donar suport a totes les llengües d'Europa

La futura comissària d'Educació, Cultura i Multilingüisme, Androulla Vassiliou, explica en aquest article que us ofereix VilaWeb, quines són les seves prioritats. Entre elles, hi ha la d'estendre el suport a totes les llengües que es parlen a la Unió: 'El nostre suport no pot limitar-se a les 23 llengües oficials de la UE, sinó que també ha d'arribar a les 60 llengües regionals i minoritàries d'Europa', diu Vassiliou.

La manca de bombes, l'ha atribuïda el Ministeri d'Interior espanyol a l'eficàcia de la lluita antiterrorista que ha debilitat molt ETA. Segons aquesta versió, els membres d'aquesta organització són cada vegada més inexperts i passen menys temps en actiu abans de ser detinguts. Per això ha augmentat el nombre de detencions aquests darrers anys. El ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, pocs dies abans del darrer atemptat d'ETA va dir que les darreres detencions practicades a França reflectien 'la  debilitat d'ETA i l'eficàcia de les forces de seguretat a tots dos costats de la frontera'. De totes maneres, també admetia que l'organització 'podia matar en qualsevol moment'.

Però per a explicar el silenci sobtat d'ETA cal mirar el debat intern de l'esquerra abertzale sobre una renovació de l'estratègia independentista. Perquè l'esquerra abertzale des de la Declaració d'Anoeta (pdf), del novembre de 2004, sosté un debat intens sobre les formes de lluita i el paper d'ETA en el procés d'emancipació nacional. I el mes passat l'esquerra abertzale va fer públic un document (pdf) amb les reflexions i propostes fetes durant el debat. El document proposa de superar el conflicte armat i d'adoptar la via pacífica i democràtica, amb la important novetat que no adjudica a ETA cap paper en la negociació, sinó que els reserva tots als agents polítics bascos.

El professor universitari Mario Zubiaga (UPV-EHU), un dels analistes de la realitat política de l'independentisme basc més reconeguts, considera que el principal motiu de la manca d'atemptats d'aquests sis mesos és 'aquest debat de fons de l'esquerra abertzale i de tot el moviment nacional d'alliberament basc'. Per Zubiaga, 'és normal pensar que, mentre hi ha un debat en el moviment independentista, l'organització que pot afectar més greument aquest debat s'abstingui d'actuar per permetre'n el desenvolupament'. També creu que la debilitat d'ETA és, poc o molt, certa, però no tant que no li impedís de mantenir una activitat que condicionés l'agenda política i el debat de l'esquerra abertzale. Per això, Zubiaga opina que el d'ETA és un silenci conscient i volgut.

En canvi, el periodista Mariano Ferrer, que va ser un dels fundadors del diari Egin, però que ara critica l'esquerra abertzale atribueix la manca d'atemptats a tots dos motius alhora. D'una banda, considera que Espanya i França tenen ETA molt controlada, però que si ETA té encara una certa capacitat, és perquè la hi permeten i no la volen liquidar. Segons Ferrer, ETA serveix una determinada concepció de l'estat centralista, amb molt presència i control policíacs. Això no priva que també cregui que la manca d'atemptats té a veure amb el debat de l'esquerra abertzale i amb la consciència de l'organització, que no pot aspirar a ser l'avantguarda política d'una societat com més va, més allunyada de l'acceptació de la violència.

Mariano Ferrer explica que va entrevistar Mikel Antza, màxim dirigent d'ETA el 1997, i aquest li va dir: 'Cert, que no podem derrotar l'estat, però, mentre nosaltres existim, l'estat no podrà dissoldre la voluntat de llibertat del nostre poble.' Aquesta idea que, segons Ferrer, encara tenen els membres de l'organització és allò que n'impedeix la dissolució final per a donar pas a la via exclusivament política. ETA beneeix el debat de l'esquerra abertzale, però creu que encara hi té un paper com a garantia de certes reclamacions en una hipotètica negociació.

'Quan l'esquerra abertzale original, històrica i radical mira d'establir acords, ETA s'afanya a fer-los saber que l'han d'acceptar com a actor polític, i l'estat es preocupa prou d'impedir-ho empresonant-ne els impulsors', segons Ferrer, que creu que el debat de l'esquerra abertzale és seriós i sincer, i que és degut a la innegable persistència de la direcció, malgrat tots els empresonaments i les il·legalitzacions.

'És una novel·la, explica Marc Cerdó, que figura que escriu el protagonista com si fos un dietari. Viu amb els pares i els avis i explica com fuig de casa perquè és un entorn que li impedeix de créixer. Però no pot anar-se'n com ho faria un qualsevol, necessita un cataclisme i provoca un accident que l'obliga a anar-se'n de totes passades. 'Males companyies' és la història d'una fugida. Més i tot, d'un viatge físic i interior. Aquest viatge, me'l van inspirar unes paraules de Sèneca de 'Lletres a Lucili' (Col·lecció Bernat Metge) que diuen: 'De què t'estranyes, car Lucili, que els viatges no t'aprofitin gens, si pertot t'emportes a tu mateix. T'estalona la mateixa causa que t'expel·lia.' (Lletra XXVIII, 'Els viatges no guareixen l'esperit'). Que vol dir que tu continuaràs essent tu encara que el paisatge canviï, que un nou paisatge no et resoldrà els problemes, els problemes aniran amb tu. I el protagonista incorre en l'error de pensar que canviant de paisatge deixarà els problemes enrere, canviarà d'identitat.'

Aquesta és la seva primera novel·la, però que sigui la primera no vol pas dir que no sigui una novel·la madura. Biel Mesquida, que ha fet la presentació del llibre, titula en un apunt del seu bloc: 'Ha nascut un escriptor'. I diu: 'Aquest Joan, el protagonista, un bergant que s'ha anat endurint el cor en un exercici ascètic, que infligeix matadura a tothom, que ens fa viure la seva vida com una aventura continuada entre el Meursault de 'L'étranger' d'Albert Camus i el Marc Esquert de 'Mister Evasió' de Blai Bonet amb uns diàlegs trunyellats amb ginys verbals d'altíssima qualitat, farcit de càrregues de profunditat que has d'anar viu perquè no t'estormiïn, m'ha fet enlairar per universos desconeguts i plens de suspens. He fet un llepallengües.'

Una llengua inventada

Un dels trets més notables de la novel·la de Cerdó és la llengua que empra, una llengua inventada que es forma a partir d'un català estàndard 'acolorit amb notes de color local' (Marc Cerdó va néixer a Pollença i hi va estar-hi fins als divuit anys. Després es va establir a Barcelona.). 'No he volgut escriure com a les 'Rondaies mallorquines' ni escriure massa bonic. Per exemple, no sal. Per dues raons: de primer, perquè a Pollença no salam, i segon, perquè és un recurs massa obvi per a marcar el salt dialectal.' L'autor defensa aquesta llengua inventada basant-se en unes paraules de Maurici Serrahima: 'Una obra literària és una tria feta sobre les paraules d'una llengua determinada.' Segons Cerdó, hi ha més d'un nivell de llenguatge al llibre. I parteix d'una sèrie de pressupòsits: 'No m'adreç al lector mallorquí. Tampoc no m'adreç al lector principatí ni valencià. M'adreç a un lector universal. Aquest llibre s'ha de poder llegir aquí i a la Xina.' Continua: 'Llengua inventada? Sí. Un autor ha d'inventar-se la llengua. Això té a veure amb l'estil. I una obra ha d'esser escrita amb voluntat d'estil (llegesc molt darrerament sobre estil).'

Marc Cerdó té trenta-cinc anys i és professor de literatura a batxillerat. La literatura, la porta empeltada com qui diu de naixement, perquè és fill de l'escriptora i blocaire Xesca Ensenyat, a qui dedica el llibre. N'explica un munt d'anècdotes curioses, de la seva mare, que la defineixen, a ella, però també a ell. Una: 'Quan la gent em trobava graciós en una festa, la mare m'agafava i em deia: 'Recorda que no hi ha cap paraula que hagi sortit de la teva boca que no te l'hagi posada jo a dins.' En aquest sentit era una mare molt castradora, però també era tremendament irresistible, amb uns dots de seducció a través de les paraules fora del corrent. Era la meva interlocutora perfecta.' Dues: 'Quan acompanyava la mare al supermercat a comprar, jo la seguia, anava darrere seu llegint un llibre. I ella em deia que no ho fes, que em veurien com un al·lot estrany.'

'He nascut i m'he criat en un entorn de llibres. He llegit de petit i m'he convertit en una persona diferent. Els pocs èxits sentimentals, els dec a la literatura. Ja ho diu en Biel (Mesquida): llegir fa tornar guapo.'

El paper de Maria Bohigas a 'Males companyies'

Marc Cerdó assegura que el llibre solament podia sortir a Club Editor. Dues raons: la primera, la mala experiència que Cerdó ha tingut amb algunes editorials, arran d'unes gestions que ha fet per editar el material literari de la seva mare amb caràcter pòstum; la segona, considera que hi ha dos tipus d'editors, els que són realment editors i els que de fet no passen d'impressors. Cerdó considera Maria Bohigas 'una editora com una casa': 'Va veure el llibre acabat abans que no ho fos.'

'Males companyies' és un llibre que s'ha fet lentament. Hi ha estat vuit anys a fer-se. Cerdó va passar una versió molt acabada, però no pas definitiva, a l'Arnau Pons, i aquest, col·laborador de l'editorial, la va enviar a la Maria Bohigas. 'Quan va arribar a les mans de la Maria era una novel·la excessiva, amb alts i baixos, amb un potencial evident i amb incoherències lingüístiques. La Maria hi va posar ordre. Hem tingut una entesa total.'

Hem demanat a Maria Bohigas per què ha optat per 'Males companyies'. Resposta: 'En Marc Cerdó és un escriptor: té un món propi, té una veu pròpia i una relació amb els seus personatges. En aquesta novel·la no pots separar el fons de la forma i, per mi, això vol dir que al darrere hi ha un escriptor. Jo anava esperant l'obra que m'agradés de veritat i vaig tenir la sort que em a venir la primera i ha estat bona.'

La Colla Maracuyà, integrada per 40 components presentaran enguany la reina del Carnaval i, des de la seva web oficial estan recollint suggeriments del públic per decidir com ha de ser la reina del carnaval Sitgetà.

El grup Fantastik Show s'encarregarà durant els tres propers anys d'organitzar i, sobretot reforçar, el personatge de la Reina Infantil del Carnaval.

El Carrussel del Prado, tot un clàssic del Carnaval i una garantia de diversió celebren enguany un espectacle commemoratiu amb els millors números que han escenificat durant els 30 anys que porten oferint espectacle als sitgetans.

L'artista sitgetana, Blanca Benítez ha estat la creadora del cartell d'enguany. Benítez ha volgut reflectir en el seu treball els diferents personatges que ballen i porten màscara en una imatge on predominen els tons blaus i violetes. Amb aquesta imatge s'il·lustraran cartells i diversos materials del Carnaval sitgetà.