Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Magda Casamitjana

09.07.2015

Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada

Hi ha una paraula que surt molt, moltíssim, en moltes de les converses i debats que tinc amb els companys de MES Moviment d'Esquerres, un mot que per nosaltres ja és clau: 'xarnera'. Xarnera és sinònim de frontissa: dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, cosa que permet la inclinació de l'una respecte a l'altra. Podríem dir-ne també punt de trobada.


Sigui com sigui, maneres diferents de fer referència, metafòricament, a la que és la vocació del socialisme sobiranista articulat al voltant de MES Moviment d'Esquerres. 


Som socialistes, i ens reivindiquem com a tals, perquè volem una societat més igualitària i més justa, ara especialment, quan constatem diàriament que estem arribant a uns nivells de desigualtat social moralment insuportables. Alhora, però, som sobiranistes, perquè estem convençuts que Catalunya és una nació, que té vocació i dret d'estat i que els seus ciutadans tenen tot el dret de decidir quin ha de ser l'estatus polític del seu, del nostre país.


Aquesta doble definició --socialistes i sobiranistes-- té un clar sentit ideològic: 'Socialistes i catalanistes per les mateixes raons', deia Reventós. Serà l'estat propi l'eina que ens permetrà de tenir més possibilitat d'aconseguir una societat més justa; una societat més justa ha de ser l'objectiu primordial que ha de perseguir el nou estat. 


Volem que el nostre país sigui un país que vagi més enllà, lliure de condicionants i de condicions. Lliure per a reivindicar-se en el món amb el rol que li pertoca sobretot a la Mediterrània, però també més enllà. L'estat per l'estat, o l'estat com a simple salvaguarda de la nació, tal com postula el nacionalisme conservador, no ens interessa. Ambdós postulats --socialisme i sobiranisme-- són per nosaltres indestriables.


Socialistes i sobiranistes, doncs, amb un sentit ideològic, però també pràctic. Amb tota la humilitat del món, MES Moviment d'Esquerres vol sumar tot el sobiranisme per assolir posicions socials que el legitimin i el converteixin en majoritari, alhora que vol que el posicionament de les noves esquerres en relació amb el procés sobiranista sigui, com a mínim, allunyat de tota hostilitat. 


Aquest és i ha de ser el nostre paper de xarnera, de frontissa… que creiem imprescindible en l'actual mapa de la política catalana. És un rol que ens permet de parlar amb els uns i amb els altres per tal d'aconseguir aquest doble objectiu irrenunciable: una societat més justa en el marc d'un país que vol autogovernar-se.


Ara, després d'uns bons resultats electorals a les eleccions municipals, MES Moviment d'Esquerres encara les properes convocatòries electorals i ho fa amb l'objectiu d'eixamplar el sobiranisme amb un accent inevitablement progressista i d'esquerres.


Ens presentarem a les eleccions del 27-S buscant aliances que permetin de crear una majoria progressista i sobiranista amb aquelles organitzacions que comparteixin i coincideixin en els següents criteris, sense renunciar a cap:


—reconèixer el caràcter plebiscitari i constituent de les eleccions, que marcaran l'inici d'un procés de construcció vers la Catalunya estat i la celebració d'un referèndum,


—acabar el cicle d'austeritat econòmica, prioritzant l'equitat i la justícia social com a objectius bàsics,


—treballar per la regeneració i la radicalitat democràtica, el bon govern i l'ètica pública.


El nostre programa social i democràtic i la nostra proposta de full de ruta, pel que fa a la qüestió nacional, seran els criteris de negociació i acords. 


Comencem fent una crida a tots els socialistes sobiranistes orfes avui d'un referent clar i a tots els joves que volen una esquerra valenta i innovadora, i per tant renovadora, de vegades rupturista, que mira cap a Europa per ser-hi, sumar i avançar cap a un futur ple d'oportunitats per a tothom. 

Editorial