Opinió

 

<2/19>

Martxelo Otamendi

19.10.2014

Una capsa de sabates

Ha costat molt, però per fi ha arribat l' última sentència judicial que ha arxivat definitivament el cas Egunkaria. En la seva compareixença pública durant l'acte d'agraïment de divendres, Joan Mari Torrealdai va agrair doblement als catalans la solidaritat , l'ajuda i l'afecte que ens heu demostrat durant aquests onze anys. Us hem manifestat en moltes ocasions que sabem que estem en deute amb vosaltres, perquè sempre heu estat al nostres costat quan us hem necessitat. Però sabem també, sabeu, que la gent d'Egunkaria no és l'única que ha rebut la vostra solidaritat. Si bé el nostre cas ha acabat ja recordem que hi ha gent d'Egin empresonada encara com a conseqüència d'una condemna injusta.


A Catalunya aquesta setmana ha estat molt difícil pels independentistes, perquè ha sortit cruament a la superfície un corrent des del fons del mar, que s'havia activat durant mesos però no havia arribat a l'aire. Pel que sembla la unitat o l'acord bàsic per dur a terme el procés des de la unitat ha estat en perill. Com a mínim ha estat en perill fins a un punt no confessat en cap de les declaracions públiques fetes abans.


Els qui vivim fora de Catalunya o fora d'on s'està cuinant el procés no tenim moltes claus internes per interpretar el que està passant. Però crec que la votació segons el model nou del 9 de novembre, especialment amb un exercici massiu del dret de vot, serà tan interessant i tan estimulant com la de la versió anterior. Estic convençut que serà així per moltíssima de la gent que va omplir els carrers de Barcelona durant la últimes Diades.


A una persona amiga catalana, que participa d'aquesta cuina, li he dit mig en broma mig de debò que els catalans voleu votar a qualsevol preu, 'encara que sigui dins d'una capsa de sabates'. Són comprensibles totes les coses que han passat i que cal comprendre. Però els qui són al capdavant del procés haurien de ser conscients que els milions de catalans que han sortit tantes vegades al carrer volen la unitat. A qui li convé, doncs, l'escissió?

Editorial