Opinió

 

1/73>

Maria Antònia Font

18.12.2013

M. Antònia Font: 'Els llaços es mantindran fins al darrer alè'

Des del primer moment es van equivocar molt, quan es van manifestar contra els llaços, perquè deien que no era un valor compartit. Nosaltres sempre hem dit que la defensa de la llengua i la cultura catalanes era una lluita legítima i que havia de ser precisament la lluita del govern. 


En el preàmbul ja fan una justificació dels funcionaris. Vénen a dir que hem d'esser imparcials i neutrals, perquè per ells el funcionari ideal és aquell que és sord, mut i cec. A més, amb aquesta llei, volen que les banderes de les Illes ocupin un lloc preferent, però per darrere de la bandera espanyola. 


Han deixat per escrit que no ens volen impedir la llibertat d'expressió, cosa que queda molt estranya. Com que el consell consultiu va fer un informe sobre un esborrany anterior i va determinar que la llei no era constitucional, ells ara afinen un poquet i diuen que no pretenen impedir la llibertat d'expressió, sinó que volen impedir que es desenvolupi en espais que no han de tenir connotacions ideològiques. És a dir, que limiten la llibertat d'expressió. Ens diuen a quins llocs ens podem expressar i a quins no. Així mateix, hi han introduït que ni els adults ni els ciutadans ni els infants no han d'esser adoctrinats, cosa que també fa estrany que ho digui una llei.  


Han afinat el procés sancionador: tipifiquen el fet de penjar símbols inadequats en infraccions lleus, greus i molt greus. Hi ha multes des de 500 euros fins a 10.000. I allò que més sorprèn: amenacen amb un procés judicial penal. Serà el jutge qui estimarà si hi ha delicte o no, i en aquest cas l'administració podria obrir un expedient sancionador basant-se en els fets que el jutge hagi considerat oportuns. Volen fer por. Això seu és un deliri, i aquesta llei és una llei dictatorial, repressiva, autoritària, que segueix el model Bauzá. 


Fins que la llei no entri en vigor, continuarem posant tants llaços com faci falta. La disposició transitòria preveu que els símbols i plaques se substituesquin en el termini màxim d'un any. Si és així, durant un any no es baixarà cap llaç. Els llaços es mantindran fins el darrer alè. 


Ens van escriure una carta dient que llevàssim la senyera de les façanes, però el llaç no és cap senyera ni cap bandera, tal com diuen dos informes jurídics (un de la conselleria mateix i un dels nostres serveis jurídics del sindicat). El llaç és un símbol. De manera que ara han fet la llei de símbols, per evitar els llaços i també perquè no es posin cartells amb el deute que té el govern amb cada centre. Bàsicament, és una llei feta per eliminar dels centres els llaços quadribarrats, que és allò que més els ha molestat. 


 


M. Antònia Font, Normalització Lingüística STE.
[Opinió recollida via telefònica per la redacció de VilaWeb.] 

Editorial