Opinió
-
Abans de Wert
Martxelo Otamendi
17.05.2015
-
Escòcia, Colau ... equivocar-se d’eleccions
Vicent Partal
10.05.2015
-
Números distorsionats
Martxelo Otamendi
10.05.2015
-
El PP contra les víctimes del franquisme
Martxelo Otamendi
03.05.2015
-
El .cat com a mal exemple i avís
Vicent Partal
03.05.2015
-
Ens posem a cosir la política basca
Martxelo Otamendi
26.04.2015
-
Sant Jordi: el retorn al carrer
Vicent Partal
26.04.2015
-
Policia integral
Martxelo Otamendi
19.04.2015
-
Un ministre embogit
Vicent Partal
19.04.2015
-
El Vinader basc
Vicent Partal
12.04.2015
-
El mestre ens mira
Martxelo Otamendi
12.04.2015
-
En ruta
Vicent Partal
05.04.2015
-
Escalfar, de nou
Martxelo Otamendi
05.04.2015
Vicent Partal
07.06.2015
Andorra
De tots els territoris catalans Andorra és el cas més especial. És un estat independent, membre de la comunitat internacional de ple dret, que es reconeix en la cultura catalana, on el català és l'única llengua oficial però que alhora tenen un recel comprensible cap a la resta del país. D'una banda sempre marca la diferència entre el fet que ells són un estat i la situació subestatal que tenim la resta. I per un altre costat, com és lògic, la seua situació demogràfica els fa estar en un avís permanent. Una confederació, per exemple, entre Catalunya i Andorra seria vista amb preocupació des d'Andorra per la dissimilitud de mida.
L'estructura constitucional d'Andorra és també extremadament peculiar. Es tracta d'una monarquia doble amb dos sobirans que comparteixen l'atribut real, sota el títol de coprínceps. I per complicar-ho més un copríncep és president de la república francesa i l'altre bisbe d'Urgell i per tant, de forma remota, poder temporal de l'església. Aquest peculiar equilibri ha salvat durant segles la independència andorrana -si no fos així avui Andorra seria França. Però ara està en crisi. Sobretot per la part eclesial.
Sempre que un nou Papa arriba al poder a Roma es posa sobre la taula el problema andorrà. Com és que un bisbe és cap d'estat i té poder temporal? Aquest cop, però, sembla que el Papa Francesc està especialment disposat a acabar amb la situació i a eliminar, sense presses però sense pausa, el coprincipat episcopal. Intenció que ha provocat una autèntica revolució a Andorra.
Si un copríncep desapareix el debat constitucional s'obre i tot pot passar. Hi ha moltes opcions sobre la taula encara que de fet el més normal seria que Andorra proclamés una república, eliminant també el coprincipat francès i per tant les restes d’una estructura que tenia sentit fa segles però no avui. Ves per on tot sembla que es mou en aquests mesos tan apassionants, Martxelo.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











