Opinió

 

1/73>

Xavier Solano

09.01.2012

Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'

De primer cal deixar molt clar que el govern britànic mai no ha negat el dret d'Escòcia de decidir el seu futur amb un referèndum d'independència, sempre que es faci d'una manera democràtica i lliure. Els partits unionistes sempre han afirmat que ells no engegarien un procés d'aquest tipus i que caldria una majoria independentista al parlament per a fer-ho. Des de les últimes eleccions de l'any passat, la majoria absoluta ja hi és, al parlament, amb el Partit Nacional Escocès (SNP).

Ara ens trobem en la situació que el govern britànic s'adona que és inevitable aturar el procés, encara que el parlament escocès no tingui les competències per a declarar unilateralment la independència. La competència per a declarar la independència d'Escòcia és del parlament britànic, però ningú no pot impedir que el govern escocès interrogui els seus ciutadans sobre qualsevol aspecte del seu futur polític. Com que no ho poden impedir, el senyor Cameron presenta aquesta iniciativa per mirar de controlar tots els elements possibles d’aquest procés.

De fet, el govern britànic tenia tres maneres possibles d'encarar el procés escocès. Primera, no fer absolutament res. Aquesta opció seria vista com un desinterès del govern en una qüestió que afecta la integritat territorial del Regne Unit. Per això s'ha descartat. Segona, que sigui el govern britànic qui impulsi i organitzi el referèndum. Els ministres britànics saben que això seria entès com una interferència d'un govern de coalició del partit conservador i dels liberal-demòcrates, que a Escòcia es troben en una situació electoral molt dèbil. A més, consideren que afavoriria encara més la posició de l'únic partit que té majoria absoluta en un govern del Regne Unit. Finalment, la tercera opció és la que Cameron ha anunciat. Consisteix a deixar fer el referèndum, però condicionant-ne des de Londres la pregunta, el calendari i les condicions.

Cameron ha dit al primer ministre escocès Alex Salmond que pot tirar endavant la consulta, però que haurà de negociar-ne les condicions amb ell. Per exemple, un dels aspectes que vol controlar el govern britànic és qui pilotarà el referèndum. Cameron proposa que sigui la comissió electoral britànica. També vol que es faci en el termini de divuit mesos perquè creu que en el context de crisi actual hi ha més possibilitats de no a la independència.

El govern escocès veu aquestes condicions com una intromissió del govern britànic en els afers escocesos. Després d'haver-se presentat a les eleccions amb el referèndum com un dels punts destacats del seu programa, l'SNP es veu legitimat per a impulsar-lo per la seva banda. A més, el govern escocès es demostra sorprès pel canvi d'opinió sobtat de Cameron, que de no tenir gens d'interès en la celebració del referèndum ha passat a exigir que es faci com més aviat millor. De fet, el 2008 la cap dels laboristes escocesos, Wendy Alexander, va demanar que, si s'havia de fer un referèndum, es fes llavors mateix, fet que no va caure bé a Downing Street on hi havia Gordon Brown de primer ministre.

Els unionistes saben que el temps corre en favor de la independència. Per això tenen tanta pressa a fer el referèndum. A més, consideren que cal que només hi hagi dues respostes, en favor i en contra, perquè consideren que el 'no' és ara prou fort i que una tercera opció de més autogovern podria afeblir-lo.

Això que fan tots dos governs aquests dies són declaracions per a marcar posicions abans de començar una negociació sobre el referèndum. Aquesta és la batalla política per Escòcia, però cal remarcar que sempre és democràtica i transparent. Des de la perspectiva catalana i espanyola cal destacar-ho. Mai el govern britànic no s'ha oposat a la celebració d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Cameron posa la maquinària en marxa per mirar de guanyar el referèndum i per això proposa les seves condicions, però la batalla és absolutament democràtica. És una actitud admirable.


Xavier Solano, ex-delegat de la Generalitat a Londres, ex-assessor de l'Scottish National Party i autor del llibre 'El mirall escocès'.

Editorial