Munar, a més, haurà de pagar una fiança de responsabilitat civil de més de dos milions i mig d'euros en un termini de vint-i-quatre hores, o en cas contrari, se li embargaran els béns.

La fiscalia havia demanat presó eludible amb una fiança 100.000 euros més alta que no la imposada pel jutge. Munar ha negat al jutge les acusacions d'haver adquirit accions de la productora Vídeo U, a la qual el Consell de Mallorca va desviar suposadament quatre milions d'euros la passada legislatura. Se li imputen sis delictes, entre els quals malversació de fons públics, prevaricació i suborn. Arran de les acusacions, formulades per Miquel Nadal, Munar va dimitir i va anunciar que deixava la política.

És la tercera vegada que Munar és citada als jutjats per a declarar dins del cas Maquillatge, una peça separada del cas So n'Oms. En la primera, el passat 18 de desembre, no hi va acudir al·legant que per la seva condició d'aforada com a parlamentària la seva declaració havia de tenir lloc davant la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB). A la segona, el 22 de gener, va fer acte de presència, però es va acollir al dret de no declarar en espera de que el cas no fos assumit per la màxima instància judicial de les Illes.

Buils i Farrús, també als jutjats

L'ex-conseller de Turisme d'Unió Mallorquina (UM) Francesc Buils, l'empresari de la comunicació Jacint Farrús, i dos propietaris de l'empresa d'informàtica Minser, Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, detinguts el passat dilluns en el marc de l'Operació Voltor, han arribat aquest matí també als jutjats per ser interrogats per la jutgessa que instrueix aquesta presumpta trama de corrupció ordida en l'actual legislatura, i que suma una vintena d'arrestats des que s'obrí el passat 3 de febrer, entre ells ex-alts càrrecs del govern i ex-dirigents d'UM. El jutge també els ha imposat una fiança de 100.000 euros per eludir la presó.

En aquesta operació també es van detenir els ex-directors generals del govern, Antoni Oliver i Joan Sastre, els ex-presidents d'UM Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, i diversos empresaris vinculats al partit presumptivament implicats en els fets que investiga aquest cas. Tant Nadal, Flaquer, Sastre, Oliver com el comptable d'UM Álvaro Llompart van eludir ingressar a presó després de despositar fiances d'entre 75.000 i 100.000 euros.

Segons Boada, Endesa fa servir, a les torres de tensió, material que 'feia temps que no es feia servir a la resta de l'estat' i ha acusat la companyia de no fer 'les inversions necessàries perquè la baixa i la mitjana tensió estiguessin en les millors condicions', cosa que s'evidenciaria, al seu parer, amb la caiguda de trenta-tres torres arran del temporal. Però la companyia elèctrica nega que el manteniment de les seves instal·lacions sigui deficient. De fet, Endesa afirma que fa temps que fan servir els avenços tecnològics i els materials més nous que hi ha al mercat. Els responsables de la companyia elèctrica també han recordat que la seva activitat es troba 'permanentment controlada, inspeccionada i auditada per les administracions competents, entre les quals hi ha la Generalitat de Catalunya'. 

En aquest sentit, el conseller Antoni Castells ha dit, en al·lusió a les declaracions del secretari d'Interior, que l'administració no podia 'parlar debades'. A més, ha apuntat que l'expedient que el seu departament va obrir l'endemà de l'apagada 'no serà complaent amb ningú', ja que no descarta que una part 'de la tragèdia' sigui responsabilitat de la companyia: 'No ho descartem, però siguem ponderats perquè encara no estem en disposició de dir que l'apagada és culpa seva', ha dit.

L'anada de l'eliminatòria es va saldar amb un empat a un gol que ja donava al Barça un bon avantatge per al partit d'ahir. Els gols del partit els han fet Messi, en dues ocasions, Pedro i Bojan, que ha saltat a la gespa els últims minuts del partit.

Ara caldrà veure qui serà el proper contrincant del Barça a quarts de final de la Lliga de Campions. Els equips que s'han classificat per aquesta tanda són el Manchester United, CSKA Moscou, Inter de Milà, O. Lió, Bayern Munic, Arsenal i Girondins.

En un comunicat, el PSC diu que les apreciacions 'són a títol absolutament individual que no es corresponen amb l’opinió del partit i que semblen desmerèixer la independència dels mitjans de comunicació de titularitat pública i la professionalitat dels que hi treballen'.

Insults sexuals

El càrrec socialista a l'Ajuntament de Barcelona Miguel Ángel Martín López va publicar un apunt sobre l'entrevista al seu Facebook amb insults sexuals i de gènere, que posteriorment va retirar. Cap a migdia, Martín, que és conseller Municipal del PSC, Vicepresident del Districte de Sant Martí i gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, ha publicat un altre apunt al Facebook en què es disculpa per aquests insults, que reconeix que foren 'incorrectes, masclistes i fora de lloc', tot i que afegeix que 'només van ser fruit d'una ofuscació personal'. El president de CiU a l'Ajuntament de BArcelona, Xavier Trias, ha demanat a Hereu 'el cessament immediat de les responsabilitats municipals de Miguel Àngel Martín pels greus insults proferits a la directora de TVC'. El regidor de CiU Jordi Ciurana ha afegit: 'L’alcalde ha de decidir si creu que un personatge com aquest pot continuar representant l’Ajuntament de Barcelona, nosaltres creiem que no. Que no honora el càrrec i que el desprestigia, i per això demanem expressament a Jordi Hereu que actuï i el cessi de totes les seves responsabilitats, tant municipals com metropolitanes'.

Campanya del PSC contra Terribas

Arran de l'entrevista amb Montilla, el portaveu adjunt dels socialistes al Parlament, Joan Ferran, va recuperar ahir al seu bloc les crítiques a una suposada 'crosta nacionalista', va reconèixer que Terribas havia fet caure el president en 'contradiccions' i la va acusar d''interrompre constantment el president'.

Però les crítiques no vénen només de Ferran. El diputat socialista Josep Maria Balcells acusava al seu bloc Terribas d’'assetjar' Montilla, qualifica el to d'agressiu i de 'poc respectuós' amb el president. 'Semblava talment que era la portaveu dels crítics a tota la gestió de la catàstrofe de la nevada', diu.

La també diputada i secretària de Política Social del PSC, Carme Figueras, diu al seu bloc que va ser 'insòlit' que Terribas 'tallés i interrompís sovint' el president de la Generalitat. Al seu parer, la periodista no va deixar que Montilla exposés els seus arguments i va posar en dubte 'allò que deia, com si mirés contínuament d'enganxar-lo'. Figueras conclou que 'segurament la Mònica no tenia un bon dia'. Justament, al twitter del PSC destaquen avui, com a apunt blocaire del dia, aquest de Carme Figueras.

Fonts pròximes al popular Carlos Fabra han tret importància a aquesta 'baixa mèdica', considerant que el president de la Diputació castellonenca es troba 'perfecte' i que està a 'a casa de les seves filles a Madrid'. Les mateixes fonts asseguren que no es preveu que aquesta baixa mèdica vagi per llarg 'com a molt dos o tres setmanes', avancen.

Aquest allunyament temporal de la vida pública però fa créixer els rumors que circulen des de fa temps sobre un possible empitjorament de l'estat de salut del president castellonenc. Preguntat sobre aquesta qüestió el mateix Fabra va dir recentment que no tenia temps de morir-se.

Des de la corporació, asseguren que Fabra ha delegat funcions en el seu vicepresident 'desenes d'ocasions' per vacances o per viatges i asseguren no tenir constància de si havia anat o no a fer-se proves mèdiques.

Aquesta és la quarta vaga convocada en dos anys i mig per USTEC-STEs, CC OO, FETE-UGT i ASPEPC.SPS i les raons són les mateixes: 'les reduccions de plantilla, la supressió de batxillerats, la manca de substitucions i la majoria d'opcions del conseller Maragall, com la LEC mateix', ha dit a VilaWeb la portaveu d'USTEC, Rosa Cañadell.

Però el seguiment de la vaga ha estat menor que l'anterior, ara fa un any, que va tenir un seguiment del 78% segons el sindicats, tot i que les dades del Departament d'Educació apuntaven a un seguiment del 42%, el doble que la d'avui, i que era nou punts inferior a la vaga del novembre del 2008.

El conseller Ernest Maragall ha considerat que la via de la confrontació era 'esgotada' (àudio) i ha dit que ara era moment de desplegar la Llei d'Educació. Però els sindicats insisteixen en 'reenfocar la política educativa', tal com ha dit Cañadell, que creu que el conseller 'vol millorar legítimament el sistema educatiu, però com si fos una gran empresa de fabricar caragols o tornavisos, que ha de fer beneficis, no com un servei públic que és.' Una altra de les crítiques dels sindicats és el tancament del batxillerat de tretze centres: 'No és acceptable, perquè és condemnar-ne els alumnes a la marginalitat', ha dit Cañadell, que ha recordat que aquests centres 'són especials perquè tenen uns alumnes conflictius i fan molts esforços perquè no abandonin l'ensenyament'. Ara, els sindicats també s'oposen de ple al decret que donarà més autonomia a les direccions dels centres.

Manifestació a Barcelona

Uns 50.000 manifestants, segons els sindicats, han protestat en una marxa festiva pels carrers de Barcelona contra la política educativa de Maragall. També hi ha hagut manifestacions a Girona, Lleida i Tarragona, però amb una assistència força menor. La marxa ha sortit des de plaça Universitat i ha arribat, a través de Via Laietana, fins a la plaça Sant Jaume. La portaveu de CCOO, Montse Ros, espera que la mobilització obligui al Departament 'a rascar-se la butxaca per defensar l'escola pública'.

En el camp de la dansa el festival porta 'Âataba' ('El llindar') de Taoufiq Izeddiou, que es representarà divendres al Teatre Municipal. Al mateix teatre, hi actuarà dissabte el coreògraf japonès Hiroaki Umeda.

La música arribarà divendres a Elmediator, per on passaran The Herbaliser, Jessie Evans, Scratch Bandits Crew, le Peuple de l'Herbe i Curry&Coco. I la festa de cloenda, que es farà l'endemà, consistirà en les actuacions de Noblesse Obligue, Mr Oizo, Yusek i MeNeo.

Al Tilt, també hi ha temps per als concursos, en concret, de remescles i de videoclips, dotats amb 500 euros i 1.000, respectivament. Els concursants hauran de treballar tot dissabte i els resultats es proclamaran el mateix dia.

El ventall de cursos que s'ofereixen és prou ample: des de seminaris sobre control social o sobre decreixement, impartits per professors titulats, fins a classes d'electricitat explicades pels alumnes que es preparen per obtenir el títol oficial d'electricista, i fins a classes de català i d'espanyol per a immigrats sense papers. La idea que mou el personal de la Rimaia és de democratitzar l'accés al saber i de fer-lo arribar a tothom. A la Rimaia també hi ha una biblioteca de tres mil volums que es presten als veïns a règim d'intercanvi.

El projecte de la Rimaia ja fa temps que dura. El 12 de febrer la vella Rimaia fou desallotjada (vídeo) i l'endemà mateix ja s'havia ocupat un nou espai, un edifici immens en plena Gran Via barcelonina, que han netejat i que comencen a endreçar. És la nova Rimaia.

Per poder copsar l'opinió dels qui han assumit la responsabilitat primera de gestionar la crisi VilaWeb s'ha entrevistat amb els batlles de la Bisbal d'Empordà, Lluís Saís (ERC), de Colomers, Josep Manel López (ICV), de l'Escala, Estanislau Puig (PSC) i de Fornells de la Selva, Gabriel Casas (CiU). Tots quatre han subscrit el manifest (pdf) que censura l'actuació, tant de les elèctriques com del govern, però jutgen d'una manera desigual, i en alguns aspectes contradictòria, la responsabilitat que han tingut govern i elèctriques en la mala gestió de l'apagada de llum.

L'experiència de cada batlle, sobre la informació rebuda d'instàncies superiors o de la companyia elèctrica, són prou diferents, però tots coincideixen a dir que s'han de revisar alguns protocols d'emergència a partir de l'experiència feta. D'aquí ve que facin propostes semblants sobre allò que cal fer a partir d'ara i que coincideixin a exigir inversions molt importants a Fecsa-Endesa perquè renovi les línies de tensió mitjana i baixa, malmeses pel temporal.

VilaWeb els ha fet sis preguntes:

1. Tenint en compte la situació passada i l'actitud de les elèctriques, què s'hauria de fer ara?

Josep Manel López (ICV), batlle de Colomers (Baix Empordà). Cal que el govern de la Generalitat forci les indemnitzacions corresponents i obligui les companyies elèctriques a invertir un percentatge important dels beneficis en la modernització de les línies de tensió baixa i mitjana. Els tècnics valencians que van reparar les infrastructures del nostre municipi no es podien creure que tinguéssim uns equipaments tan antics, que ells ja fa molts anys que havien substituït.

Estanislau Puig (PSC), batlle de l'Escala (Alt Empordà). S'han d'exigir responsabilitats al govern i prendre mesures en dos sentits: per una banda, cal controlar més la gestió de les elèctriques i endurir-hi la relació; per una altra, cal canviar el rumb i forçar les companyies a invertir en infrastructures, i no limitar-se a aplicar-los sancions. La xarxa que tenim a l'àrea de Girona és molt vella i s'ha de renovar.

Gabriel Casas (CiU), batlle de Fornells de la Selva (Gironès). La prioritat, en aquests moments, és que la gent estigui bé i que la situació es normalitzi totalment. Fa poques hores encara teníem alguns nuclis del municipi sense llum. Un cop recuperada la normalitat, ja estudiarem què ha passat i en traurem les conclusions que s'escaiguin.

Lluís Saís (ERC), batlle de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà). Els municipis tenim la força que tenim, que és més aviat poca. Cal, doncs, que unim forces per exigir que el govern prengui la iniciativa en relació amb les companyies elèctriques. Se'ls ha d'exigir una inversió molt gran perquè renovin i mantinguin les línies de tensió mitjana i baixa.

2. Com es pot canalitzar la irritació popular envers Fecsa-Endesa?

J. M. L. (ICV). Des de l'àrea de consum del Consell Comarcal repartim models de carta de protesta i de reclamació pels danys causats. Cal que els ciutadans afectats facin valer els seus drets i protestin adequadament.

E. P. (PSC). Ara s'obre un període de reflexió d'abast municipal per veure què ha anat malament i què cal canviar. Hi ha reaccions que són poc realistes, com la de demanar la nacionalització de les companyies, o de canviar de companyia de servei elèctric. Cal molta més inversió de manteniment. Fins ara no n'hi ha hagut gens. I cal establir les veritables solucions perquè no torni a passar això que ha passat.

G. C. (CiU). El receptor de les queixes ha de ser el govern de la Generalitat. En una situació com la d'aquesta setmana passada calia direcció de la primera institució del país. I no n'hi ha hagut. Hem trobat a faltar que la Generalitat portés la iniciativa i donés la cara quan veritablement era necessari. El govern no ha estat a l'altura de la situació.

L. S. (ERC). La irritació popular ha de servir per fer una lectura que ajudi a millorar la manera de fer les coses, vist com han anat en aquesta ocasió. També ha de servir per donar la força necessària als ajuntaments. Evidentment, els ciutadans afectats s'han d'adreçar a l'administració corresponent per presentar les denúncies per les pèrdues degudes a la manca de servei elèctric.

3. Quina responsabilitat ha tingut el govern en aquest desastre?

J. M. L. (ICV). El govern de la Generalitat n'hi té poca, de responsabilitat, perquè les infrastructures que tenim són de l'any 1983, quan hi havia un altre govern. El govern actual serà culpable si a partir d'ara no fa res per arreglar la situació i renovar les infrastructures. Encara que faci set anys que governin els mateixos partits, fins que no ve un desastre així no et pots adonar del veritable estat de les línies. Però ara ja no hi haurà excusa.

E. P. (PSC). En situacions com la que hem viscut, s'hi han trobat tots els governs i sempre ha passat igual. El govern hauria d'haver endegat més mesures preventives. Aquell diumenge a la nit havia d'haver pres mesures més dràstiques. Tot i que és molt fàcil de dir-ho, passat el daltabaix.

G. C. (CiU). Aquest desastre era una situació que no volia ningú, però qui n'havia d'assumir la responsabilitat, no ho ha fet. No han ofert solucions als municipis, ni han respost a les demandes dels ciutadans. La gent ha trobat a faltar direcció i coordinació del govern.

L. S. (ERC). El govern de la Generalitat ha de tenir alguna responsabilitat quan és clar que la cosa no ha funcionat. Hi ha d'haver un esforç més important per a controlar la gestió de les elèctriques. Hi ha hagut dos fets: manca de prevenció, i d'actuació, en relació amb el temporal, i el desastre elèctric. No pot passar que el segon entrebanqui el primer; per tant, cal revisar els protocols d'emergència que no han funcionat.

4. Aquest moviment de batlles, lligat al manifest, supera els partits? Representa res més?

J. M. L. (ICV). Jo vaig posar com a condició, a l'hora de signar el manifest, que no es fes servir d'arma partidista o de lluita electoral, i es van fer alguns retocs a la redacció inicial. Els dèficits actuals, no els podem deixar en mans d'una lluita fratricida o d'atac dels uns contra els altres.

E. P. (PSC). No ens hem de deixar endur per la crispació. Les conclusions han de sortir d'una anàlisi tranquil·la dels fets passats. No és responsable dramatitzar, i la nostra feina de batlles és d'apaivagar la mala maror. Potser caldrà revisar els protocols d'actuació en cas d'emergència i les mesures tècniques de control. La cosa no està en MAT sí o MAT no, sinó en inversions que fins ara no s'han fet.

G. C. (CiU). És significatiu que tants batlles de tots els colors polítics hagin signat el manifest. És el resultat d'un sentiment general de solitud i d'abandonament per la Generalitat. Hauria estat fàcil de reconèixer que la situació els havia desbordat i demanar disculpes.

L. S. (ERC). Els batlles representem els ciutadans per sobre del nostre partit. En una situació clarament millorable, els batlles l'hem denunciada al marge dels colors, com demostra el suport que ha tingut el manifest.

5. En quin moment vau rebre la primera trucada de Fecsa-Endesa o d'algun respresentant del govern?

J. M. L. (ICV). A Fecsa-Endesa, hi vaig trucar jo repetidament sense que em responguessin. Vaig trucar-hi més de deu vegades i vaig haver d'amenaçar de no penjar fins que no em donessin alguna resposta o alguna informació útil. Finalment van descarregar les telefonistes de la meva pressió i em van dir que ja em trucarien ells. La primera trucada que vaig rebre va ser dels mossos d'esquadra de la Bisbal d'Empordà per informar-me dels seus objectius i per saber si necessitàvem res de prioritari. Al nostre municipi n'hi havia prou d'aixecar un pal d'electricitat que havia caigut; és a dir, tres hores de feina amb una grua. Van passar quatre dies fins que no van venir a aixecar el pal!

E. P. (PSC). Tota la gent de Fecsa-Endesa amb qui he parlat aquests dies m'ha ofert un tracte molt correcte. Tot allò que hem demanat, ho han atès i, si bé no van oferir-nos tots els mitjans necessaris per a normalitzar ràpidament la situació, sí les solucions més necessàries i imprescindibles. Vaig rebre algunes telefonades per a informar-nos i per a saber la nostra situació del Departament d'Interior.

G. C. (CiU). Van tardar molt a posar-se en contacte amb nosaltres. El servei d'emergències no va estar a l'altura. La solidaritat de la gent del meu poble va permetre d'atendre les tres-centes seixanta-una persones deixades estar a l'estació de Fornells de la Selva amb temperatures d'uns quants graus sota zero. Les vam allotjar al centre cultural i les famílies del poble els van donar menjar calent. Mentrestant, no vam saber res de les autoritats del país.

L. S. (ERC). Totes les trucades a Fecsa-Endesa, les vaig fer jo. No m'han telefonat en cap moment. El dilluns de la nevada vaig trucar al delegat del govern de Girona per demanar informació. En acabat, van trucar ells uns quants cops fins que no ens vam quedar sense cobertura telefònica. No vam rebre cap més trucada de cap departament de la Generalitat fins que dijous a la tarda no ens va telefonar el secretari general d'Interior, Joan Boada.

6. Algun batlle ha dit que canviarien de companyia de servei elèctric. Heu pensat a prendre una decisió com aquesta?

J. M. L. (ICV). Com a població força petita ens posem en mans del Consell Comarcal per unir esforços i treballar amb els altres municipis per negociar nous contractes amb algunes altres empreses elèctriques. Al Consell Comarcal treballen en aquesta direcció.

E. P. (PSC). La xarxa de distribució és única. Canviar de distribuïdor no és una solució realista. Ara la qüestió no és aquesta.

G. C. (CiU). Jo toco de peus a terra. Volem fer una valoració serena d'això que ha passat. Cal millorar el servei i no sé si canviar de companyia és una bona solució. Cal que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

L. S. (ERC). La importància que pot tenir canviar de companyia elèctrica és molt limitada. Cal tenir en compte de qui són les infrastructures. Nosaltres fem un recull de tots els perjudicis d'abast municipal que hem sofert i després hi pensarem amb tranquil·litat. Quan serà el moment, ja ens reunirem amb responsables de la companyia Endesa.

En el seu arxiu, l'agència EFE tenia una fotografia en què apareixia Joseba Fernández González, ex-militant d'Ezker Batua, en una reunió. La coincidència del nom i el primer cognom amb un dels suposats membres d'ETA va portar a la confusió, i va ser el mateix jove qui va avisar de l'error a l'agència de notícies, 'una mica espantat'. Tot seguit, EFE va enviar la rectificació a tots els abonats, però la imatge de Joseba Fernández ja havia aparegut a la majoria de diaris de l'estat.

Segons la policia, el detingut parlava en basc i anava acompanyat de més gent que durant el tiroteig va poder fugir. Segons fonts de la fiscalia francesa citades per France Press, el detingut, del qual encara no n'ha transcendit la identitat, 'va informar de la seva pertinença a ETA'.

D'acord amb aquesta segona versió, que difereix un xic de la versió donada fins ara, cap a les set del vespre una patrulla policíaca va veure un vehicle en un camí rural i quatre persones que n'omplien els dipòsits, de manera que van decidir d'intervenir. Una d'aquestes persones els hauria amenaçat amb una pistola i la policia va desarmar-los tots. Va ser aleshores quan, segons aquesta font, van arribar dos vehicles més des d'on va començar el tiroteig. Els ocupants dels dos vehicles van fugir amb un dels individus desarmats per la policia. Dos més van fugir a peu i el quart, va ser detingut.

Si es confirmés que el fet és obra d'ETA, seria la primera vegada que mata un policia francès.

El soul de The Pepper Pots (millor disc en altres llengües segons la crítica) va ser l’encarregat de trencar el gel i escalfar la nit. Però l’eufòria va saltar quan, en acabat, per megafonia van sonar les primeres notes de la cançó ‘Jean-Luc’ dels Amics de les Arts i el públic va començar a cridar emocionat. Només era el preludi.

Damunt l’escenari, Òscar Dalmau conduïa la gala amb elegància i amb el toc d’humor que hom espera d’algú que es dedica, justament, a fer humor, mentre anaven passant els encarregats de lliurar guardons i els premiats (ací podeu consultar la llista sencera i tot d’enllaços). La música, la van anar posant en petites dosis alguns dels premiats de la nit. Anna Roig i l’ombre de ton chien (millor videoclip per Je t’aime) i Cesk Freixas (millor artista de cançó d’autor), que entre altres coses tenen en comú l’origen penedesenc, van oferir una petita actuació plegats interpretant una cançó de cadascú.

Més tard va arribar el moment de carregar d’energia tota la sala amb l’actuació de Mazoni (millor disc de pop rock segons la crítica), que van pujar a l’escenari acompanyats de tres veus femenines, les de Bikimel, Helena Miquel i Gemma Solés. ‘Encara aguanta, aquest’, deia algú referint-se al cantant, Jaume Pla, que l’u de març va emprendre l’odissea de fer un concert cada dia durant tot el mes. De fet, durant l’actuació va deixar el protagonisme a les cantants i quan va pujar després a recollir el premi, es va limitar a cantar una estrofa de ‘La Masovera’, amb alguna petita modificació (‘O-lai-là, la masovera, la masovera. O-lai-là, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el dimarts. El dimarts m’estimaràs’).

Abans no va arribar un dels moments més esperats de la nit van lliurar-se els premis en la categoria de folk, que també van tenien un nom propi, el de Pep Gimeno Botifarra (millor cançó, millor disc i millor artista de folk per votació popular i millor disc de folk segons la crítica). El cantador no va poder assistir a la gala, però va voler agrair el reconeixement a la seva feina (són molts, els anys que porta dedicant-se a recuperar les cançons tradicionals valencianes) amb un vídeo enregistrat que es va emetre per a tots els assistents.

Els Amics de les Arts, que van agrair a tots aquells ‘que quan es lleven abans d’anar a treballar es connecten per llegir el nou post del bloc’ i a tots aquells (les ‘cinc o vint persones’) que els seguien i animaven quan van treure la primera maqueta,  van sortir amb les butxaques carregades de guardons: els de grup revelació de l’any, millor lletra de cançó, millor directe, millor cançó i millor portada de disc en la categoria de cançó d’autor per votació popular, i millor disc de l’any segons la crítica. Cada volta que apareixien a l’escenari o algú els anomenava la gent de la sala semblava excitar-se de cop. El plaer, el va tenir quan el quartet barceloní va reaparèixer cap al final de la gala per interpretar quatre cançons del nou disc, que foren corejades per bona part del públic.

Un públic que també va entregar-se en cos i ànima a La Pegatina (millor artista de pop rock) (‘No sé què fem a la categoria de pop rock si fem rumba, però bé…’), un dels grups que més rellevància ha agafat entre el públic, i que va ser l’encarregat de clausurar la gala a ritme de rumba.

Què heu fet en tot aquest temps sabàtic?

En realitat, no ens hem aturat del tot, perquè hem fet alguns concerts a Europa i hem anat a Palestina. Però sí que hem aprofitat l'ocasió per desconnectar de la rutina de la banda i fer coses diferents, com ara viatjar o, simplement, allò que ja no teníem costum de fer.

Heu arribat a pensar si l'aturada seria definitiva?

Sí, quan vam parar, vam pensar en la possibilitat de no tornar. Però crec que mai no ho vam arribar a considerar com una cosa definitiva. De fet, tampoc no ho descartem ara. No té sentit de perpetuar les coses perquè sí. Ara ens fa il·lusió de prosseguir, doncs prosseguim, però no sabem fins quan.

A la web dieu que ha estat una aturada necessària...

Sí, és que hem passat tota la vida junts! I després de disset anys, ens calia aturar-nos, desconnectar, escampar la boira i pensar en el nostre futur: què volíem fer, si volíem continuar o no, i poder reflexionar a distància.

I què heu decidit?

De moment, tenim intenció de fer un altre disc. Ja hem començat a treballar algunes cançons i la veritat és que ens sentim motivats. Però tampoc no sabem fins quan continuarem. Ara hem decidit de tornar-nos a ajuntar-nos perquè teníem ganes de tocar, una altra vegada. La cosa més important és que sempre hem fet allò que ens ha motivat: fem un disc, perquè ens ve de gust; quan vam voler fer un disc en directe, el vam fer; i quan vam decidir que era millor aturar-se, també. Sempre hem tingut la llibertat de fer allò que ens venia de gust en cada moment.

Quan sortirà aquest nou disc?

Ui, encara no hi ha res decidit. De moment, tenim algunes cançons. Durant aquest temps d'aturada cadascú ha fet cançons pel seu compte, i ara anem recuperant totes les idees i donant-los forma. 

El teu primer llibre, 'Històries del paradís', ja és a la tercera edició, i durant aquest temps no has deixat d'escriure. Tindrem aviat un nou llibre teu?

He treballat en una novel·la, però ara em dedique de ple al grup i l'he deixada a la nevera. El cas és que escriure em motiva molt i és un camí que vull continuar.

De què tracta, la novel·la?

Només puc dir que és una novel·la amb un punt futurista i molt simbòlica, que vol seguir una mica '1984'.

Hi trobarem el caire reivindicatiu d'Obrint Pas i teu?

No crec que fem música reivindicativa, ens limitem a parlar de les coses que ens toquen la fibra i provem de desfogar-nos, siga amb cançons o, en el meu cas, escrivint històries. Jo escric d'allò que em passa i sent, i aquesta novel·la parla de mi, de la nostra generació, de sentiments, i també hi ha molt de simbolisme.

En aquests disset anys plegats, heu esdevingut una de les bandes sonores d'una generació. És gaire responsabilitat?

Nosaltres no ho portem del tot bé, això de les responsabilitats… (riu). No ens agrada pensar que som un referent, perquè som, simplement, un grup d'amics de sempre que continuem tocant. Ara, sí que ens sentim orgullosos, perquè vam començar que pràcticament no hi havia res, sobretot al País Valencià, i entre tots hem bastit una escena musical molt potent. Ho subratlle: entre tots.

Continua en Pons: 'No s'ha de tenir por d'expressar els sentiments. Una mena de realisme poètic s'imposa, en la línia de Baricco, i també en la línia del Cormac McCarthy de 'La carretera'. Jo el llibre que seguesc és 'Pedro Páramo'. Consider que és el que més m'ha impactat en ma vida. Un llibre que construeix una imatge poètica definitiva i contundent. Jo cerc imatges a l'hora d'escriure, perquè allò que resta en el lector són les imatges.'

L'editor de Bromera, Joan Carles Girbés, i l'escriptor Màrius Serra, que va ser membre del jurat del premi, coincideixen a valorar especialment dues imatges de 'La casa de gel'. La primera és, justament, 'casa de gel'; i la segona, unes anguiles dins una cisterna.

'Una altra cosa que volia dir, prossegueix Joan Pons revisant els apunts, és que reivindic que l'escriptor faci el ridícul, digui beneitures, en un moment que la literatura catalana vol esser massa correcta i, segons com, funcionarial. En canvi, jo pens que la literatura ha de dir coses que no sien correctes. Perquè, com a lector no suport ni un escriptor ensopit, ni un escriptor petulant. I quan coincideixen totes dues coses en un mateix autor…, que seria el cas de Paul Auster…'

L'home més lleig del món, la peixatera i el secret

Joan Pons explica que, a 'La casa de gel', s'hi fusionen tres arguments: 'És una història d'amor. També és la investigació d'un secret cruent esdevengut durant la guerra del 1936-39 a la Mola (Menorca). I és metaliteratura, perquè s'hi explica el procés de confecció d'una novel·la.

L'editor Joan Carles Girbés troba que 'La casa de gel' és 'una obra bella, per molt que el protagonista es considere l'home més lleig del món. És plena d'imatges molt poderoses, imatges que perduren en la memòria.'

A la regió els resultats són d'una abstenció en total del 50,26% i els resultats oficials que també podeu consultar aquí són: Georges Frêche (div. esquerra) amb un 34,28% arriba el primer, el segon és Raymond Couderc (UMP) amb un 19,63% i en tercer lloc la llista del FN encapçalada per France Jamet amb un 12,67%. Europe-Ecologia, amb Jean-Louis Roumégas ha aconseguit un 9,12% . La llista oficial del PS encapçalada per la batllessa de Montpeller, Hélène Mandroux, ha fracasat amb un 7,74%