Les maniobres de la trama van portar a defraudar a hisenda la quota de l'IVA de l'empresa Teconsa per valor de 198.830 euros i de l'impost de societats del 2006 per la deducció improcedent de factures emeses per valor de 434.941 euros per una sèrie d'empreses que també hi estan implicades. Tecnosa va percebre 7.493.600 euros per l'adjudicació del contracte de sonorització de la visita del Papa.

Els altres encausats són el president de Teconsa, José Luis Martínez Nuñez; el vice-president, José Luis Martínez Parra; Jesús Alonso Galindo y Rafel Martínez Molinero, vocals del consell d'administració; Alejandra Andrea Beresovski i Noemí Márquez Castellano, administradores solidàries de Wild Electronic Desing; Antonio Soler Dorado i Oscar Fragio Díaz, apoderat i gestor de Wild Electronic.

L'informe d'Hisenda apuntava irregularitats a RTV

Un informe (pdf) encarregat a Hisenda pel jutge del cas Gürtel a Madrid, Antonio Pedreira, posava de manifest irregularitats importants comeses pels gestors de Radio Televisió Valenciana en l'adjudicació de contractes durant la visita del Papa a València el juliol del 2006. Segons l'informe, la televisió valenciana es va gastar durant la visita del Papa 14.713.940, 75 euros i, en els contractes firmats, hi va haver un 'incompliment generalitzat dels principis de publicitat i concurrència' a l'hora d'adjudicar serveis o subministraments que per la seva quantia 'haurien hagut d'haver-se tramitat amb procediments de contractació oberts i negociats i que s'han adjudicat com a contractes menors', fraccionant els contractes per parts.

En la documentació de Canal 9 s'hi van detectar irreguralitats importants. Tots els contractes estan relacionats amb la retransmissió de la visita que va fer Canal 9. En total, més de catorze milions d'euros, un dels quals es va dividir eb petits contractes d'una manera altament irregular, segons l'informe. Els altres tretze milions es van fraccionar en 11 contractes, el més important dels quals fou per Teconsa, una constructora sense cap experiència en insonorització. Aquesta empresa en va subcontractar moltes d'altres.

'Queda acerditat que almenys en dos dels expedients s'adjudica el servei a empreses sobre les quals existeixen dubtes importants sobre la seva possibilitat d'acreditar la solvència tècnica i professional necessàries per a ser contractades', diu l'informe.

Segons Joel Joan, l'acadèmia admira l'obra d'Agustí Villaronga, 'a qui estimem i respectem especialment', i la dels directors i professionals. El director del premiat film 'Pa Negre' fou objecte d'una broma relacionada amb el cavall del film durant la gala, i el Col·legi de directors havia demanat una disculpa pública.

Joel Joan ha recordat que els darrers quatre anys, l'Acadèmia del Cinema Català ha lluitat per la difusió del cinema català donant suport al sector i a la feina dels seus professionals i ha celebrat els Premis Gaudí amb l'objectiu de donar estatus social i visibilitat al cinema.  Per això, insisteix, des de l'acadèmia seguiran lluitant perquè el cinema català sigui present al món.

La gala dels Gaudí s'embolica

Avui hi ha hagut més reaccions a la gala de lliurament dels Premis Gaudí de diumenge al vespre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha reiterat les crítiques a la visió generalitzada que es va donar dels polítics, qualificant-los de corruptes; ahir ja va esbroncar (àudio) Joel Joan.

'Em moriria si no us digués que la gala dels Premis Gaudí no em va agradar gens', va dir Mascarell al Palau de la Generalit, acompanyat de Joel Joan i d'alguns dels premiats. I va explicar que, com que la Gala es va expressar amb naturalitat, ell també tenia el dret de fer-ho: 'No em va agradar gens per una raó: no va ser un exercici d'autoestima de tots plegats ni a favor del cinema'.

El conseller es va mostrar molt molest amb la Gala dels premis. 'En l'àmbit de la política, potser hi ha molts corruptes, però de tant en tant també n'hi ha que no ho són', va apuntar. De fet, considera que si es converteix a tots els polítics en corruptes 'tot el país anirà avall i la nostra societat resultarà greument perjudicada'. 'Llibertat d'expressió', va dir mirant Joel Joan, que l'acompanyava en la conferència de premsa. 'Tu no em vas donar dret a contestar i tu ja has parlat i jo ja he acabat. En canvi jo et deixo parlar i si vols discutirem', li va dir també a Joan, que va respondre que no volia dir res.

Mascarell va assenyalar de les coses diverses que es van dir a la Gala' n'hi ha una que no és exactament com es va plantejar'. De fet, va indicar que aquest és un moment complicat per la crisi econòmica i que el govern pren decisions que tenen com a conseqüència que 'algunes gran institucions tinguin problemes i alguns sectors no en tinguin tants'. En aquest sentit, va manifestar que 'hi ha gent que té dret a queixar-se i hi ha gent que en té menys perquè hi ha sectors on hem fet l'opció que els recursos es mantinguin perquè els considerem estratègics pel futur del país i un d'ells és el cinema', va apuntar. Amb aquestes paraules va voler deixar clar que el sector del cinema no es troba entre els que es puguin queixar.

El conseller va recalcar que és molt difícil pel govern 'prendre la decisió de repartir d'una o altra manera' els recursos. A més, va destacar que 'han repartit a favor del cinema perquè és imprescindible com a sector cultural pel país'.

I avui, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha insistit en la crítica a la gala. 'Respon a una lògica postmodernista tronat, que es basa en el riure fàcil i en que la gràcia i la burla són una mateixa cosa', ha declarat.

Xavi Mira: Els polítics tenen la pell molt fina

Per la seva banda, el presentador de la gala, Xavi Mira, ha lamentat que els polítics tinguin 'la pell molt fina', i ha afegit que si algú s'ha sentit ofès 'té dues feines'. 'No podem agradar a tothom. Fem feina amb tota la il·lusió del món. Està subjecte a les opinions de cadascun però penso que la crítica als polítics no va ser gens acarnissada', ha insistit Mira en una entrevista a RAC1. Per l'actor, només faltaria que no es poguessin queixar de la realitat actual. Ha explicat que volien fer una gala divertida i reflectir una realitat. 'Hi havia molta gent que ens va donar l'enhorabona', ha insistit. 'Crec que és una rabieta dels polítics perquè és una realitat que no els agrada'.

La conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del govern de les Illes no compta amb tancar cap escola a Mallorca per la neu, però ha decidit suspendre totes les sortides extraescolars fins divendres. En canvi, no ha prohibit les activitats esportives mentre no es produeixin més nevades que ho impedeixin. Fonts de la conselleria expliquen que hi ha 'normalitat absoluta' en els centres educatius de les Illes.

La nova onada de fred, en aquest cas 'polar', es fa sentir a partir d'aquesta nit amb temperatures gèlides a tot el país. Els termòmetres tornen a baixar, encara que potser no tant com el cap de setmana. Precisament a les Illes és on el temporal es va mostrar amb més duresa i va tenir més conseqüències, amb nevades que no es veien des de 1956. Ahir, Menorca va tornar a quedar incomunicada per mar i els ports de Maó i Ciutadella van haver de tancar pel fort vent. Avui, els ports menorquins encara no han pogut tronar a la normalitat.

L'agència meteorològica estatal creu que la temperatura es pot situar en un màxim de 8 o 9 graus. Si bé el front siberià del cap de setmana va deixar temperatures d'onze graus sota zero a mil cinc-cents metres del mar, aquesta segona onada pot deixar marques de fins a set graus negatius a les zones més altes de les muntanyes balears.

Per Pujol, la Generalitat ja no es pot permetre que les relacions amb Espanya es redueixin a 'l'habitual retoc cosmètic i de curta durada'. Per tant, defensa el pacte fiscal que promou el govern; si no s'accepta, 'la resposta, per l'estat espanyol, a la disjuntiva residuals o independents serà clara i definitiva: residuals. Insignificants i marginals, amb un destí per a Catalunya: l’esborrament. I per tant, siguin quines siguin les dificultats, la independència haurà de ser l’opció de molts catalans. És a dir, de moltes persones que viuen i treballen a Catalunya. De fa generacions o de fa poc. I que per a ells Catalunya és el seu país, i dels seus fills i néts. Perquè per a tots i cadascun d’ells i dels seus fills i néts Catalunya deixarà de ser un país de promesa. Un país amb horitzó il·lusionat. L’horitzó s’anirà diluint. En tots els àmbits'.

Sobre la coincidència de data amb el congrés dels socialistes valencians, Morera explica: 'Podrem evidenciar qui està atent, qui està en connexió amb la societat, qui escolta què diu el carrer, què diuen els nostres sectors, les persones, les associacions… I qui pensa en repartir-se un pastís cada vegada més reduït. Ja s'ho faran'.

L'alternativa progressista

Els dirigents de Compromís són conscients dels bons resultats que han tingut en les últimes conteses electorals i de la projecció que els donen els sondatges d'opinió i d'intenció de vot. I, en un moment de forta protesta social contra la política del PP a la Generalitat i d'evident divisió i fragilitat del principal partit de l'oposició, volen donar una empenta a la coalició perquè esdevingui l'alternativa progressista al País Valencià.

Per això hauran d'arribar a més sectors de la població i ampliar l'espectre polític que els dóna suport. Amb aquest propòsit, les direccions dels partits que integren Compromís han acordat un rellançament del projecte, de tal manera que tingui òrgans de gestió i de govern propis, a part dels que ja té cada partit de la coalició.

Una nova estructura orgànica

En efecte, hi haurà una executiva, que es reunirà periòdicament, segurament cada setmana, i un consell general, de representació territorial, que aprovarà els programes electorals i l'estratègia política de la coalició. Hi haurà també un coordinador general, que presidirà l'estructura orgànica. Els detalls sobre el funcionament i la composició d'aquests òrgans es debatran durant aquests dos mesos vinents amb les bases.

'En un parell de mesos, després d'un debat intern, democràtic, podrem anunciar i posar en marxa eixe nou Compromís, amb la voluntat de sumar els independents i la gent que ha participat del projecte i que s'escampe per tots els racons del país', explica Morera.

I precisa que aquesta nova estructura serà compatible amb el funcionament de cada partit per separat: 'Els partits i els independents que integren Compromís continuaran existint, però revalidarem la nostra voluntat d'anar junts, units en la diversitat, perquè el lideratge de l'espai progressista al País Valencià el durà Compromís'.

En aquesta nova etapa, Compromís obre la porta a la incorporació de més independents, i de més formacions. 'Les portes són obertes. Volem cooperar amb els que tinguen uns valors comuns amb nosaltres', conclou Morera.

Recorden que ells encara no han rebut cap indemnització per l'acomiadament i que encara els deuen mensualitats, i critiquen que amb aquesta nova inversió, el consistori es gasti en tres anys un milió d'euros més per fer el que ja feia la televisió pública.

L'ajuntament ha adjudicat dos contractes per a la realització de programes de televisió, tret dels informatius. Un d'aquests contractes és per a Comarques Centrals Televisió SL, propietat d'un empresari de Xàtiva pròxim al president de la Diputació de València, Alfonso Rus. L'emissora, la gestiona Ràdio Gandia SA amb la marca Telesafor. El segon contracte s'ha adjudicat a Inversiones Especiales Mediterráneo SL, una empresa que emet amb la marca Tele 7.

El magistrat no ha ampliat, però, el delicte a coaccions, perquè entén que aquest s'inclou en la resta. Sanz es troba processat des del juliol pels delictes d'abús sexual després de la denúncia de tres periodistes l'any 2010. La Intersindical ha informat que la resolució dictada pel jutjat no és ferma i preveu la presentació d'un recurs d'apel·lació en el termini de cinc dies.

L'acusació popular demana ara que el cas passi a mans de l'Audiència de València, 'per tal que es depuren les responsabilitats oportunes'. A més, considera que ja fa massa que dura el procés d'instrucció i desitja que durant aquest any 'es puga veure Vicente Sanz assegut al banc dels acusats de l'Audiència de València'.

El sindicat també creu que RTVV hauria de tenir responsabilitat civil en la causa, ja que l'ex-secretari general utilitzava el seu càrrec i les instal·lacions de l'ens per cometre els delictes. Afegeix que el director general de RTVV, José López Jaraba, 'va mantenir un comportament indigne en aquest afer per no obrir un expedient laboral sancionador a Sanz i per no haver actuat des del moment en què va saber l'abast dels fets que pesaven sobre el seu número dos'.

En la compareixença al congrés Rajoy també ha explicat el resultat de l'últim Consell Europeu, en què, ha manifestat, els caps d'estat i de govern van aplaudir les mesures aplicades pel seu govern.

'Sabíem i sabem què ens espera. Sabíem i sabem que ens jutjaran per allò que aconseguim, i no pas per allò que intentem o per com hàgim trobat les coses.'

Rajoy també ha dit que la Unió Europea no els obligava a prendre cap decisió, però que Espanya era molt lluny de l'objectiu d'estabilitat i de creixement.

- Pere Meroño. Tàpies

- Montse Vives: Ha mort el cos d'Antoni Tàpies

- Mònica Amoròs: Se'ns moren els savis

- Roser Giner: Tàpies

- Emigdi Subirats: El meu Antoni Tàpies

- Terra i Llibertat: Entre l'orient i l'occident

- Julián Juan: Mor l'artista Antoni Tàpies

- Vicent Partal: El meu Tàpies

- Biel Mesquida: Tàpies camina cap a l'infinit

- El pèndol de petites oscil·lacions: Tots els estats de l'aigua i l'ànim

- Núria Cadenes: Antoni Tàpies

- Jordi Casadevall: Antoni Tàpies

- David Figueres: Sotragades Tàpies

- Gemma Pasqual: Bon viatge Tàpies. Les teves mans, plenes de dibuixos i de pols de terra als dits.

- Jordi Surinyac: Tàpies

- Josep Selva: Tàpies sense mitjons

- Jaume Fàbrega: Comiat a Tàpies

- 

Accés obert als números anteriors de la revista

El mes passat vam publicar un número especial de la revista de VilaWeb, '#Uf. S'acaba un món. Resum del 2011', obert a tots els lectors del diari, amb el resum del 2011, també alguns dels temes que marcaran el 2012 i els vídeos de l'any de VilaWeb TV.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Els membres de +VilaWeb reben la revista per correu. També poden accedir al mensual des de la pàgina de +VilaWeb, apartat 'Gestió del Compte' amb el seu nom i password.

Si no encara no sou membres de +VilaWeb us en podeu fer. Consulteu aquesta pàgina per a saber-ne més o telefoneu al 934 426 439.

Número 3. El sistema segrestat. Novembre 2011

El número 3, dedicat a la crisi econòmica, conté un article de reflexió de Vicent Partal, titulat 'El sistema segrestat', que exposa com el capitalisme, alliberat de competidors, ha perdut també prejudicis i s'ha convertit en un sistema embogit que no té en compte cap més principi fora del guany. 'Les alarmes han començat a disparar-se, no sols en relació amb l'economia, sinó també en relació amb la salut democràtica dels nostres països.' Aquesta número també inclou un 'Especial llibres per Nadal', el reportatge d'investigació 'Salvador Iborra: La mort gens casual d'un poeta', un resum de les noves retallades anunciades pel president Mas, l'anàlisi post-electoral i més.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 2. Sense ETA. Octubre de 2011

Octubre va ser un mes informativament molt intens, amb l'anunci d'ETA del cessament definitiu de l'activitat armada, fet que va ocupar la portada d'aquest número; però també hi ha la decisió de la Unió Europea de prioritzar el corredor mediterrani complet, encara que incloent-hi Madrid, i la mort del dictador libi Muammar al-Gaddafi, i d'altres.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 1. La mort de Steve Jobs. Setembre de 2011

Aquest número vol ser un homenatge a Steve Jobs i per això hi hem inclòs la traducció catalana del seu famós discurs a la Universitat de Stanford. També hi trobareu els grans temes del mes de setembre, com ara el debat sobre el corredor mediterrani o l'atac a les escoles en català, la secció de dades elaborada exclusivament per a la revista, i un avançament editorial de la nova novel·la de Ferran Torrent, 'Ombres en la nit'.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 0. La dimissió de Camps. Juliol 2011

La dimissió del president de la Generalitat Valenciana Francesc Camp va centrar el número 0 del mensual. La publicació inclou les seccions habituals, entre les quals un avançament editorial, una cronologia del mes i una secció de periodisme de dades.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o  ací, si la voleu en format pdf.

VilaWeb llança avui una nova campanya d'afiliació centrada en el 0,16. Aquesta xifra representa el preu de l'afiliació bàsica a +VilaWeb, la de 60 euros, dividida pels dies de l'any. Es pot dir, en aquest sentit, que seria el preu diari de VilaWeb. 0,16 vol remarcar la necessitat de compromís amb el diari dels seus lectors.

Preguntes i respostes sobre +VilaWeb i la proposta 0,16

I per què hauria de pagar jo, si qui no paga té accés a la mateixa informació?

Per responsabilitat envers la informació, el mitjà i la nostra societat. La responsabilitat és personal, i cadascú ha de decidir si és correcte pagar. Però nosaltres veiem que en la situació actual, si els lectors no paguen, serà molt difícil de sostenir cap mitjà a llarg termini. En canvi, projectes com VilaWeb poden créixer molt més que mai, si tu ens fas costat. Un petit esforç teu, 16 cèntims d'euro el dia, fa la diferència per a nosaltres.

Pagar, a més, només és una part del compromís que demanem als lectors. Amb +VilaWeb els cridem a participar del treball de la redacció a través d'una sèrie d'eines. Els membres de +VilaWeb reben cada dia un correu amb els temes que s'estan treballant i poden aportar el seu coneixement i els seus contactes a la feina periodística. També poden participar en espais de debat com Implicats, en el qual personatges rellevants de l'actualitat tenen una trobada amb els lectors.

Però tot és de franc, no ?

Avui preval la idea que la informació d'internet és de franc. Però VilaWeb vol subratllar que la informació costa diners i que és just pagar per la bona informació que reben els lectors. Per això hem creat la comunitat dels lectors, que accepta aquesta premissa.

A partir d'ara hauré de pagar, doncs, per poder llegir VilaWeb ?

Únicament si creus que és correcte pagar. Amb el projecte +VilaWeb sempre hem deixat clar que tant qui vulgui pagar com qui no tindran accés a la mateixa informació. Però demanem als lectors que siguin conscients de la necessitat de pagar i d'involucrar-se per a fer del diari una comunitat forta.

D'acord: vull pagar. Com ho he de fer?

Omple aquest formulari o envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat amb el teu telèfon i et telefonarem. També pots trucar al 934 426 439 (de les 9.00 a les 14.00 hores) i et gestionarem l'alta nosaltres mateixos. És convenient que llegeixis els serveis i les modalitats de pagament que t'ofereix +VilaWeb.

Si no pago, què?

Si no pagues no contribueixes a l'enfortiment del diari i de la comunitat dels lectors que estem creant. No podràs participar per tant en la dinàmica creada al voltant de +VilaWeb que cerca fer d'aquesta comunitat un referent encara més important per al país i el mitjà de comunicació més innovador ara també socialment. Això sí podràs accedir al diari igualment.

Perquè 16 cèntims d'euros ?

 De la mateixa manera que en música iTunes ha revolucionat el mercat venent cançons per uns quants cèntims, mentre que els discos valen uns quants euros, nosaltres creiem que en el mercat de la informació no es pot demanar ja un euro i vint el dia per notícies que són a l'abast de tothom.

On puc trobar més informació sobre +VilaWeb?

A www.mesvilaweb.cat.

VilaWeb és el primer diari que fa això?

+VilaWeb replega i adapta propostes fetes des de diaris digitals de tot el món, com ara Texas Tribune o Rue89. A partir d'elles formulem una proposta que vol respondre als enormes reptes que té al seu davant la premsa i el país. La desaparació dels mitjans tradicionals ja no és una teoria sinó una realitat i veus i capçaleres que han representat molt ara es troben en un atzucat de difícil sortida. A VilaWeb pensem que precisament per això cal que propostes com la nostra, que han demostrat durant setze anys una gran capacitat de lideratge i innovació siguin més fortes que mai.

I si s'acaben els mitjans?

És una possibilitat real que els mitjans deixem de ser necessaris. Els mitjans tradicionals ho tenen molt difícil per a sobreviure però per als digitals tampoc no serà fàcil. Si la societat no necessita mitjans simplement desapareixerem tots. Però aleshores caldrà trobar qui parla en nom de la nostra comunitat humana perquè tal i com Norman Mailer va dir un diari és 'una nació que parla amb ella mateix'. I això exactament volem que siga +VilaWeb.

M'agradaria parlar de tot això...

Si vols organitzar un debat o una xerrada sobre el futur de la premsa envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat Estarem encantats de parlar-ne.

La cerimònia de comiat a Antoni Tàpies es va fer ahir a migdia en l'estricta intimitat, per voluntat expressa de la família. La Fundació Antoni Tàpies, que ha obert portes en gest de dol, posa a disposició de qui vulgui deixar el seu testimoni un llibre de condol. Més endavant s’anunciarà la data, els continguts i els participants en l’acte d’homenatge públic que tindrà lloc a la seu de la Fundació.

L'art i el país perden Antoni Tàpies

Feia poques setmanes que l'artista Antoni Tàpies havia fet 88 anys (el doble infinit) i se sabia que feia temps que estava delicat de salut. La família va comunicar el traspàs dimarts a la tarda a l'ajuntament de Barcelona. Tàpies ha estat referent mundial en l'art contemporani de la segona meitat del segle XX. Els seus inicis venen marcats pel Grup Dau al Set, i la seva aportació essencial a l'art contemporani es desenvolupa a partir dels anys cinquanta quan es converteix en un dels grans exponents de l'informalisme.

La seva obra, que s'exposa arreu del món, s'estudia i es mostra a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (vídeo), que va crear el mateix artista el 1984 per promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani.

Els inicis amb Dau al Set

Els primers anys d'Antoni Tàpies en el món de l'art van anar de la mà d'un grup d'amics artistes entre els quals hi havia el seu cosí Modest Cuixart, Joan Brossa, Joan Ponç, Joan Josep Tharrats i el crític Arnau Puig. S'agruparen amb el nom de Dau al Set, cap a l'any 1948. Tàpies havia negat en diverses ocasions la consideració de Dau al Set com a grup, però el cert és que aquesta etapa fou important, i el fer del col·lectiu el va marcar artísticament. En la recent edició de l'opuscle 'Dau al Set. La II avantguarda catalana', la nadala de la Fundació Lluís Carulla, Arnau Puig escriu en relació a Tàpies: 'En entroncar-se amb els nous amics, pren consciència que l'art és potser, també, un compromís social i no una estricta rebel·lia individual. En aquell temps va posar l'acció creadora al servei de la manca de moralitat de la societat, es manifestà contra l'ostentació i exaltà i escarní els símbols que fins aleshores constituïen  i eren els valors de la societat: aspecte, aquest, a què era molt sensible per l'exemple de la pròpia família, benestant, culta, amant i respectuosa de l'ordre social, al qual cal contribuir perquè els fets s'ajustin a les predicacions.'

De mica en mica es va acostar a les formes de vida religiosa i mística orientals i dels pobles anomenats primitius que el van influir en l'expressivitat plàstica. Més tard, li arribà la necessitat de descobrir les matèries. També explica Arnau Puig: 'Més que el color, potser el millor suport per a les expressions són les matèries, que ofereixen el color, però no les falses brillantors.'

Un dels artistes que ha mirat bé l'obra d'Antoni Tàpies i hi ha reflexionat abastament és el també artista Antoni Llena. Preguntat per la trascendència de la figura de Tàpies, Llena havia començat dient: 'És un dels pintors que considero cabdals d'aquest segle. Espero que el reconeixement que es mereix sigui…' Llavors es va parar i va confessar: 'Mira, és que no sé massa què dir-te en aquets moments, perquè em sembla que les paraules sonen ridícules. Estic afectat. Perquè malgrat que la seva mort era previsible, no me'n volia fer a la idea.'

Tàpies i el futur

Amb tot, Llena ha deixat escrits molts moments de relació amb l'artista i amb la seva obra. Hi va dialogar amb gran intensitat en l'exposició 'Tàpies vist per Llena' (1991), un encàrrec de la Fundació Tàpies. En el recull d'articles 'Per l'ull de l'art', Llena en parla molt d'Antoni Tàpies. Ens quedem amb una reflexió que era de present i de futur. Es titula 'Què serà de la pintura d'en Tàpies' (2005), i diu:

'…quin demà espera a la pintura de Tàpies, una obra que rastreja subsòls, que amalgama memòries en fementació? Sobretot si pensem que en Tàpies és percebut pels nostres contemporanis com un artista d'existència llarga i de producció copiosa, que demana esforç a l'hora d'encarar-s'hi—tot i que, sense haver aprofundit gaire, es pensen que l'han digerit pel sol fet d'haver-lo identificat estilísticament. A sobre, delerosa de novetat, una gran part de la crítica actual ha circumscrit la seva pintura a una època i l'ha desada com una nosa.'

I després, Llena continua. Som al 2006: 'He tornat a Campins per contemplar una volta més l'obra que en Tàpies ha fet durant l'estiu. A primer cop d'ull, m'ha semblat una producció sense tensió. Però ha estat una impressió momentània, superficial. Vista amb deteniment, he comprès que la manca aparent d'impuls no era sinó despullament. Tàpis ha depurat gest i plasticitat. S'ha desprès de gestualitat i ha talment reduït la gramàtica iconogràfica que, entre la cinquantena d'obres que he contemplat, sols hi he observat dues creus. (…) Aquest despullament mancat d'emotivitat fa que l'obra projecti un so imperceptible que va fent forat a l'orella de l'espectador. I aquest so imperceptible no és sinó el crit mig apagat d'un univers a la recerca de futures memòries. Memòries per a reviure-hi imperativament. Frisoses de vida. És per això que la pintura de Tàpies té futur.'

La CUP recull en aquest document el sou del batlle i els regidors de Barcelona i fa una estimació de les retribucions en dietes a partir dels barems públics. També dóna una sèrie de dades sobre 'com viuen els regidors' i asseguren que la majoria tenen mútua sanitària privada i porten els fills a una escola privada o concertada.

La formació independentista demana que hi hagi 'més transparència' respecte les retribucions i s'informi del sou i les dietes, els imports per les assistències a reunions, dietes per viatges, patrimoni de càrrecs i personal eventual. Per la seva banda, fonts de l'ajuntament han insistit a VilaWeb que 'tot el que paga l'ajuntament es troba a la web' i que, en tot cas, 'si algun regidor percep una retribució com a membre d'un consell comarcal o com a diputat, seran les institucions corresponents que hauran de publicar-ne les dades'. Així mateix, recorden que 'els sous han estat reduïts i congelats i que hi ha un 20% menys de càrrecs directius que en l'anterior mandat'. 

Però la CUP critica: 'En ple context de retallades, desnonaments i precarització dels serveis bàsics, no entenem que els pressupostos públics financin una estructura de personal directiu tan opulenta i excessivament remunerada'. Per això reclama que els sous dels càrrecs electes i de confiança es redueixin en un 60%, que s'elimini el complement salaria per assistir als plens i les comissions i que es retalli l'estructura de càrrecs directius i de confiança.

El regidor d'ERC, Jordi Portabella, ha dit al seu Twitter que desmenteix les dades que es fan córrer amb l'etiqueta #quinssous: 'Són desmesurades i obliden q els càrrecs d'ERC paguem un % al partit per finançar-lo'.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha donat una raó política al canvi d'ubicació del Centre d'art contemporani: 'no era racional que al mateix temps que el MACBA ha perdut des de 2009 el 18% del seu pressupost, es creés un centre d’art contemporani que suposés una competència.'

El canvi d'ubicació es va donar a conèixer ahir al vespre. Segons va anunciar Ciurana, Fabra & Coats podria obrir a partir del juliol, sense director, un primer nivell a la planta baixa de l'edifici, 450 metres quadrats, i més endavant tabé disposaria de tres plantes més que suposarian en total 2.400 metres quadrats.

Per altra banda, el Canòdrom es podria convertir en un espai per ajudar a la creació en un pas de transició cap a la professionalització, una mena de Barcelona Activa dedicada a la producció creativa, tant per a empreses com per a creadors amb el seu propi taller.

Ja s'esperava que la comissió delegada del MACBA assumís l'informe consultiu que se li va demanar al museu, en relació als museus i centres d'art contemporani. El MACBA surt reforçat de la crisi del Canòdrom i es perfila com la capçalera del sistema d’art contemporani del país, tal com ha expressat Bartomeu Marí, director del MACBA.

Aquesta situació no és ben rebuda per una part dels artistes, que aplegats en l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, dilluns van fer un acte de protesta amb declaracions molt dures contra el MACBA i els responsables polítics. El president de l'associació, Joan Fontcuberta, va assegurar que la cancel·lació del Canòdrom com a seu del centre d'art contemporani de Barcelona és un pas cap a un sistema artístic totalitari, per la voluntat del MACBA d'acumular massa poder. I va assegurar que l'associació es plantejava demanar la dimissió del conseller Mascarell i del tinent batlle Ciurana.

Roca explica que de ben jove llegia molta novel·la negra, perquè a casa n'hi havia molts llibres. 'I ara espero amb candeletes que surti l'últim Camilleri o l'última Donna Leon'. També llegia sovint la Mafalda i el Patufet.

Recorda llibres com 'El vigilant al camp de sègol', que la va impactar molt, o les obres de Stefan Zweig, 'un dels millors autors'.

Explica que un dia va entrar a casa 'un corrent literari de llatinoamèrica', i va ser quan va començar a llegir llibres de Vargas Llosas com 'La ciudad y los perros' o 'La casa verde'.

Hi ha llibres que et deixen mal cos, com 'Desgràcia', de Coetze ('No el llegiu si esteu deprimits', avisa Roca) i altres que et fan pixar de riure, com els 'Wilt' de Tom Sharpe.

Elisenda Roca també diu que és lectora de poesia i recomana a tothom que llegeixi, si no ho ha fet encara, els poemes de Josep Maria de Sagarra.

Jean-Louis Demelin, que a més de batlle és hoteler, periodista i membre del grup de música Cal Tres, té previst d'enviar en nom del municipi sengles cartes al president de la república francesa i al rei d'Espanya amb la denúncia del tractat dels Pirineus, pel qual el 1659 el comtat del Rosselló i una part del de la Cerdanya van quedar adscrits als territoris del rei de França.

Ahir, el Mirandès va quedar eliminat per l'Athlètic de Bilbao després d'haver protagonitzat un sorprenent camí fins a la semi-final des de la Segona B. Tant si passa el Barça com el València, la final contra l'Athlètic pot tornar a quedar marcada per una nova xiulada al rei quan soni l'himne espanyol, com va passar fa dos anys precisament a Mestalla. La final serà el 25 de maig.

Per aquest festival, hi han passat noms de referència com el grup antipublicitari nord-americà Adbusters, l'agrupació italiana Molleindustria, que es dedica a programar videojocs alternatius, l'associació de 'flashmobs' novaiorquesa Improv Everywhere, el grup de suplantadors The Yes Men i el Reverend Billy, convidat al primer The Influencers i que dissabte tornarà a sermonejar a Barcelona.

En parlem amb Bani Brusadin, director d'aquest festival que es farà els dies 9-11 de febrer a Barcelona.

L’Assemblea Nacional Catalana per Vilassar de Mar per la Independència ha organitzat pel proper 17 de febrer l’acte oficial de presentació de la seva assemblea territorial. L’acte tindrà lloc el 17 de febrer a les 20 hores a la Sala Galbany, i comptarà amb la participació dels membres del Consell Permanent de l'ANC Pep Riera, i Carles Castellanos, així com de Vicenç Valls per part de Vilassar de Mar per la Independència.