Paraules i prou

Els partidaris de l'anomenada tercera via esperaven algun gest del nou monarca espanyol en la seua visita a Girona de dijous. Era la primera exida de Madrid des de la seua proclamació i segurament l'única oportunitat de Felipe VI per posar sobre la taula alguna cosa. Abans que entrem en els trepidants mesos que van del 11 de setembre al 9 de novembre.

Però simplement va decebre. L'únic gest que poden adduir els seus seguidors és que va parlar en català. De fet la majoria del seu discurs va ser en català. Però què va dir? Doncs no va dir res que no hagués dit ja son pare quan necessitava parlar en català. Juan Carlos I, quan tots pensàvm que duraria quatre dies, va parlar en català a Barcelona i a València, i ho va fer de forma regular. A finals dels setanta. Que era quan necessitava fer el que fos per tal guanyar punts. Després de sobte es va oblidar de la llengua i fins i tot va arribar a insultar la nostra memòria històrica afirmant allò de que el castellà mai va ser llengua d'imposició.

I el paperot del pare és evident que no ajuda el fill. És una evidència que Felipe ha de guanyar alguna posició i que la crisi catalana és tan rellevant que no s'explicaria que no fes, com a mínim el mateix tipus de gestos que en el seu dia va fer el seu pare. La llàstima és que sembla que hagen tret el text del calaix on era i ja està. Perquè diu les mateixes generalitzacions borroses que escoltem en els anys setanta. Que si pluralitat, que si hi cabem tots dins, que si Espanya està orgullosa del català, bla, bla, bla.

Sobre els temes realment rellevants, tanmateix, ni una paraula. I el mateix dia, per cert, el parlament català va votar una resolució de suport a un referèndum sobre monarquia o república. La resolució era un poc folclòrica però, la veritat, és que això, plantejar repúbliques, sí que és diferent del que passava em els anys setanta.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Felipe diu les mateixes generalitzacions borroses que escoltem en els anys setanta de son pare