Opinió

 

<2/19>

Vicent Partal

22.02.2015

Il·legalitzar el PP

Ahir es va saber que les aportacions del PP valencià a la 'caixa B' d'Orange Market --a Gürtel, per tant-- van ser de tres milions d'euros i mig entre el 2006 i el 2008. I també que aquests diners eren pràcticament el cent per cent dels ingressos de la trama dirigida per Álvaro Pérez, 'el Bigotes'. Els diners provenien sempre d'actes públics o actuacions del Partit Popular i, segons la investigació judicial, van servir per a finançar tota mena de despeses. Especialment de dirigents del PP, familiars o gent pròxima. Van ser, doncs, pagaments sense factura del PP, opacs, que servien per a pagar també de manera opaca activitats de l'empresa que feia les feines brutes del PP.


El cercle es va tancant cada vegada més sobre el PP valencià i sobre Francisco Camps i la seua colleta de col·laboradors. El rastre dels diners ja és visible i sobre bona part de la cúpula popular ja plana una demanda de presó que pot ser fins a trenta anys. Ahir, a les Corts Valencianes, Alberto Fabra es va defensar a la desesperada dient que fins que no hi haja sentència no ha d'haver-hi reacció i que ell no té obligació de fer res. És una resposta cínica, si tenim en compte les proves que van acumulant-se, covarda i sobretot interessada: Fabra vol guanyar temps per mirar de vèncer encara a les eleccions del maig. Dopat, efectivament, amb els diners que no han tornat i que van acumular criminalment.


Ja vaig dir fa temps que si la justícia espanyola fos seriosa hauria d'entendre el PP com una organització que, a partir d'un moment determinat --deixem-ho en la trama Gürtel--, s'organitza per a delinquir. Ja no podem creure en la teoria de l'ovella negra ni la iniciativa personal. El dibuix és massa precís i involucra de ple a ple aquesta organització, que hauria de ser perseguida com a tal organització i no pas individualment, ara aquest i ara aquell.


Tanmateix, la lentitud exasperant de la investigació permetrà que el Partit Popular es presente encara a les eleccions del maig amb ombres públiques sobre la seua actuació però intacta, com si fos un altre partit qualsevol. I no ho és. Aquesta és la diferència que cal assenyalar. El PP era un partit polític però va deixar de ser-ho. I parlem d'una altra cosa…

Editorial