Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/19>

Vicent Partal

17.05.2015

Wert, el provocador

Supose que els lectors bascos, Martxelo, han d'haver vist les imatges de l'altre dia al congrés dels diputats. El ministre Wert al passadís havia dit que a Catalunya avui els parlants del castellà viuen una situació semblant a la que vivíem els parlants del català durant el franquisme. En teoria ho havia dit sense gravadores i quan li van demanar que ho repetís per gravar-ho va negar. Però hi havia una cinta i al senyor Wert se li va escoltar clarament dir aquesta barbaritat, aquest insult a la memòria històrica i personal de molts de nosaltres.


La reacció va arribar minuts després al congrés. Joan Tardà d'Esquerra Republicana va pujar a la tribuna i va començar a insultar el ministre. No sé si insultar és l'expressió realment adequada per a descriure els que va dir però el to sens dubte era d'una agressivitat excepcional. I amb raó. Tots els que vivim el franquisme i vam ser colpejats a les escoles per parlar en català ens sentim vexats i insultats com poques vegades en la nostra vida per la manipulació insensata de Wert.


De resultes de la confrontació entre Tardà i el ministre el portaveu republicà va ser comminat a abandonar l'hemicicle i va ser en aquest moment que un altre diputat català, Joan Coscubiela d'Iniciativa per Catalunya, no va poder més i eixint i tot de l’escó va seguir atacant a grans veus el ministre, fent fins i tot el posat d'acostar-se a ell.


En definitiva la bronca va ser majúscula, de les que no es veuen habitualment al parlament però crec que puc dir que molta gent ens vam considerar molt ben representats en ella per aquests dos diputats que van saber expressar a la perfecció el nivell excepcional d'indignació que sentim cap al ministre. 


Dita la qual cosa també cal afegir que supose que al final això és el que Wert buscava. Ell sap que està provocant, en plena campanya electoral i sap per què, amb quina finalitat, provoca. Tot i que també t’he de dir que mirant les imatges per televisió m'assalta el dubte si per un moment no sembla témer que algú li trenque la cara. Dins de l'hemicicle fins i tot.

Editorial