Països informatius, també

La decisió d'Estrasburg sobre l'anomenada Doctrina Parot ha posat de relleu, una altra vegada, l'existència de 'països informatius' diferents dins l'estat espanyol. M'explique. Imaginem, Martxelo, que un lector imparcial llegeix, sense saber ben bé què ha passat, els diaris del teu país, del meu i d'Espanya. Els articles sobre la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Només veient el to i la manera d'expressar les coses ja trobaria substancials diferències entre els uns i els altres; podria traçar les fronteres. A Espanya pràcticament no ningú ha tractat la sentència amb un to neutral, no cal dir positiu. De fet la majoria de les vegades ni tan sols en un to honrat. I no ha estat gens difícil trobar insults, cridòria i fins i tot incitacions massa poc sensates a la desobediència. A la desobediència a un tribunal, cal recordar que no és un tribunal ' estranger' sinó un tribunal que forma part del propi ordenament jurídic espanyol.

En els nostres països, en canvi, el to general ha estat molt diferent. Hi ha hagut de tot, és clar. Però això és una diferència també: hi ha hagut pluralitat. Hi ha hagut veus satisfetes. Hi ha hagut veus preocupades. I no poques veus assenyades que, sense compartir de forma necessària el fons del tema, han situat el debat en el cervell i no en la panxa. I això és molt sa.

Perquè Estrasburg, al final, el que li ha recordat a Espanya que no es pot saltar qualsevol norma a la torera i que no pot convertir la justícia en un organisme de certificació de qualsevol decisió política. I intentar amagar aquesta decisió darrera d'una cortina de propaganda i cridòria és fer-li un mal favor a la informació però també, i sobretot, fer-li un mal favor a la democràcia. 

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Només veient com els diaris parlen de la Doctrina Parot es podrien traçar sobre un mapa les fronteres dels nostres països