Opinió

 

<2/19>

Martxelo Otamendi

13.07.2013

Policia local per les teulades

No hi ha ceguesa política més gran que la d'aquell qui no vol veure allò que la realitat demostra. Algunes autoritats tenen tirada a fer veure que no veuen què passa, i acostumen a inventar-se una realitat virtual i fictícia.

L'Ajuntament de Pamplona, que va en la línia del govern navarrès, fa anys que s'acluca d'ulls davant la realitat que és Navarra i, en definitiva, els navarresos. L'ús i la presència del basc a les institucions, la figura de l'Olentzero, la ikurriña, la ràdio Euskal Herria, les publicacions en llengua basca…: sigui què sigui, un obstacle o un impediment. Alguns passos que ha fet en algun moment, els ha fets a contracor i obligats pels tribunals. No volen que ho sàpiguen els locals, però tampoc que els estrangers vegin que a Pamplona hi ha un idioma, el basc, que en els senyals oficials s'utilitza juntament al castellà; és a dir, que és un idioma acceptat com a oficial a la capital de Navarra –i no del País Basc–. Un símbol molt perillós, per als qui volen una Navarra de dretes i gens partidària del País Basc.

En el moment del 'txupinazo', l'Ajuntament de Pamplona sol actuar amb molta duresa cada any, i fa servir la violència de la policia local contra tothom qui vol introduir a la plaça algun símbol basc; ni banderes basques ni res que pugui relacionar-se amb el conflicte. Per això, els qui van reeixir a desplegar la ikurriña –símbol per excel·lència que ens identifica davant del món– van demostrar un mèrit immens i molta habilitat. La cega classe política es va quedar sense arguments i es va indignar molt. Especialment pel ressò que va tenir l'acció als mitjans de comunicació internacionals. De fet, la projecció internacional dels símbols tindrà cada vegada més importància, fins que el nostre país esdevingui un estat.

L'Ajuntament de Pamplona té dues opcions si un altre no vol fer el ridícul: o accepta amb normalitat la simbologia i la identitat basques, o crea una policia local que pugui actuar amb rapidesa per les teulades.

Editorial