Temps de (di) solució

Entre nosaltres, Vicent, a l'hora de comparar les situacions polítiques dels nostres països, és habitual concedir un gran importància a un tret distintiu que us caracteritza els catalans: el vostre teixit social. A més de disposar d'institucions públiques, partits i sindicats, compteu amb l'anomenada ‘societat civil’, amb moltes organitzacions que faciliten la tasca i impulsen la participació i implicació ciutadana de manera horitzontal. I que també, de pas, fan una tasca de contrapès respecte a les institucions clàssiques que he esmentat anteriorment. Diguem que des d’aquí és molt visible aquesta disposició que teniu vosaltres per a crear associacions.

Al nostre país, en canvi, no és aquesta la nostra millor virtut. Ens costa treballar amb qui tenim al costat sense tenir en compte la seva etiqueta política, i, més encara, en costa crear una agrupació que no estigui supeditada a un partit polític. Darrerament, sobretot a l'haver après de la vostra experiència, ha començat a canviar aquesta tendència i han començat a sorgir institucions més obertes. Però costa molt.

I el problema rau ara en que en aquests temps en què hauríem de comptar amb institucions consolidades i eficaces, han començat a dissoldre’s aquelles poques amb les que comptàvem. En aquest sentit no ens trobem en una època de solucions, sinó de dissolucions. Ja que en només dues setmanes, Lokarri i ESAIT ens han comunicat que van a abandonar el seu treball. I no perquè hagin aconseguit els seus objectius.

Lokarri -que va ocupar el lloc que havia deixat Elkarri- ha estat una xarxa a favor de l'acord, la consulta i la reconciliació, i ha fet una tasca molt valuosa durant aquests anys, a través del gran consens que havia obtingut al seu voltant voltant. La Conferència d'Aiete va ser el seu moment culminant.

ESAIT l'agrupació a favor de les seleccions esportives basques, principalment, ha fet una tasca immensa durant el últims vint anys, i ha establert una estreta i fructífera relació amb la institució que a Catalunya ha treballat en aquest mateix àmbit de les seleccions nacionals.

Així que comptàvem amb poques institucions, i, a partir d'avui, encara comptem amb menys.

Algú hi veu alguna lògica?

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Al nostre país ens costa treballar amb qui tenim al costat sense tenir en compte la seva etiqueta política