Opinió

 

1/19>

Martxelo Otamendi

14.09.2014

Tot esperant una empenta

Dimecres, quan em trobava a l'aeroport de Loiu, camí de Barcelona, em va venir a la memòria una imatge vista anteriorment a Catalunya Quan els mossos van començar a desplegar-se, durant els primers mesos, era habitual veure com patrullaven colze per colze un polícia ‘nacional’ i un mosso. I aixì és el que vaig veure a l’aeroport. Per primer vegada hi havia una parella mixta atenent la pantalleta del control: un ertzaina i un policia ‘nacional’. Això és molt nou en el nostre país i m’obliga a menjar-me una frase que vaig dir fa temps, que no veuríem mai al nostre país les dues policies juntes col·laborant. Heus-ho ací.


El destí ha volgut que la Diada i el referèndum d’Escòcia hagen passat, o vagen a passar, amb només una setmana de diferència. Hi ha una interacció entre es dues, encara que de distinta intensitat. I ho dic perquè és evident que serà major la influència a Catalunya del resultat escocès que no la de la Diada allà.


Els usuaris de twitter van fer un exercici enginyós en dibuixar una V amb la suma de les seves piulades. Estic segur que quan se sàpiguen els resultats d’Escòcia la més gran quantitat de piulades que hi haurà seran catalanes -fora d’Escòcia, és clar. A Londres crec que, malgrat tot, no els importa molt el que passi. En canvi és evident que per als partidaris de la independència de Catalunya el resultat escocès serà molt important. Tenint en compte però que no serà igual una cosa que una altra. Si guanya el no el dany serà petit per al procés català però si guanya el sí el favor serà enorme. 


Especialment tenint en compte que la gent que es va concentrar per la Diada va deixar ben clar que està disposada a arribar al final. 


A Catalunya s’ha treballat molt, s’han fet molts esforços, en el gimnàs de la independència. Consultes populars, comissions plurals, decisions importants en els ajuntaments, una diada multitudinària, acords entre partits… tot això, tanta feina! és el que ha donat com a fruit el que vam viure dijous. I l’evidència és que cada dia hi ha més gent apuntada al gimnàs de la independència i per això la musculatura de la societat és cada cop més ferma.

Editorial