Escòcia, Colau ... equivocar-se d’eleccions

L'aparició d'un provocatiu, i més que sorprenent, baròmetre del CIS i el resultat de les eleccions britàniques a Escòcia han estat dos punts de molta tensió informativa ací, al llarg d’aquesta setmana. Amb un punt de contacte entre ells. Els dos resultats reflecteixen de meravella com funciona l'error de no entendre on t'estàs jugant de veritat el futur. Els escocesos han impressionat al món ... però vuit mesos tard. Si haguessen votat en el referèndum com van votar dijous avui serien independents. estarien negociant la independència amb la Unió Europea i el Regne Unit. És trist però és així de real. En política cal tenir el cap fred i saber quan te la jugues i quan no. Ara, encapçalats per Alex Salmond, els diputats escocesos aniran a Westminsterm però a què? La victòria és impressionant políticament parlant. I pot ser que obri camí a un altre referèndum després de les eleccions escoceses de l’any vinent. Però veure això que els escocesos han estat capaços de fer ara sobretot em fa pensar en quin error immens van cometre ells mateixos al setembre.

Error que els catalans no hauríem de cometre un any després. La contesa electoral que importa, l'única elecció transcendental, és la de setembre. I això sembla que alguns no ho volen veure o que no ho volen assumir. D’una forma que a mi em sembla molt precipitada hi ha gent que, intentant esgarrapar algun vot, ha volgut convertir unes eleccions locals en alguna cosa equivalent a les eleccions del Parlament. I això és un error que el podríem pagar car. Perquè aquestes eleccions van d'alcaldes, de gestió de la ciutat i no de proclamació de la independència. Ada Colau pot guanyar a Barcelona? Ara mateix, amb les dades que tenim a mà, a mi em costa creure-ho però si ho fa, en qualsevol cas, serà molt interessant tot el que passe a partir de llavors i crec que estaria justificat en tot cas pels projectes ideològics dels diversos partits barcelonins, no necessàriament per la posició davant el procés. 

És veritat, això no ho pot negar ningú, que pels nacionalistes espanyols Ada Colau, fins i tot malgrat ella, és el darrer recurs. És igual de real que Colau no sembla incòmoda davant això —i és una dada rellevant aquesta. És cert que estan passant les darreres hores coses molt preocupants i inquietants —agressions verbals i físiques incloses. Però crec que des del sobiranisme no era necessari, no ho és, estigmatitzar-la, com a nacionalista espanyola. Jo crec que no ho és però sobretot em sembla molt poc assenyat haver-ho fet perquè igual se n’acabarà tornant si la dinàmica es crispa com sembla que s’està crispant. I no sé que guanyaria el país amb això. Ho torne a dir: equivocar-nos de votació no és bo. Ni fins i tot quan guanyes a l'escocesa …

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

l'única elecció transcendental, és la de setembre. I això sembla que alguns no ho volen veure o que no ho volen assumir, embolicats en la dinàmica d'arrapar-se vots entre partits.