Opinió
-
Abans de Wert
Martxelo Otamendi
17.05.2015
-
Escòcia, Colau ... equivocar-se d’eleccions
Vicent Partal
10.05.2015
-
Números distorsionats
Martxelo Otamendi
10.05.2015
-
El PP contra les víctimes del franquisme
Martxelo Otamendi
03.05.2015
-
El .cat com a mal exemple i avís
Vicent Partal
03.05.2015
-
Ens posem a cosir la política basca
Martxelo Otamendi
26.04.2015
-
Sant Jordi: el retorn al carrer
Vicent Partal
26.04.2015
-
Policia integral
Martxelo Otamendi
19.04.2015
-
Un ministre embogit
Vicent Partal
19.04.2015
-
El Vinader basc
Vicent Partal
12.04.2015
-
El mestre ens mira
Martxelo Otamendi
12.04.2015
-
En ruta
Vicent Partal
05.04.2015
-
Escalfar, de nou
Martxelo Otamendi
05.04.2015
Martxelo Otamendi
05.10.2014
El camí de la desobediència
M'ha semblat molt interessant el debat que heu tingut aquesta setmana a Catalunya a compte de la desobediència. Primer Esquerra i després la CUP, van demanar plantejar el tema de la desobediència al president Mas. I diumenge a la nit, ara fa just una setmana, en una interessant entrevista que van emetre en una cadena de televisió espanyola, Mas va respondre a la pregunta sobre la desobediència, i va demanar que no es criminalitzés. Va argumentar que molts dels canvis favorables que s'han produït en el món han estat com a conseqüència de practicar la desobediència.
Molts dels drets i moltes de les situacions de les quals gaudim avui dia haurien estat impossibles si no s'hagués practicat la desobediència. A Euskal Herria, l'exemple més proper en el temps és el dels insubmisos al servei militar. Al principi eren uns quants, amb el temps es van multiplicar, i, finalment, en veure que els era impossible de contenir aquell allau de desobediència, Aznar va optar per abolir el servei militar obligatori l'any 2000. Cal recordar, però, que alguns van haver de complir la seva pena a la presó, perquè molts poguessin quedar exempts de la mili.
Hi ha molts exemples semblants al llarg de la història, i aquest de la desobediència pot resultar un mètode adequat quan no hi ha opció per consensuar res amb la metròpoli.
El de Catalunya és un cas paradigmàtic. Catalunya s'ha esforçat per aconseguir algun tipus de consens, com sigui, amb el govern de Madrid i amb el partit principal de l’oposició espanyola. Però una vegada que s'ha comprovat que aquest consens és impossible només queden dues opcions: o rendir-se o continuar endavant practicant la desobediència o mitjançant un altre sistema que se li assembli molt.
Caldrà debatre i consensuar quan pot ser el moment oportú, però el xoc de trens que s'acosta no deixa lloc per a més i jo no tinc cap dubte que gran part de la ciutadania del vostre país n’estarà disposada.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












